www.lobbyperlaindependencia.org

El fiscal Barceló, un ca de bou a les ordres del puter, corrupte i 
mafiós Jaume Matas

El fiscal cap del TSJB, Bartolomé Barceló Oliver, a hores d'ara és un 
cadàver insepulte que prové directament del cementeri de 
dinosaures fatxes i neofalangistes que van tenir el seu moment de 
glòria durant la majoria absoluta de Heil Aznar (2000-2004). Ens 
referim, és clar, a individus com l'encara president del Banc 
d'Espanya, Jaime Caruana, l'encara president del Tribunal Suprem, 
Francisco José Hernando, l'encara president d'Endesa, Manuel 
Pizarro, o el ja ex fiscal cap de l'Audiència, Eduardo Fungairiño, etc.

Avui, 8 de febrer de 2005, dia en què s'ha fet públic a la premsa 
escrita la decisió del senyor fiscal cap del TSJB, Bartolomé Barceló, 
d'arxivar la denúncia del Lobby per la independència contra 
l'exministre de Medi Ambient, Jaume Matas, per l'escàndol de la 
concessió de la piscina il·legal de Pedro J. Ramírez, és oportú fer 
una mica d'història i remuntar-nos en el temps fins al febrer de 
2002 quan el diari oficial del PP, El (In)Mundo, va publicar els 
titulars següents:

17 de gener: “Los fiscales de Baleares votaron formalmente instar 
la imputación de Jaume Matas y Estaràs”.

12 de febrer: “Tutor pide de nuevo a Cardenal luz verde para instar 
la imputación de Matas en el caso Mapau”

13 de febrer: “El PP 'sorprendido' por la persecución fiscal contra 
Matas”

En aquells moments el fiscal cap del TSJB era Antonio de Vicente 
Tutor. A Madrid Matas era ministre del segon govern Aznar – el de 
la majoria absoluta - i a Balears hi havia el Pacte de Progrés. 
Aquells dies, el PP estava alarmat perquè 30 fiscals de les Balears 
es van reunir i van decidir avalar la petició del fiscal cap de Balears 
per imputar el titular del ministeri de Medi Ambient, Jaume Matas, a 
més de Rosa Estaràs, per l'escàndol conegut com Mapau o 
Formentera i també per l'afer d'espionatge conegut amb el nom de 
Bitel.

La primavera del 2002 va ésser un continuat Via crucis  per a Jaume 
Matas i totes les alarmes es van disparar dins el PP i El (In)Mundo 
davant la volada que prenien els escàndols Mapau i Bitel. Hi havia 
tants de nirvis pel fet que el conjunt dels fiscals s'haguessin atrevit 
a avalar la imputació contra tot un ministre del PP de practicar 
l'espionatge als seus rivals polítics i de practicar la manipulació i 
falsificació del cens electoral, que a Madrid van arribar a la conclusió 
que era imprescindible tallar caps. Dit i fet, dia 5 de juliol de 2002, 
El (In)Mundo va publicar el titular següent:

“El Gobierno acepta la destitución de De Vicente Turor como fiscal 
jefe”.

El ministre del PP que va destituir el fiscal cap de Balears disposat a 
imputar Matas es deia ANGEL ACEBES – avui molt famós per la 
manera com va mentir i desinformar descaradament amb motiu 
dels atemptats islamistes de l'11M - i el Fiscal General de l'Estat 
que hi va estar d'acord s'anomenava JESÚS CALDERÓN. Continuem 
amb els titulars d'El (In)Mundo: dimecres, 17 de juliol de 2002:

“Jesús Cardenal propondrá a Tomeu Barceló para ocupar el cargo 
de nuevo fiscal de Baleares”.

La decisió de catapultar un arribista, un pilota i un mediocre com 
Bartolomé Barceló a ocupar el càrrec de fiscal cap del TSJB va ésser 
una decisió política del PP, del ministre Acebes i del fiscal general 
Calderón, ja que en la votació del Consell Fiscal celebrada a Madrid 
l'elegit per 6 vots a favor davant els 3 a favor de Barceló, havia 
estat el fins aleshores fiscal responsable dels delictes contra el 
medi ambient de Màlaga, Juan Carlos López Caballero.  Llegim a El 
(In)Mundo de dia 17 de juliol de 2002:

“Jesús Cardenal propondrá a Tomeu Barceló para ocupar el cargo 
de nuevo fiscal jefe de Baleares”.

