www.lobbyperlaindependencia.org Tota la batalla que estam vivint entorn de l'Estatut aprovat pel 90% dels Parlament català demostra que ens trobam davant un conflicte colonial entre Espanya i Catalunya que va més enllà del conflicte dretes / esquerres. Veiam: a Espanya, gent del PP i del PSOE (Aznar, Rajoy, Bono, Ibarra, González, Guerra, Chaves...) coincideixen plenament a l'hora de desqualificar i de satanitzar l'Estatut. Per contrapartida, a Catalunya, gent de dretes i d'esquerres (Pujol, Maragall, Carod, Mas, Duran...) coincideixen igualment a l'hora de defensar l'Estatut. Així de clar: dues trinxeres: els d'aquí i els d'allà, els de ca nostra i els de cal veïnat. Ens trobam, sens dubte, davant un xoc de trens entre dues nacions: Espanya i Catalunya. La primera, amb clara vocació imperialista vol, mitjançant la força bruta i la violència, annexionar, colonitzar i assimilar la segona. Catalunya, en canvi, lluita d'una manera pacífica i democràtica per llevar-se de damunt el veïnat espanyol arrogant i prepotent que vol comandar a casa externa
Ara ha mort Haro Tecglen, un espanyol d'esquerres que a l'hora d'anar contra Catalunya i els catalans va dir i escriure damunt El País autèntiques barbaritats que molt bé hauria publicat la premsa fatxa de Madrid El (In)Mundo, ABC, La Razón, etc. Afortunadament, llibres extraordinaris com el de Josep Palou publicat l'any 1999, El País. La quintacolumna. L'anticatalanisme d'esquerres, ajuden a no perdre el nord i tenir present en tot moment qui és l'enemic que ens vol mal i en quina trinxera ens trobam. En qualsevol conflicte, del tipus que sigui, no hi ha res pitjor que trobar-se en terra de ningú o trobar-se en una trinxera equivocada; no saber, en definitiva, qui és qui, qui són els nostres, qui són els adversaris i qui són els nostres enemics. La raó de fons del conflicte és, doncs, un tema colonial pendent de resolució i que s'arrossega, com a mínim des del segle XVII. Aquest conflicte irresolt, de moment, és el que va contribuir a provocar la Guerra dels Segadors (segle XVII), la Guerra de Successió (segle XVIII), tres guerres carlines (Segle XIX),dues dictadures i una guerra, que en comptes de dir "civil" s'hauria de dir "colonial", durant el segle XX. Cal insistir: aquest és un tema colonial entre dues nacions que ultrapassa, i de molt, la rivalitat entre dretes i esquerres. És un conflicte, doncs, entre espanyols i catalans, entre forasters i mallorquins, en definitiva. Al Principat de Catalunya, en tota aquesta batalla descomunal per l'Estatut, les dues trinxeres ja estan clarament establertes i tothom a poc a poc s'està posicionant a una i altra banda. Exactament el mateix està passant arreu d'Espanya on en aquests moments hi ha unes pressions brutals, dins i fora del PSOE, sobre Rodríguez Zapatero per tal que prengui partit obertament contra Catalunya. El problema greu el tenim a Balears on impera una confusió i un caos total si bé ja ni ha una cosa clara: Matas està dins la trinxera dels forasters disparant i conspirant constra els interessos econòmics, polítics, social i culturals de la terra que està obligat a defensar. Però bé, davant la situació greu que vivim i tot el daltabaix que ens ve a damunt en els propers mesos, és imprescindible aclarir com més aviat millor el panorama, per exemple: en quina trinxera es troben els prohoms del PSIB, Francesc Antich, Francesc Quetglas, Josep Moll, Fèlix Pons, Ramon Socias...? Devora qui estan, devora Maragall, Iceta i companyia o devora Bono i Rodríguez Ibarra? A hores d'ara, està clar que Ramon Torres, Bellón, Lafuente... estan dins la trinxera dels colonitzadors forasters, però i els mallorquins dels PSIB, on es troben i què en diuen de tot plegat? Dins el PP, les coses ja estan més clares des del moment que Pedro J. Ramírez, Eduardo Inda, Jaume Matas, Encarnación