Brillant, Toni Llompart! Bona reflexió. I tot i que per motius d'edat més que evidents -el setembre del 85 encara no havia coplit els quatre- no ho he enganxant en bona època... m'agradaria dir que el que si sóc és membre d'una generació que és deutora, en gran part de la seva formació i cultura polÃtica, d'aquells blanquernes dels vuitantes i la primera meitat dels norantes...no de bades, la inmensa majoria dels noms que esmentes ens han influït directament a molts joves més endavant! Sens dubte seria bo per al procès de redreçament nacional tornar a embestir amb el Blanquerna, adaptat, això sÃ, als nous temps de la mundialització d'aquest inici de segle.
Antoni Llompart Suau <[EMAIL PROTECTED]> wrote:
Antoni Llompart Suau <[EMAIL PROTECTED]> wrote:
Entre el 26 i el 29 de setembre de 1985 el Grup Blanquerna va reunir al monestir de Lluc el seu primer seminari d'informació i estudi sota el lema "Mallorca i Europa: identitat i progrés".La presentació del seminari, un dijous a les 10:45, fou a cà rrec de Climent Garau, à nima i promotor del grup. I en els "tÃtols de crèdit" del seminari ocupaven un lloc rellevant els esposos Josep Maria Magrinyà i Paquita Bosch -autèntics pilars de l'organització-. Com a domicilis de contacte, significativament, l'Obra Cultura Balear i l'oficina parroquial de santa Catalina Thomà s, a la plaça de la Santa Pagesa.I sobre aquesta doble caracterització: mallorquinisme i cristianisme, o si voleu nacionalisme d'alliberament i humanisme, va iniciar-se un camà que, en aquest vintè aniversari, crec que és digne de memòria i encoratjament.Vint anys rodons més tard, vull recordar la nòmina de persones que desfilaren aquells quatre dies per Lluc i que, a alguns joves d'entre desset i vint anys, ens han marcat dues dècades de la nostra existència.Aquell mes de setembre escoltà rem, a més dels assenyalats Garau i Magrinyà -Bosch, en Josep Amengual Batle, en Bartomeu Barceló Pons (la illaïtat!), en Gabriel Oliver (Majoral) i n'Antoni Artigues; en Joan Mas i Vives, en Sebastià Serra Busquets i n'Antoni Sastre (la psicologia de l'home mallorquÃ...); els advocats Bartomeu Colom (Constitució i autonomia, i vint anys més tard...) i Carmel BonnÃn; els filòlegs Damià Pons, Joan Miralles, Jaume Corbera, Gabriel Bibiloni i Joan Miralles; en Jaume Santandreu, en Xavier Pastor, l'equip de Pere Mascaró; en Carles Gasòliba, n'Ignasi Ribas, en Joan Melià , en Rafel Horrach, n'Antoni Mir i en Miquel Adrover; na Teresa Pagès, en Jaume Barceló, en Pep LluÃs Victory, en Xisco Alemany (+), en Bartomeu Bennassar i en Pere Llabrés. Una nòmina que no seria completa sense els traspassats Josep Maria Llompart i Joan Vidal i Perelló, promotors del grup que també hi foren per molts d'anys.I els joves -i algun de no tan jove- que hi anà rem, no ens limità rem a escoltar. També ens escoltà rem i ens coneguérem. Crec que sense el Grup Blanquerna la ressurrecció del nacionalisme mallorquà després de les catà strofes electorals de 1982 i 1986 no hauria estat possible. Som del parer que sense el Grup Blanquerna no haurien existit ni els Joves d'Esquerra Nacionalista, ni potser les JNI, ni el Bloc Nacionalista d'Estudiants. I crec que sense el Grup Blanquerna les comissions d'estudiants universitaris i d'institut que es crearen al voltant del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986) no haurien estat el fonament d'un nacionalisme renascut, transversal i dinà mic. Blanquerna fou la garantia de la continuïtat generacional entre els nacionalistes que varen madurar sota el franquisme, els de la Transició i els dels anys noranta.Blanquerna va ser un espai de llibertat, de dià leg, de rigor intel·lectual, de convivència i d'amistat: un espai que avui alguns notam a faltar.Crec que mai, des de l'humanisme cristià , no s'havia ofert al nacionalisme -a la gent que creu en aquest paÃs, si ho voleu aixÃ- una plataforma intel·lectual tan à mplia, tan rica tan transversal i tan plena de futur. Avui, amb un nacionalisme afeblit i dividit, amb una terra colonitzada, amb un govern encara més depredador que el d'aleshores, ens cal encara l'espai de convivència, de debat i de lucidesa al marge dels aparells partidistes que va ser el Grup Blanquerna. Ens cal creure-hi de bell nou, impulsar-lo de bell nou, tornar-lo a reunir.Contra el derrotisme i el desà nim, pensem que Blanquerna va sorgir en una situació pitjor que l'actual, si més no en molts d'aspectes. El 1985 l'estat electoral del nacionalisme era infinitament més advers que el d'ara, l'ecologisme no reunia les masses que aquests dos anys han sortit als carrers de Palma, Sineu o Eivissa, i no era imaginable que pogués existir res de semblant als Joves de Mallorca per la Llengua, a l'acampallengua o al fenòmen del rock en català . TV3 era un espai al·legal i precari, acabat d'adquirir; la premsa en català era, estrictament, una part de la premsa forana. I això era tot, fa vint anys: no un taxi, però potser un o dos autocars, com a molt.I ara, més que abans, més que mai, ens cal un reagrupament de Blanquerna: la casa comuna de la idea nacional.
Correo Yahoo!
Comprueba qué es nuevo, aquÃ
http://correo.yahoo.eshttp://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
Yahoo! for Good
Click here to donate to the Hurricane Katrina relief effort.
http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
