=?iso-8859-1?q?RE:=20[Ais]=20Au, =20Toni, =20ja=20tens=20...=20/=20el=20cus?= só s'avorreix. S'avorreix moltíssim.

[Antoni Llompart Suau]

I?

 

Vull dir: i?

 

És a dir: i què?

 

On creus que vas, amb l'hemeroteca?

 

Vull dir: saps què en feim, a casa, de les obres completes de Piña Valls? Creus realment que faig comptes llegir-les? Diuen res que véngui al cas?

 

Tu, suca't un poc més el magí i acredita, simplement, les teves calúmnies. O aporta un sol argument. Un de sol. Oh, amo!

 

I aquest os... a un altre gos.

 

Bup! Bup!

(Que vol dir salut i força!).

Jaume Sastre Font <[EMAIL PROTECTED]> escribió:

Au venga, Toni, aquí tens un altre os per rosegar. Passa d'hora que el
nacionalisme a Mallorca faci una bona bugada. I per això no hi ha res millor
que la teràpia de xoc de la crítica. La crítica fa deixondir i llevar el
paparró del clotell.

Jaume

El PSM continua la seva tasca entusiasta de regalar la majoria absoluta del
CIM al PP

Els dirigents actuals del PSM troben que el PP no ha acumulat prou poder i
precisament per això han decidit donar una maneta a Jaume Matas i a Pedro J.
Ramírez a veure si amb la seva inestimable ajuda el PP pot aconseguir el
2007 la majoria absoluta al Consell Insular de Mallorca. De moment, el PP –
gràcies a la feina immollarable que va fer el desaparegut Joan Buades - ja
controla el Consell d'Eivissa, el Govern balear i part del Consell de
Mallorca. Però bé, està clar que Gabriel Vicens, Antoni Alorda, Pere Muñoz,
Antoni Llompart Suau, Bàrbara Bujosa i companyia troben que amb això no n'hi
ha prou i és clar, els fa molta il.lusió que tot Balears finalment estigui
en mans del fatxes del PP. Ja sabem que al PSM això de governar els fa molta
peresa i allà on realment es troben a gust, és fent d'oposició, que d'això
sí que en saben molt i en poden donar lliçons a tothom. Ja se sap que no és
el mateix predicar que donar pa. Governar suposa maldecaps, problemes, haver
d'arromangar-se les mànigues de la camisa, suar, d'embrutar-se les manetes,
haver d'optar, de decidir i d'escollir moltes vegades entre el dolent i el
pitjor i, és clar, això per a uns polítics que tenen una mentalitat de
monges estugoses i plenes d'escrúpols els és més còmode estar permanentment
a l'oposició i així romandre sempre èticament purs i immaculats com el cor
de Maria santíssima.




Román Piña Valls també felicita el PSM pel seu atac contra UM

El subordinat local de Pedro J. Ramírez a les colònies d'ultramar, Eduardo
Inda (S'Indiot foraster), diumenge dia 23 d'octubre ja se va despenjar amb
una llepada enfervorida cap a Antoni Alorda i Bàrbara Bujosa en la qual
destacava l'”honestedat” (sic) del PSM i els animava a continuar la seva
tasca de denúncia i enderroc d'UM. És curiós, no! Segons el director
foraster fatxa d'El (In)Mundo el PSM és “honest” sempre i quan no toca poder
i fa el paper de beneit útil per tal de llevar del mig els partits que, com
ara UM, disputen al PP parcel.les de poder. Quan el PSM, durant el Pacte de
Progrés, controlava les conselleries d'Educació, Agricultura i
Vicepresidència, aleshores els pesemeros no eren “honests” als ulls d'Inda
com tampoc ho són ara, per exemple, els pesemeros que governen a Petra o a
Vilafranca. Aleshores aquests mateixos pesemeros eren uns “corruptes,
il.luminats, fonamentalistes, etc. etc.” Tots a excepció d'en Mateu Morro,
és clar. Durant tot el temps que Morro va ésser conseller d'Agricultura va
tenir bona premsa dins El (In)Mundo. També això és curiós, no! El mateix li
va passar al conseller d'Hisenda pel PSIB-PSOE, Joan Mesquida. Mentre la
totalitat del govern de Francesc Antich, dia sí i altre també rebia
bastonades a tort i a dret per part d'El (In)Mundo, les úniques excepcions
eren Morro i Mesquida. Ara, afortunadament, ja sabem el perquè. Arran de
l'escàndol de la piscina il.legal de Pedro J. Ramírez, ha sortit a la llum
molta merda, per exemple, que Mesquida havia “extraviat” (sic) una multa de
prop de dos milions de ptes. que la Conselleria de Medi Ambient havia posat
a Pedro J. Ramírez per il.legalitats urbanístiques i que Mateu Morro, com a
pes pesat del PSM a Santa Maria, havia permès – i permet - la il.legalitat
de la nau del Polígon de son Llaüt on s'imprimeix El (In)Mundo. Ai, ai,ai,
ai! Ell, no se xuclen el dit aquests forasterets d'El (In)mundo!

