www.lobbyperlaindependencia.org El proxeneta foraster, Pedro J. Ramírez, qualifica els polítics catalans de prostitutes
El director d'El (In)Mundo, Pedrito piscinas, va fora corda i cada dia que passa amolla una pardalada més i més grossa. En aquesta ocasió, a Pedro J. Ramírez, en el sermó dominical d'ahir diumenge no li va passar pel cap altra cosa que equiparar els principals líders polítics catalans, tots a excepció del fatxa i botifler del PP, Josep Piqué, a una catefa de prostitutes. Vet ací l'inici de l'article digne de memòria del gestor de piscines il.legals publicat ahir sota el títol de Maragall y la extraña familia: Que nadie se ofenda por esta parodia. Pero, sea por la estratégica situación del lugar de alterne que las cobija, sea por su propia habilidad a la hora de resaltar sus encantos, el caso es que Maribel y sus tres amigas, la Pili, la Rufi y la Niní nunca han tenido problemas para cobrarles un buen precio a los acaudalados clientes que acuden a ellas en busca de sus cariñosos servicios. Esa ha sido también la experiencia de los principales partidos catalanes durante tres décadas de democracia. Maragall y sus tres compañeros de aventura Mas, Saura y Carod han vivido ya todo tipo de situaciones en las que sus formaciones políticas han tenido en sus manos los destinos de la España democrática. Si CiU sostuvo primero a González y más tarde a Aznar, y Esquerra hace ahora lo propio con Zapatero, el PSC pudo decidir el ultimo congreso del PSOE e Iniciativa per Catalunya dejar herida de muerte a Izquierda Unida. Como en el oficio más viejo del mundo me refiero al de comerciante -, casi todo ha dependido en los momentos decisivos de quién era el mejor postor, era lo que ofrecía y a cambio de qué. Com afirmava Pedro J.Ramírez, tot el seu article era una inofensiva paròdia de l'obra de Miguel Mihura, Maribel y la extraña familia, de l'any 1959. Bé, a nosaltres ja ens va bé això de les paròdies i no ens fa res seguir el corrent a Pedro J. Ramírez. Continuem doncs, amb la paròdia. Veiam: Segons Pedro J. Ramírez, els polítics catalans són tots unes prostitutes interessades i sense escrúpols una nova versió del català jueu escanyapobres preferit pel franquisme - que expertes en el ritual del regateo aspiren a casar-se amb un senyor mig colló bàmbol figa - en aquest cas Rodríguez Zapatero , a robar-li l'herència amb unes noces de pinyol vermell en la que su 'extraña familia' -el PSOE- pagaría lo que costara el banquete sin límite de gastos i que té com únic objectiu que la chica se quede hasta con la fábrica de chocolatinas. Halà idò! Que vos pareix! A la vista d'aquest article memorable, és evident que al Sr. Pedro J. Ramírez el seu subconscient l'ha traït del tot. Sobretot, perquè quan ha equiparat la gairebé totalitat de la classe política catalana (Pujol, Maragall, Mas, Saura, Carod, Duran etc.) a una guarda de putes, ell mateix d'una manera automàtica s'ha autoqualificat de macarró, d'alcavot, de proxeneta i rufià. Mirau per on, doncs sí, els catalans som unes putes que amb la nostra cotorra hem de fer feina a escarada les vint-i-quatre hores del dia perquè un gran macarró foraster fill de la gran puta que viu a Madrid faci vida de senyor durant tot l'any sense fotre'n ni brot. Voleu una millor metàfora per definir l'espoli fiscal amb què Madrid castiga Balears i Catalunya des de fa segles? Idò sí, putes, putes barates, bagasses, meuques, barjaules, marfantes i meretrius, això és el que som totes les persones que pagam els nostres imposts als Països Catalans. Som unes putes barates que ens esclatam de fer feina amb la nostra pantefena per tal que per Madrid, per Extremadura, Castella i Andalusia puguin fer amb els nostres doblers grans festes, orgies i saraus, bons hospitals, grans carreteres i escoles i puguin cobrar subsidis d'atur sense fer més feina que durant dos mesos per any. Aquesta és la pura veritat! Els macarrons i proxenetes de Madrid volen uns Països Catalans pobres i explotats. Aquest és el destí de les colònies: usar i tirar, com els kleenex. Com una llimona que s'ha de sucar fins a la darrera gota. Com una pobra puta que ha de perdre la dignitat i la seva salut per tal que el macarró foraster vagi lluent per Madrid quedant-se amb el 90% del guany. I ai de la puta que s'atreveix a exigir justícia i a clamar pels seus drets! Ai de la puta que s'atreveix a denunciar davant l'opinió pública l'explotació de què és víctima? El macarró malanat sempre té a punt la ganiveta per desfigurar-li la cara o per cosir-la a ganivetades perquè ja se sap, la maté porque era mía. No és això el que ve a dir Pedro J. Ramírez i tota la caverna mediàtica: Mallorca y , Cataluña son España. Son propiedad de España. Forman parte de la indisoluble nación española y como tal nunca vamos a tolerar ni a permitir que tomen decisiones por su cuenta? Però, què li passa al macarró Pedro J. Ramírez? Ja no li agraden les paròdies? Per què últimament està tan nerviós i histèric? Doncs passa que les seves putetes catalanes darrerament van remogudes i alçurades una cosa de no dir perquè han fet números i han vist que mentre elles s'han de quedar amb els ossos el seu macarronet foraster de Madrid es qui es queda amb tot el guany del seu treball. Ni més ni pus. Pedro J. Ramírez està excitat perquè veu que se li acaba la bona vida i que les seves esclaves han dit prou i fins aquí hem arribat! Les putes catalanes s'han rebel.lat contra els seus alcavots. A ca una puta els macarrons madrilenyos com Pedro J. Ramírez, han dit! Aquest és el nou crit de guerra que encén les colònies i que ha sembrat la màxima alarma entre els rufians de la metròpoli! I bé, què farà ara el gremi de proxenetes de Madrid que milita tant en el PP com en el PSOE, es pregunta molta gent? Trauran la ganiveta i faran una carnisseria? O tal vegada enviaran la força pública i l'exèrcit espanyol tan ben dirigit pel ministre José Bono a bombardejar les putetes catalanes indefenses? Doncs, facin el que facin, el gremi dels proxenetes ja té per endavant perduda la batalla i la guerra. Els drets no se regalen sinó que se conquereixen. I la força d'un col·lectiu, d'un poble i d'una nació està en la unitat i en la determinació a llevar-se de damunt la paparra sangonosa i l'intermediari despietat que viu sobre l'esquena d'altri. El dictador Franco ja fa trenta anys que és mort i enterrat. I qui pensi avui en dia que només amb la força, la por i el terror es pot controlar tot un poble que aspira a la seva emancipació i a la seva independència nacional, va ben errat d'osques. http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
