www.lobbyperlaindependencia.org El Lobby desemmascara Alexandre Forcades
Alexandre Forcades i Joan (Palma 1936).Polític, economista i advocat. Llicenciat en dret i en ciències econòmiques per la Universitat de Deusto (1958) i en psicologia industrial per la Universitat Complutense de Madrid. Entre 1958 i 1979 treballà a GESA i entre 1979 i 1981 a ENDESA. L'any 1987 es va afiliar a UCD i el 1982 fou candidat al Senat. El 1984 es va incorporar a AP i el 1987 fou nomenat conseller d'hisenda per Gabriel Cañellas. El 1991 fou renovat conseller fins a 1993 en que fou substituït per Jaume Matas. Alexandre Forcades és soci de l'Obra Cultural Balear. Forcades s'autoproclama el pare espiritual i descobridor de Jaume Matas ja que va ser qui el va fitxar l'any 1989 com a director general de pressuposts de la Conselleria d'Economia i Hisenda que aleshores dirigia. Quan el 1983, Gabriel Cañellas va fer un relleu generacional dins el seu Govern, Matas substituí Forcades al capdavant de la Conselleria. Fins avui, en el Lobby per la independència teníem un respecte per la figura i la persona d'Alexandre Forcades. Ara, però hem de dir que Forcades ha pixat fora de test i ens ha fet els ous en terra quan s'ha afegit a la línia genocida i criminal del PP marcada des de Madrid de "leña al mono y muerte a los catalanes". A continuació reproduïm una antologia de declaracions d'Alexandre Forcades que va fer quan era conseller d'Economia i Hisenda del govern de Gabriel Cañellas. Llegiu i comparau entre el que deia Forcades els anys 80 i el que ara diu i treis les vostres conclusions. El que deia Alexandre Forcades: Agost 1987: l'autonomia no arrelarà si no cream un cert nacionalisme i aquest nacionalisme, ha de venir a través de la llengua ( Última Hora 09.08.1987 ) Setembre 1987: la llengua i l'economia són les úniques vies per ésser independents. (...) hauríem de tornar enrere en el finançament de les Universitats espanyoles amb els nostres doblers, mentre nosaltres havíem d'anar a estudiar a la península. (...) me sent fracassat pel que duit de Madrid. Tan sols 2.751 milions, una autèntica misèria vora el que ens correspon (Baleares 19.09.1987) ) Abril 1988: Hem d'adoptar una actitud reivindicativa i fins i tot independentista davant el Govern de Madrid. No hem de tenir por de defensar la nostra autonomia i els nostres diners. Ja n'hi ha prou d'anar amb temors i de mantenir-nos dins una actitud de colonialisme (Avui 04.04.1988) Abril 1988: Com podem acceptar com a bona l'Espanya de Castella, si ens va ser imposada per la força de les armes? (...) hem sofert la dictadura sucursalista que ens imposaven els funcionaris i els militars vinguts de fora, (...) la unitat lingüística és inqüestionable. De fet estic convençut que la dreta mallorquina està obrint els ulls, d'ençà que té responsabilitat de poder. Quan et fermen de mans i de peus, t'adones de quin pelatge és el teu contrincant (El Temps 18.04.1988) Juliol 1988: Som d'una generació que cap als anys 60 ja posava Mallorca per damunt de tot. Aleshores ja érem molts els que ens consideràvem més mallorquins que espanyols. (...) El nostre nacionalisme ha de tenir l'objectiu de re-descobrir la nostra cultura en llibertat. (...) Quan a Canàries ja cridaven contra el centralisme madrileny, aquí els governadors civils eren una espècie de virreis. Per als joves de la meva generació els castellans eren com els àrabs. Ja se n'aniran, dèiem, i no se n'han anats. (...) L'única solució és quedar-nos ara amb la millor part dels nostres recursos. És una qüestió de supervivència. (...) Durant massa temps la cultura mallorquina fou postergada. Ara als polítics els pertoca crear unes condicions econòmiques i culturals que afavoreixin el descobriment del nostre ésser col·lectiu. Des de sempre, els mallorquins som molt tolerants amb els castellans. (...) Però ja és hora que ens respectin així com som. (...) Com a mallorquí som un home pacífic. Però per defensar els interessos de les Illes, lluitaré, negociaré, reclamaré, fins a l'esgotament. No m'importa el que pugui dir de mi el ministre Almunia ni cap altre senyor de Madrid. El que no faré més és plorinyar. Me molesta que se'ns digui victimistes. (...) Som la comunitat autònoma que més imposts recapta. Si dividim els imposts i les taxes cedides pels pressuposts ens surt un ratio del 0'50, quan el d'Andalusia, per exemple, és el del 0'08. Això vol dir que la meitat dels pressuposts ens els pagam nosaltres. La diferència entre el que Madrid recapta a Balears i el que ens torna via pressuposts és abismal. De cada cent pessetes que pagam ens tornen molt menys que lameitat. Per ésser justs i solidaris, ens haurien de tornar 90 pessetes de cada 100. El País Basc, n'entrega un 6% i se'n queda un 94%. (Diario 16 10.07.1988) Setembre 1988: Fa dos segles hauria demanat la independència. L'actyació del Govern central matarà la gallina dels ous d'or (Diario de Mallorca 18.09.1988). Informació extreta dels llibres de Jaume Sastre, Mossegades (1995) i Conversa amb Gabriel Cañellas. L'amo en Biel (1995). http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