A l'interior de la notícia signada per Diego Feliu es pot llegir: “De lo 
poco que ha trascendido de la reunión se sabe que la votación fue 
muy equilibrada (sic) quedando en empate técnico (sic) las 
candidaturas de López Caballero y Barceló (6 por 3) (sic). Jesús 
Cardenal abandonó la reunión con estos nombres en la cartera y 
con la potestad de decidir cuál de los dos será el sustituto de 
Antonio de Vicente Tutor al frente de la Fiscalía de Baleares. En 
cualquier caso, el resultado de la votaciób no es vinculante”.

A la vista del temps transcorregut, els fets estan molt clars. El PP, 
és a dir, el govern Aznar, va nomenar el juliol de 2002   Bartolomé 
Barceló fiscal cap del TSJB amb una missió decidida i  planificada: 
desactivar, per una banda, els escàndols Bitel i Mapau que eren una 
bomba de rellotgeria dins el cul de Jaume Matas i que si explotaven 
podien esquitxar tot el govern Aznar; i per altra, presentar batalla a 
mort contra el Pacte de Progrés per tal que no arrelàs ni consolidàs 
com a alternativa de govern. De quan, com i de quina manera 
Barceló va fer de ca de bou del puter, corrupte i mafiós Jaume 
Matas n'és testimoni aquesta breu relació de titulars d'El (In)Mundo:

18 d'octubre de 2002: “El fiscal vuelve a denunciar a Nájera, esta 
vez por un delito urbanístico”.

6 de febrer de 2003: “El fiscal pide al juez que siga el rastro del 
dinero de Nájera por posible cohecho”.

8 de novembre de 2002: “El PSM critica al fiscal jefe del TSJB por no 
recurrir el archivo del 'caso Formentera'”.

9 de novembre de 2002: “El PSM acusa al fiscal de estar politizado 
por no rercurrir el archivo del 'caso Formentera'”

8 de maig de 2003: “El fiscal denuncia los anuncios de Margarita 
Nájera en Calvià”.

24 de març de 2004: “El fiscal Barceló envía al juzgado las 
denuncias por las concentraciones del 13M ante las sedes del PP”.

5 d'abril de 2005: “La Fiscalía se opone a la imputación de Matas y 
Estarás en el 'caso Formentera'”

6 d'abril de 2005: “Caso Formentera: el fiscal afirma por enésima 
vez que 'no hay indicios' para imputar a Matas y Estarás”.

6 d'abril de 2005: “Rosa Estaràs: La decisión de Bartolomé Barceló 
confirma una actuación ajustada a la legalidad”

13 de maig de 2005: “El Fiscal asegura que el caso Bitel fue 
causado por un 'fallo humano'”

És a dir, segons el fiscal cap del TSJB, Bartolomé Barceló, tot la 
merda que esquitxa el PP i Jaume Matas al final de tot és “un fet 
sense importància”, “un simple error humà”, “un producte de 
l'atzar”, “una simple casualitat sense implicacions penals”, etc. etc. 
Ben diferent és en canvi la vara de medir del Sr. Fiscal quan es 
tracta de fiscalitzar qualsevol partit o persona que faci l'oposició al 
PP.

Però bé. En aquesta vida ja se sap: pots enterrar un cagarro al cul 
de la mar però al final sempre acaba sortint a la superfície. I és 
clar, el joc brut es comença a explicar si refrescam, per exemple, 
que el senyor fiscal, Bartolomé Barceló, i el cacic de Calvià, Juanito 
Nigorra, són tan cul i merda que el primer, convidat pel segon, 
periòdicament va a qualcar a cavall a les finques de la família 
Nigorra. Sens dubte això explica la campanya ferotge de la fiscalia 
del TSJB durant el 2002 i 2003 contra qui aleshores era batlessa de 
Calvià, Margarita Nájera, i a favor de qui era el cap de l'oposició i 
ara actual batle, el botifarra Delgado Truyols.  O, per exemple, si 
també recordam que Bartolomé Barceló i Jaume Matas, a més 
d'ésser companys de diades de pesca en alta mar, són també 
confrares de disbauxes i sortides nocturnes.

P.S. Per cert, sabeu amb qui cada setmana comparteix el ritual de 
dinar plegats i intercanviar confidències al restaurant Nemo's el sr. 
fiscal, Bartolomé Barceló? Doncs amb s'Indiot foraster, el subordinat 
local a les colònies d'ultramar de Pedro J. Ramírez, Eduardo Inda.

http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

Responder a