Pastor, José Mª Rodríguez, Santos... formen part de l'avantguarda del feixisme espanyolista més furibund i antimallorquí. Però, què passa, què pensen les figures històriques que van aixecar el PP a Mallorca: Gabriel Cañellas, Joan Verger...? I Alexandre Forcades, què hi diu? I Pere Rotger, Catalina Cirer, el batle de sa Pobla, Antoni Serra, de Sant Joan, Joan "Ditaler", etc. etc.; es troben còmodes seguint les ordres de Madrid i devora dels forasters que persegueixen i denigren Mallorca i els mallorquins? I de la gent del PSM i d'UM, què en podem dir? Què fa Ma Antònia Munar mantenint un pacte amb un partit fatxa i d'extrema dreta com és PP que ja està preparant el funeral i enterrament polític d'UM? I els enemics del PSM, qui són en realitat? Per a Antoni Alorda, Sampol i companyia, UM què és, una força rival o una força enemiga? Més clar encara: per al màxim dirigent del PSM, Gabriel Vicens, el seu germà Bartomeu Vicens dUM, què és, un rival o un enemic? Per a la supervivència de Mallorca i la tribu dels mallorquins, és vital que tots aquests dubtes i interrogants es resolguin com més aviat millor i que els mallorquins, tant els de socarrel o els de nova adopció, tanquem files. Niguls de tempesta s'estan congriant a l'horitzo, i un poble mínimament unit i segur de qui són els seus amics, aliats i de qui són els seus enemics pot afrontar qualsevol temporal, per gros que sigui. El problema és quan la barca és un caos d'organització i de comandament en la qual tothom, tants de caps, tants de barrets, tira pel seu vent i es confonen amics amb enemics. A continuació reproduïm una antologia de cites de qui han definit com l'deòleg d'El País, Haro Tecglen extretes de lllibre de Josep Palou que, tot i que va ésser publicat el 1999, en aquests moments és important ja que ajuda a aclarir el panorama perquè, prest o tard, aquí tothom s'haurà de definir, haurà de prendre partit i s'haurà de banyar el cul: i tu, amb qui estàs? Amb els mallorquins o amb els colonitzadors forasters? Estàs amb la democràcia i respectes les decisions del parlament de Catalunya o estàs amb els violents, els colpistes i els dictadors? Reproduït de www.araisempre.org Llegiu i endevinau el personatge! Possibilitats: a) Jiménez Losantos b) Luis María Ansón c) Haro Tecglen(la solució, al final) -Es va queixar perquè el Teatre Lliure va representar Espriu en català aMadrid. -Va dir sobre el nacionalisme català: "La pureza es, en todos los órdenes,una cuestión antigua y considerablemente desprestigiada. Querer conservarlade alguna manera, en religiones o en nacionalismos, en idiomas o en cuerposespeciales, viene causando las peores matanzas del mundo.(...) Cataluña,tierra de todos (...) defiende ahora el hecho diferencial" (7.4.96)- Sobre el català i la diversitat lingüística: "Estoy contra el estallidode nacionalismos, de tendencias a crear cantones dentro de cada estado federado;contra la multiplicación de las lenguas -es un castigo divino: Babel" (3.4.96)"La televisión és un Pentecostés, un don de lenguas: la imagen es universal.(...) Me satisface menos la explosión de los idiomas. Va contra el libre examen, el entendimiento, la comprensión" (29.3.98)- Sobre el líder independentista Gandhi: "Pensé que Gandhi podría ser unarémora para su país. No fui el único, y un hindú de otra tendencia le asesinó"(2.2.96) -Sobre ser català i espanyol: "Una característica del español es no quererserlo. Cada dia menos: el Espanyol escribe así su nombre para demostrar queno es español" (17.5.96) -Sobre l'ensenyament de la història de Catalunya a les escoles: "la ideade Esperanza Aguirre de una sola historia para toda España es demasiado sensatapara tenerla en cuenta" (8.11.97) SOLUCIÓ: Haro Tecglen (textos extrets del diari ultraespanyolista El País) .. http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