A continuació tornarem a reproduir les paraules d'Eduardo Inda per veure si
a força de repetir-les a Antoni Alorda, Bàrbara Bujosa, Gabriel Vicens,
Antoni Llompart Suau, Pere Muñoz, Andreu Caballero, etc. se'ls encén alguna
llumeneta de lucidesa dins el cap. Eduardo Inda: “Ahora, gracias al esfuerzo
del PSN al que se le podrá toser lo que se quiera pero no su honestidad, nos
enteramos de la existencia de una “asociación de payeses, ganaderos y
pescadores” bautizada con el original nombre de Fora Vila que recibe dinero
público a gagó. (...) Pues eso, que tomen nota tanto Antoni Alorda como
Bàrbara Bujosa si quieren llevar sus pesquisas a ese buen puerto que todos
intuimos” (23.10.2005).

Bé, el cas, però és que Eduardo Inda no va estar totsol a l'hora de donar
ditades de mel a en Marrai i a na Bujosa. De fa una temporadeta, dins El
(In)Mundo se'ls ha encomanat la febre d'amollar un reguitzell seguit
d'alabances i floretes cap als pesemeros fins al punt que Román Piña Valls
també s'ha volgut sumar a aquesta moda que durarà fins al moment – i ni un
segon més – que Alorda i Bujosa els deixin de ser útils en la guerra bruta
d'esclafar UM. I qui és Román Piña Valls?

Doncs Román Piña Valls és un “piho” estúpid, un “negret emblanquinat”, un
poetastre, un escriptoretxo provincià que ha renegat de les seves arrels
mallorquines i que escriu en foraster obres com “Gomila Park” “Un turista,
un muerto”. Impulsor d'una col.leccioneta ronyosa titulada “La bolsa de
pipas”, militant del PP, exprofesor de llatí de l'IES Antoni Maura d'on en
va haver de sortir per la porta falsa després d'una agra polèmica amb el
professorat del Departament de català, Román Piña Valls és conegut per
emprar la plataforma d'El (In)Mundo per atacar, escarnir i fer befa constant
de la llengua i la cultura de Mallorca. A tall d'exemple esmentarem un
parell d'articles: Primer, el que va escriure quan el govern fatxa del PP va
liquidar la Junta Avaluadora del Català (JAC) i que duia per títol El fin
del timo de la Junta (21.01.2004); el segon, el que va escriure contra Damià
Pons quan era conseller d'Educació i que du per títol “Entrevista sin Damià
Pons” (10.04.2002); i el tercer, un altre article de l'època del Pacte de
Progrés titulat “Confessió d'un prenda reciclat'” (24.04.2000) en el qual
feia sabonereta per la boca contra el fet que l'haguessin obligat a fer el
reciclatge de català. Per tal que els nostres lectors es puguin fer una idea
completa sobre el pensament del subjecte que ara es dedica a ensabonar en
Marrai i na Bujosa, els articles esmentats estan reproduïts íntegrament al
final de pàgina. Així i tot, per acabar de reblar el clau, recordarem que
Román Piña Valls és autor de centenars de frases de l'estil: “Como
mallorquín del siglo XXI, me importa un bledo que a mis hijos les enseñen en
su lengua materna” (21.01.2004) o “Nunca leo a Llorenç Capellà en su púlpito
de Balears porque lo catalogué hace años como a un “Lengua de serpiente”, de
veneno tan fétido como el que iba pudriendo el alma del rey de Rohan en 'El
señor de los anillos'” (06.08.2003).

