|
Totalment d'acord amb tu, Ignasi. I al fil del que
comentes, aprofit per fer una reflexió que em va venir al cap ara fa uns
mesos:
La qüestió és que en un moment determinat, a
les tertúlies d'algunes ràdios de l'Estat, enmig d'alguna polèmica lingüística,
es va posar com a de mode de sobte un consens en un argument que,
curiosament, semblava calcat, tant a la COPE com a la SER: consistia a dir que
al sí de l'Estat s'havien de poder acomodar totes les nacionalidades i
llengües diferents de la castellana, perquè, al cap i a la fi (i aquest és el
bessó interessant): todas las lenguas oficiales, tanto el catalán,
como el basco, como el gallego, són lenguas españolas.
Va ser un argument que me va cridar
l'atenció. D'una banda si son todas lenguas
españolas és de suposar que haurien de tenir el mateix estatus
(per exemple de coneixement obligat dins el seu territori propi, etc.). Però hi
ha una reflexió que demostra de manera molt xocant la fal.làcia d'aquest
argument, i és aquesta:
Què en podrien dir a l'altra banda de la
frontera, del català, seguint el mateix raonament (seguint les fronteres
estatals) que el català de Perpinyà est une langue très
française? I el mateix del basc? També deu ser el català una
llengua molt andorrana, i molt italiana?
Amb una paraula, una
sarta de mentides i d'arguments
tramposos per vendre. De vegades ells mateixos en diuen un darrere
l'altre.
Salut.
Jaume Escales
----- Original Message -----
Sent: Tuesday, August 16, 2005 9:51
AM
Subject: [Ais] coses que cal saber
Hem tingut una mica de debat amb un
tal Juan López. A partir d'això m'agradaria explicar-vos unes reflexions que
de segur ens poden ser útils.
En igualtat d'oportunitats, nosaltres hi
tenim sempre les de guanyar. Ho explico:
L'Estat ha de justificar
l'injustificable. Ha de canviar moltes coses de l'història, ha de fer
constants manipulacions a coses que són de lògica.
Ha de convèncer que els
PPCC sempre han estat molt espanyols malgrat la tossuderia de l'història que
només ens ensenya que Espanya només ha exercit repressió contra nosaltres. Ha
de fer sentir als catalans, per exemple, espanyols, o sigui identificar-los
amb els gallecs, amb els extremenys i canaris i en canvi que no s'identifiquin
amb els de la Catalunya Nord ja que ells "son francesos". Han d'imposar
sentiments contra natura i per això fa falta molt esforç mediàtic.
Fer
creure als valencians que parlen una altra llengua és realment difícil i
recargolat. Per aconseguir-ho necessiten un esforç mediàtic i
unidireccional(que no hi pot haver resposta), impressionant.
Per convèncer
a gent com en Lòpez que el català és un idioma estranger i en canvi
l'extremeny no ho és, per convèncer-lo que ell ha de parlar abans l'extremeny
que el català, necessita d'un matxacament diari.
Per convèncer que si un
catalanoparlant (que coneix els dos idiomes) ha de parlar en castellà en un
castellanoparlant que coneix els dos idiomes, i que sinó és un maleducat (el
que parla l'idioma autòcton), s'han de fer verdaders equilibris.
Per tant, una cosa hem de tenir clara. Ells necessiten moltíssims
més mitjans d'informació que nosaltres. Si estiguéssim a 50%-50%, tindríem la
guerra totalment guanyada. Ni que fos el 70% d'ells contra el 30% nostre. No
en tindrien prou en mantenir la mentida.
Ara Internet ens ajuda, la
informació, els fòrums, etc. és més bidireccional. Es pot respondre a les
mentides amb veritats evidents, incontestables.
Tot i així no és fàcil
convencer a gent que s'ha passat tota la vida creient-se aquestes mentides, a
gent que li han inculcat un extravagant patriotisme, però lentament, a mesura
d'anar recuperant espais comunicatius es pot anar girant la truita. Ells
necessiten massa energia per mantenir tanta supremacia informativa.
Fer
intel·ligents intervencions als fòrums, recuperar espais informatius, etc, ens
ajuda i molt.
Ignasi
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
|
