Un article de Biel Barceló, per un Bloc nacional i de progrés, a Tribuna Mallorca.
_____________________________________
Mallorca ens uneix
Una de les particularitats de la política mallorquina és el pes de lecologisme en lagenda dels partits i el fet que lesquerra, lecologisme i el nacionalisme que en altres indrets es manifesten com a opcions nítidament diferenciades- aquí es mostren sovint com a manifestacions duna mateixa sensibilitat. La raó daquest fet cal cercar-la en el singular desenvolupament de leconomia mallorquina durant els darrers quaranta anys, amb el turisme com a motor dun canvi social i cultural sense precedents.
El desenvolupament econòmic vinculat al turisme va fer possible lemergència simultània duna generació amb accés a lensenyament superior i dun sentiment de pèrdua davant uns paisatges i unes manifestacions culturals que passàrem a considerar inherents a la identitat mallorquina. El turisme ha estat, doncs, motor de canvi i de progrés i alhora fou percebut com a amenaça. Però és gràcies al turisme que elements de la realitat mallorquina el paisatge, algunes tradicions, el llegat de la història -, que només eren apreciats per una minori, passassin a ser valorats com a actius econòmics de primer ordre i, més endavant, com a signes de benestar i didentificació col·lectiva.
El nacionalisme mallorquí que sorgeix en els anys setanta és fruit daquest context i, inevitablement, és alhora nacionalista, ecologista i desquerres. La lluita per la llibertat ha estat també la lluita per lautogovern i la lluita per la llengua i la cultura; la lluita pel benestar dels treballadors ha estat també el combat per la defensa dun paisatge que ha fet possible la riquesa col·lectiva; i aquests treballs no es diferencien, en molts dels seus agents, dels moviments en favor duna economia diversificada, de les lluites pageses, de la tasca de promoció industrial, del comerç i de la petita i mitjana empresa. Allò que singularitza la política mallorquina és que totes aquestes lluites han estat nítidament desquerres; i que lecologisme i el nacionalisme han arribat a condicionar de manera evident el discurs polític de tota lesquerra i de bona part de la dreta.
Històricament, el PSM ha estat el partit que ha representat la coincidència daquests tres eixos programàtics; i lexistència del PSM ha fet que el nacionalisme, a Mallorca, no es pugui diferenciar de la defensa del territori. Durant aquests trenta anys el PSM ha estat capaç de donar veu a aquesta triple i única sensibilitat. I ha reeixit: avui la llengua i el territori marquen la política mallorquina més del que lhavien marcada mai.
Però aquest èxit ha tengut conseqüències. Dun costat, la dreta conscient que perdia la seva ancestral hegemonia en el camp de les idees- pugna des del Govern per fer irreversible una política de destrucció de la llengua, la cultura i el territori de lilla, i per imposar un model social insolidari. (I el PSOE? direu. Calla i consent). De laltre, el PSM no pot pretendre tenir lexclusiva en la defensa daquestes tres banderes. Avui, la gent que es mobilitza entorn del nacionalisme, de lesquerra i de lecologisme és conscient que són diversos els partits i que és única la causa. És hora que el PSM sigui valent i ambiciòs i lideri la construcció dun ampli bloc nacional que uneixi les forces que lluiten en un mateix combat i porti la majoria del poble de Mallorca a recuperar el govern que aquest país necessita: un govern nacionalista, ecologista i de progrés.
El desenvolupament econòmic vinculat al turisme va fer possible lemergència simultània duna generació amb accés a lensenyament superior i dun sentiment de pèrdua davant uns paisatges i unes manifestacions culturals que passàrem a considerar inherents a la identitat mallorquina. El turisme ha estat, doncs, motor de canvi i de progrés i alhora fou percebut com a amenaça. Però és gràcies al turisme que elements de la realitat mallorquina el paisatge, algunes tradicions, el llegat de la història -, que només eren apreciats per una minori, passassin a ser valorats com a actius econòmics de primer ordre i, més endavant, com a signes de benestar i didentificació col·lectiva.
El nacionalisme mallorquí que sorgeix en els anys setanta és fruit daquest context i, inevitablement, és alhora nacionalista, ecologista i desquerres. La lluita per la llibertat ha estat també la lluita per lautogovern i la lluita per la llengua i la cultura; la lluita pel benestar dels treballadors ha estat també el combat per la defensa dun paisatge que ha fet possible la riquesa col·lectiva; i aquests treballs no es diferencien, en molts dels seus agents, dels moviments en favor duna economia diversificada, de les lluites pageses, de la tasca de promoció industrial, del comerç i de la petita i mitjana empresa. Allò que singularitza la política mallorquina és que totes aquestes lluites han estat nítidament desquerres; i que lecologisme i el nacionalisme han arribat a condicionar de manera evident el discurs polític de tota lesquerra i de bona part de la dreta.
Històricament, el PSM ha estat el partit que ha representat la coincidència daquests tres eixos programàtics; i lexistència del PSM ha fet que el nacionalisme, a Mallorca, no es pugui diferenciar de la defensa del territori. Durant aquests trenta anys el PSM ha estat capaç de donar veu a aquesta triple i única sensibilitat. I ha reeixit: avui la llengua i el territori marquen la política mallorquina més del que lhavien marcada mai.
Però aquest èxit ha tengut conseqüències. Dun costat, la dreta conscient que perdia la seva ancestral hegemonia en el camp de les idees- pugna des del Govern per fer irreversible una política de destrucció de la llengua, la cultura i el territori de lilla, i per imposar un model social insolidari. (I el PSOE? direu. Calla i consent). De laltre, el PSM no pot pretendre tenir lexclusiva en la defensa daquestes tres banderes. Avui, la gent que es mobilitza entorn del nacionalisme, de lesquerra i de lecologisme és conscient que són diversos els partits i que és única la causa. És hora que el PSM sigui valent i ambiciòs i lideri la construcció dun ampli bloc nacional que uneixi les forces que lluiten en un mateix combat i porti la majoria del poble de Mallorca a recuperar el govern que aquest país necessita: un govern nacionalista, ecologista i de progrés.
Gabriel
Barceló i Milta
candidat a la secretaria general del PSM-EN
LLama Gratis a cualquier PC del Mundo.
Llamadas a fijos y móviles desde 1 céntimo por minuto.
http://es.voice.yahoo.com
http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