Bé doncs, com s'ha d'entendre que ara, de cop i volta, Roman Piña Valls, amb
tot aquest historial que té, es dediqui a elogiar el PSM i a encoratjar-lo a
fi d'esclafar UM i “la trotona”, com ell diu, na Ma Antònia Munar?
Francament, a nosaltres ens agradaria saber què pensen Alorda, Bujosa,
Gabriel Vicens, Nanda Ramon, Llompart Suau, Pere Muñoz, Andreu Caballero...
quan llegeixen les llepades següents de Piña Valls:

Román Piña Valls: “Una audaz política del PSM ha denunciado el clientalismo
de UM, esa desvergonzada alegria con que 'Barbie Presidenta” da miles de
euros a associaciones compuestas por sus vasallos. Nos importa un bledo si
es legal, si es técnicamente irreprochable. Es eticamente inadmisible, y si
no tiene coste carcelario al menos ha tener un coste político. // La joven
Bujosa y su colega Alorda apuntan hacia una sociedad ficticia, Fora Vila,
cuya única finalidad es hacer trabajos por encargo del CIM. Llevo pensando
hace tiempo que un político ladrón es malo, pero peor es un político
iluminado. Sin embargo los iluminados del PSM pueden conseguir ahora algo
que les merecería un pedestal, un monumento: retirar a la trotona. Estaría
yo dispuesto a cometer perjurio y firmar un manifiesto que dijera que “la
lengua es sagrada”, si con eso UM desapareciera del mapa”. (Váyase señora
Munar, 22.10.2005).

Román Piña Valls: “El que resiste gana, dijo Cela. Se refería a resistir y a
insistir en el empeño de levantar una obra literaria, pero su máxima se
puede aplicar a todos los campos. Maria Antònia Munar va resistiendo más de
lo que podíamos creer, y también más de lo que podemos soportar. Si sigue
resistiendo, y si Cela tiene razón, Barbie Presidenta acabará ganando.
Además de ganarse el desprecio de miles de mallorquines, el destino es tan
cruel que hasta es posible que acabe ganando su batalla. Su batalla, su
objetivo, no es otro que conseguir su trono, en su cargo, activa
políticamente, porque confía ciegamente en que el tiempo todo lo cura, en
que nadie lee la prensa y en que todo el mundo tiene mala memoria. De modo
es que nuestro deber es sencillamente resistir, hacer que Munar no resista.
Y hay esperanza porque hay personas que resisten e insisten con más
inteligencia que Munar, y por supuesto honradez en sus quehaceres. Bárbara
Bujosa, desde el PSM, por ejemplo, o Mariona Cerdó desde El MUNDO-El Día de
Baleares” (Setenta veces, 03.11.2005).





