Oriol, vist així com ho planteges, és tot tan senzill i innocent, i 
bonic, i esportiu... (no us prengueu a mal la ironia ;-)
Em sembla molt bé i molt ciutadà del món obert i plural posar al mateix 
sac l'equip de futbol de cadascú, l'opció política, la seva orientació 
sexual, la seva procedència o el color de la seva pell, però aquestes 
coses tenen matissos: l'opció política no és una mera qüestió de manera 
de ser personal, de gust o de ganes; de vegades comporta un model de 
societat i d'Estat que pot resultar injust o opressor a nivell 
socieconòmic en alguns casos, o a nivell nacional en d'altres. No 
sempre, però sí en molts casos. I això, de vegades (no sempre, remarco 
perquè no tothom s'hi hagi de sentir eludit, ja que estem tots molt 
sensibles) també es reflexa en altres àmbits com el futbol. Ignorar o 
negar aquesta evidència és, si més no, ingenuïtat. Si en aquests debats 
ho posem tot en el mateix sac s'acaben els matissos i ja no hi ha 
diàleg, cosa tens una tendència a fer.
En quan al teu concepte del que és una "lliçó de catalanitat", tenim 
conceptes molt diferents d'aquest terme; si a tu t'estan bé les coses 
com estan (Catalunya = regió d'Espanya), doncs ja s'entén el que vol dir 
per a tu la catalanitat, perquè la neutralitat en l'Univers no existeix 
(no fer res = acceptar les coses com són); suposo que comprendràs que 
molts d'altres no la compartim i que no cal que ens donis lliçons de 
catalanitat, perquè sinó es podria entendre com una imposició d'un altre 
tipus de pensament únic que, a més, és vulnerador de drets humans 
col·lectius dels pobles.

En quant al que deies, Joan Carles, doncs de segur que hi ha moltes 
maneres d'estimar una persona individual o col·lectiva (com el país, o 
els veïns...), crec que enlloc s'ha afirmat el contrari, però suposo que 
totes deuen passar per voler-les lliures;
qui vulgui restar adormit o despert, és la seva opció, però coincidirem 
en que és més pobre que el qui, a més de les altres opcions i dimensions 
de la realitat, viu la dimensió transcendent (o divina com dius tu) de 
les persones o comunitats, els mites col·lectius i el lligam respectuós 
però compromès amb la seva terra i amb tota la diversitat que conté. És 
sorprenent que això us resulti aterridor només en els casos de les 
nacions que encara no gaudim dels mateixos drets que moltes d'altres.
No crec que sigui una qüestió de raó, Joan Carles, ans d'essència o de 
dimensions de la pròpia persona que pots o no sentir.

Potser en el fons és molt senzill, potser l'eterna disputa en aquests 
àmbits es redueixi a considerar si existeixen nacions o no, i si la 
nostra ho és. Si no existeixen, o si la nostra no ho és, òbviament teniu 
tota la raó, perquè llavors no tenim cap dret com a tal.
Déu ser per això que no ens entenem.

Salut, independència i visca el Barça!

Lluís

En/na Oriol Serra ha escrit:
> Molt ben dit, Ramón. Espero que alguns prenguin nota del que dius, perquè els 
> has donat una bona lliçó. D'esportivitat, de convivència i, fins i tot, de 
> catalanitat. T'aplaudeixo. Per cert, tot i que a mi el futbol ni em ve ni em 
> va, felicitats pel títol ;-) Salut !!!  oriol 
>   
>> Date: Tue, 6 May 2008 17:20:12 +0200> From: [EMAIL PROTECTED]> To: 
>> cardedeu@llistes.cardedeublogs.cat> Subject: Re: [cardedeu] El Madrid ha 
>> guanyat la Lliga> > Vaig néixer a un poblet d'Almeria i sempre he estat 
>> aficionat del> Madrid. El meu germà, nascut al mateix lloc, sempre ha estat 
>> aficionat> (podríem dir "forofo") del Barça. Jo visc a Catalunya des de fa 
>> mes de> vint anys i ell mai ha viscut aquí. Tan ell com jo tenim tres 
>> equips:> el Almería (ara que són a primera cal aprofitar), el nostre (Madrid 
>> o> Barça) i el que juga contra l'altre (sigui d'on sigui el rival). Mai> hem 
>> fet una qüestió política de les nostres aficions. Mai ens hem> odiat pel 
>> futbol, tot el contrari, hem fet bones xerrades i> "discussions" amb aquest 
>> tema.> > D'altre banda, el meu f
>> ill també es del Barça... i ens ho passem pipa.> > Tinc molts mes amics del 
>> Barça que del Madrid. Cada dilluns al> treball, amb els companys sempre 
>> parlem alguna estoneta de futbol amb> allò que podríem dir "bon rotllo", 
>> molt "bon rotllo" diria jo.> Evidentment estic en minoria.> > Com 
>> informació, no vaig sortir diumenge passat a fer soroll ni tampoc> llanço 
>> coets en aquestes ocasions, però em sembla normal que, amb> respecte, altres 
>> ho facin, a Cardedeu, a Madrid o al barri de Chelsea.> > Però m'heu 
>> descobert en aquests missatges que el que jo sento quan> m'agrada que perdi 
>> el Barça és odi contra els catalans i Catalunya, el> que jo vull és 
>> espanyolitzar Catalunya, amb la meva alegria per les> victòries del Madrid 
>> sóc un energumen provocador i desafiant, de ben> segur que el meus companys 
>> de feina es sents insultats amb les> brometes dels dilluns (que ells em 
>> tornen dilluns següent quan canvien> els resultats), sóc un brèto
>>
>> l
>>  que vull fer desaparèixer els> catalans... A més a més, com no penso com la 
>> majoria "vol dir alguna> cosa".> > De veritat ¿no serà una mica mes senzill 
>> que tot això?> > Salut i futbol.> > Ramón Navío> 


------------------------------------------------------------
Llista de correu cardedeu , una iniciativa independent amb el suport de 
Thesaurus Serveis Documentals http://www.thesaurus.net. 
- Missatges a cardedeu@llistes.cardedeublogs.cat
- Altes, baixes i canvis d'adreça a 
http://llistes.cardedeublogs.cat/mailman/listinfo/cardedeu_llistes.cardedeublogs.cat
- Instruccions de participació a http://cardedeublogs.cat/llista/

Respondre per correu electrònic a