Dillins, 10 d'abril de 2000
ROMÁN PIÑA VALLS
Entrevista sin Damià Pons


Damià Pons no necesita presentación. Poeta, profesor, autor de varios libros
(el último sobre Miquel dels Sants Oliver) y hombre clave en el PSM,
precedió a Cecili Buele en el Consell Insular y actualmente es Conseller de
Cultura del Govern, cartera que se diría inexistente dada la discreción de
sus apariciones en la prensa, si la comparamos, por ejemplo, con la de Obras
Públicas. Sin embargo no es menor la preocupación social por temas del
ámbito de su competencia. Damià Pons no nos recibió y esta es la entrevista
que no le realizamos:
Pregunta: La Conselleria d‘Educació hizo venir a una maestra valenciana, que
dejó su puesto de trabajo en su tierra para dar clases en un colegio de
Mallorca, y a la que después se le negó esa plaza porque no podía acreditar
conocimientos de catalán. ¿Es cierto que todo el consuelo que se le ha
ofrecido a esta maestra es el dinero que le costó su viaje?
Pregunta: ¿Es cierto que quien no acredite dominio del catalán no puede
acceder a la docencia en Baleares?
Pregunta: ¿Pero no es cierto que esos profesores excluidos son llamados a
última hora si son necesarios en algún centro?
Pregunta: ¿No es ese procedimiento de contratación una manera de decirle a
un profesional, primero que no sirve a para un trabajo, y después que sí
sirve?
Pregunta: ¿En su opinión debe prevalecer el conocimiento del catalán sobre
otros méritos como la experiencia o el expediente académico?
Pregunta: ¿Al catalogar todas las plazas docentes de Baleares como
bilingües, se pretende evitar la llegada en el futuro de profesores
castellano-parlantes a nuestra comunidad?
Pregunta: Durante décadas hemos tenido en Mallorca profesores de todo el
ámbito nacional, licenciados en todas las universidades del país. ¿Se acabó
esa variedad y riqueza?
Pregunta: ¿Es verdad que para ocupar una plaza bilingüe hay que acreditar
dominio del catalán pero no del castellano?
Pregunta: ¿Han de obtener el título de conocimientos en catalán todos los
profesores de Baleares antes de septiembre del año 2002?
Pregunta: Siendo una formación adicional, semejante a cualquier curso de
formación del profesorado (aunque no voluntario), ¿se va a preocupar la
consellería de facilitar a los profesores no reciclados en catalán unas
clases dentro de su horario laboral y en su centro de trabajo? ¿Tendrán que
pasar por el tubo profesionales que llevan diez, veinte o treinta años (como
han pasado los interinos y están pasando los nuevos licenciados) y
molestarse en ir en su tiempo libre a clases de gramática? ¿Tendrán que
superar exámenes? ¿No promocionarán por edad, como los estudiantes de ESO?
Pregunta: Los profesores funcionarios que obtuvieron su puestro de trabajo
por oposición según unos requisitos en los que el catalán no estaba
incluido, si se niegan ahora o no consiguen la acreditación mencionada,
¿serán apartados de la docencia? ¿Qué hará con ellos la consellería? ¿Los
pondrá a limpiar letrinas, a engrosar el creciente aparato burocrático del
sistema educativo, a vigilar la delincuencia en los alrededores de los
centros? ¿Los jubilará? ¿Los retirará como inútiles con una pensión? ¿Los
dejará en la calle?
Pregunta: Gracias a los llamados «proyectos lingüísticos», en los centros
públicos de Baleares la lengua vehicular de la educación es el catalán. ¿No
es extraño que en un país rico y bilingüe, la lengua más presente en la
sociedad, la lengua que más nos conecta con más gente en este país y fuera
de él, quede desterrada de los centros de enseñanza?
Pregunta: ¿Busca el Govern Balear la independencia del Estado Español?
¿Quiere el PSM la independencia de Baleares para proteger el catalán o
utilizar el catalán para conseguir la independencia? Pregunta: Según los
defensores de la «inmersión», los alumnos emigrantes necesitan más presencia
del catalán en su vida académica, para compensar «carencias»? Del mismo modo
los alumnos mallorquines, de familias mallorquinas, ¿pueden recibir
refuerzos en castellano en los colegios de los pueblos de Mallorca? ¿O sólo
es lengua vehicular el castellano en algún centro privado de Palma?
Pregunta: ¿No cree que muchos mallorquines que se lo pueden permitir buscan
para sus hijos una enseñanza de calidad y en castellano en centros privados,
y paradójicamente, los emigrantes con poco nivel adquisito no tienen «más
cojones» que dar a sus hijos una educación en catalán?
Pregunta: ¿Sabe que un sector de la sociedad mallorquina atribuye el fracaso
escolar a la barrera que supone el catalán para los alumnos de familias
castellanoparlantes? ¿Tiene algún interés su consellería en condenar a los
hijos de emigrantes a profesiones para las que no se exijan estudios de
cierto nivel?
Pregunta: ¿Es imprescindible para vivir en Mallorca hablar en catalán y amar
las señas de identidad consagradas por los nacionalistas? ¿Si viviera usted
en Valencia, tendrían que encantarle las «mascletás», el traslado de la
Virgen de los Desamparados y el «all i pebre», y aprendería usted a hablar
ese catalán patético, macarrónico y ágrafo que identifica a esa región?
Pregunta: Por último, ¿me daría hora para otro día, que quería hablarle de
un proyecto cultural de indudable interés para esta tierra plural y
cosmopolita? Muchas gracias por su atención.
Román Piña Valls es escritor

Román Piña
“Confessió 'un 'prendra reciclat'”
24.04.2000


Estimats alumnes, avui que comença un nou curs vos he de dir que donaré les
classes en català, y vull que quedi clar que ho faré en contra de la meva
voluntat. Son mallorquí i parlo una llengua que no tenc cap invonvenient en
anomenar català. He donat molts d‘anys classe en català perquè així em trob
més a gust, tot i que m’he passat sovint a explicar en castellà quan he vist
que algú no m‘entenia.
Em sentia a gust amb la meva llengua, l’estimave, però vos ho dic de veres:
ara estic fins els collons de la llengua, la cultura i les cançonetes sobre
la identitat d‘aquesta terra.
M’han obligat a fer un examen per domostrar el nivell del meu català i, ara,
a donar, per no sé quines raons de cuotes, la meva assignatura en català,
que fa vint anys que ho feia sense que ningú m‘ho demanàs. Aixó no és res
comparat amb la persecució que han patit els meus campanys
castellanoparlants. No els deixen emprar la llengua que volen. Els han negat
la possibilitat de demanar trasllat de centre. els han posat a la coa en els
seus llocs de feina. No són ningú. Per evitar problemes, donç els temps no
estan com per jugar-se la feina, hen posat el cul i ens l’han clavat bé. No
puc deixar de recordar un personatje de novel.la, el Conrad de «Tot un
Home», de Wolfe. Com ell, me sent trepitjat. Ell está a punt de ser un més
dels joves violats a la presó, de convertir-se en un «prenda reciclat», un
maricó a la força que mai més trabarà gust per les dones quan sigui lliure.
Sembla que la intenció d‘aquesta injusta imposició és fer el mateix que en
temps de la dictadura fa més de vinticinc anys: negar l’ús d‘un idioma als
seus parlants. És veritat que si algú em volgués obligar a parlar el
castellà l’enviaria a fer punyetes. Ara es fa amb el català i sembla que
ningú pot dir res. Encara diría més: pens que el castellà deuria ser la
primera llengua de l‘educació. I la seguna, és clar, el català. No el galeg,
ni l’euskera ni cap altre: el català. La primera, però, el castellà. Si
l‘escola ens fa iguals per damunt de procedències socials, el castellà ho fa
per damunt de les regionals. I aquí estic, amb el cul farcit. Avans, feia
les classes en català pequé volia. Ara, vulgui o no vulgui. Per sort jo,
como molts, m’estim més viure agenollat que morir en peu.



>From: Antoni Llompart Suau <[EMAIL PROTECTED]>
>Reply-To: Llista de suport a la llengua, al territori i a tot allò que és
>propi
>To: ais@araisempre.org
>Subject: RE: [Ais] Moltes gràcies, Antoni. De res, home! De res!
>Date: Tue, 22 Nov 2005 15:50:19 +0100 (CET)
>
> Ui! I ara diu que "el provoc" i "el burx". Sí que té la pell
>fina, l'insultador major del Regne, el brau caçador de puputs!
>
> D'entrada, Jaume, un apunt: res no m'agradaria més que poder estar a
>l'alçada de Serra, Llabrés, Morro, Sampol, Vicens, Ramon o Alorda: ells han
>estat o són dirigents d'un partit al qual me sent orgullós de pertànyer.
>Gràcies per elevar un membre de la base a la categoria de dirigent sense
>votació ni Congrés: gràcies per impulsar així la meva carrera política que,
>a partir d'ara, segur que serà fulgurant. Com tot allò que toques.
>
> Perquè, si feim memòria, veurem que els teus furibunds atacs contra el
>PSM de la primera meitat dels anys noranta, el linxament a què ens
>sotmetéreu des de les pàgines de s'Arenal (després l'Estel) coincidiren amb
>el millors resultat de la nostra història: els de 1995. Així que, per
>favor, pega'ns. Que rebre estopa de segons qui fa bo. Fa bo i bonifica!
>
>
> I si vols desembullar troques, posa-t'hi. Però ves viu a no ofegar-te
>amb tants de fils!
>
> Però anem per feina.
>
> 1. Maniobra defensiva:
>
> Dius: a) que l'admiradíssima Llebre et va dir "nazi, racista, egòlatra,
>malalt i pobre bàmbol”? Què hi farem, titoi? D'entrada no perdré temps per
>comprovar si és veritat que ho va dir: senzillament m'és igual. Qui no vol
>pols, que no vagi a l'era. I tu, que digueres "cretí" a algun patriota i no
>escrius línia sense injúria, no hauries de ser tan sensible. Però anem per
>parts:
>
> a1) "Nazi": sincerament no crec que ho siguis. Si ho fossis, no em
>dignaria de conversar amb tu, i saps que mai no m'hi he negat. Ara bé, ¿què
>en diríeu d'un nacionalista que pren per bandera un fet: l'existència (amb
>una gamma de grisos immensa ja que l'existència és, en el nostre cas,
>coexistència) l'existència, deia, de dues comunitats ètniques; n'agafa una;
>en pren, n'usurpa, el nom; li atribueix tots els mals ("foraster és tota
>persona que col·labora en la colonització, etc.") i després proposa una
>solució neta: "barco de requilla!"; què en diríeu? Tu mateix. Per menys que
>això n'expulsaren un enfiloll de militants, d'ERC. Era en temps d'Àngel
>Colom: assustat del que per aquí dèieu va venir i va fer net. Dissabte!
>
> I per què? Per què Colom també és un Tio Tom? Un negret emblanquinat? Un
>cipai? Un negret que no estima els negrets? O més aviat perquè Colom és una
>persona amb dos dits de seny que sap que quan deim "foraster" la gent entén
>"foraster". I que la definició i l'ús de "foraster" són els que recullen
>l'Alcover i el Coromines: persona de nació castellana. I que si a això hi
>afegim expressions com "colonitzador" encara és pitjor: polititzam l'ètnia
>i en desqualificam una per intrínsecament enemiga. I que si la solució és
>el "barco de requilla" la gent entén això: "barco de requilla". "Barco de

=== message truncated ===

---

Correo Yahoo!
Comprueba qué es nuevo, aquí
http://correo.yahoo.es

http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org