Aspectes jurídics i de viabilitat pràctica 

El Borregos i Carquinyolis que s’emeté el passat 19 de gener per Tele Cardedeu 
va tractar la iniciativa de l’Ajuntament de Cardedeu d’instal·lar càmeres de 
videovigilància en zones d’abocament d’escombraries. El debat va discórrer, 
sobretot a partir del terç inicial, en la vessant més ètica i moral sobre el 
procés de control social de la població. Aquest tema és prou interessant i 
controvertit per si sol, però va mancar, potser, discutir els aspectes més 
jurídics en què es basa la nova normativa i les conseqüències pràctiques. 
Remarcar, tan sols a títol inicial, que l’Ajuntament en cap moment ha fet 
pública en quina legislació es basa ni quines són les sancions màximes (la 
mínima sí que l’ha dita, però). Com la mateixa Regidora de Medi Ambient va 
afirmar al CincdeDeu: “has de seguir les lleis”. Doncs mirem què diuen les 
lleis.

Primer de tot vull fer esment a l’article 18.1 de la Constitució Espanyola, 
ara que està tan de moda per altres aspectes, i retinguem les dues darreres 
paraules:

“Se garantiza el derecho al honor, a la intimidad personal y familiar y a la 
propia imagen”.

Vaig consultar-ho als Mossos d’Esquadra i a l’Agència Catalana de Protecció de 
Dades i la legislació en què es pot basar l’Ajuntament de Cardedeu és la 
següent:

a) Llei Orgànica 4/1997, del 4 d’Agost, per la qual es regula la utilització 
de videocàmeres per part de les forces i cossos de seguretat en llocs públics
b) Decret 134/1999, del 18 de maig, de regulació de la videovigilància per 
part de la Policia de la Generalitat i de les policies locals.
c) Reial Decret 596/1999, del 16 d’abril, per al qual s’aprova el Reglament de 
desenvolupament i execució de la Llei Orgànica 4/1997, del 4 d’agost.

És interessant esmentar que la Llei Orgànica 4/1997, sota el govern d’Aznar, 
es va crear per dotar la policia d’una eina per controlar la kale borroka 
d’Euskadi, en un moment que estava en plena efervescència. Endemés, aquesta 
llei permetia (en la Disposición Adicional Primera) que:

 “Las Comunidades Autónomas con competencia para la protección de las personas 
y los bienes y para el mantenimiento del orden público (...) podrán dictar 
(...) las disposiciones necesarias para regular y autorizar la utilización de 
videocámaras pro sus fuerzas policiales...”.

I així ho féu l’anterior govern convergent de la Generalitat amb l’aprovació 
del Decret 134/1999.

Ara bé, l’Agència Catalana de Protecció de Dades també afirma que “la 
instal·lació de videocàmeres ha de respondre al compliment d’alguna de les 
finalitats per a les quals la Llei permet la seva instal·lació”. Doncs 
comprovem què diu la llei:

Llei Orgánica 4/1997
Article 6.4 La utilización de videocámaras exigirá la existencia de un 
razonable riesgo para la seguridad ciudadana, en el caso de las fijas, o de un 
peligro concreto, en el caso de las móviles. Un sofà no reciclat és un perill 
contra la meva vida? Bé, potser al decret de la Generalitat comenta els 
comportaments il·lícits dels sofàs 

Decret 134/1999. Capítol 4.A rticle 12: Gravació amb equips mòbils. 
12.1 En els supòsits de desordres públics i, en general, de perill concret per 
al seguretat pública, correspondrà atorgar l’autorització per a la utilització 
d’equips mòbils de gravació d’imatges i de sons (...)”

Queda palès que la legislació actual fou creada per regular la seguretat 
pública, desordres públics, razonable riesgo para la seguridad ciudadana... 
Incloure el mal reciclatge dins d’aquesta categoria és molt agoserat, tenint. 
Li podríem recordar al grup d’ICV de Cardedeu (no per cap fixació, sinó car la 
Regidoria de Medi Ambient en depèn) que el seu grup parlamentari votà en 
contra, durant la tramitació al Congrés dels Diputats, de la llei que permet 
la videovigilància al carrer. És molt coherent, no? Voten en contra a Madrid, 
però, a l’hora de la veritat, fan servir la llei quan els convé. Però hi ha 
més casos. Fent referència a la instal·lació de càmeres de videovigilància a 
la Plaça George Orwell (quin ironia més sarcàstica),  Imma Mayol, la quarta 
tinenta d’alcalde de BCN i membre d’ICV, comentà que “(...) podria suposar una 
ingerència en drets essencials de la ciutadania, com són el dret a la 
intimitat, a la pròpia imatge (mira, com a la Constitució), el secret de les 
comunicacions i, fins i tot, el dret a la llibertat de circulació”. Però no 
són els únics, les JERC de BCN (abril del 2002) van emetre un comunicat en 
relació a les mateixes videocàmeres en què deien que “ens porta a un estat de 
ciutadania permanentment vigilada amb un greu perill de lesionar el dret a la 
intimitat de les persones, i respon a una lògica que prima la repressió i el 
control per davant de l’educació, la integració i la rehabilitació social”. 
Què passa que el que és vàlid per a la resta del país no ho és per a Cardedeu. 
Si més no, els recomano posar-se d’acord entre vostès.

IDENTIFICACIÓ DELS DELINQÜENTS
És un altre aspecte dels més còmics. Com la mateixa regidora de Medi Ambient 
afirma, no saben com identificaran les persones que són un riesgo para la 
seguridad ciudadana. Bé, per no saber, no saben ni si tindran preses de 
corrent per instal·lar les càmeres (aleshores, no seria més lògic haver 
comprovat tot això abans de pressupostar 3000€?). Independentment, es diu que 
potser es miren les matrícules dels cotxes. Val, i si qui llença la brossa no 
és el conductor o propietari del vehicle? Que pot ser una cosa força freqüent! 
Que identificaran les cares dels infractors? A EEUU i Anglaterra les càmeres 
de videovigilància permeten, amb el tractament d’imatges adeqüat i softwares 
molt avançats, identificar a través de fotografies digitals la persona, tot i 
que estigui dins del cotxe. I les sancions a gent que no és del poble (tal com 
s’afirma en un escrit a la llista de correu) com les farà l’Ajuntament de 
Cardedeu? A través de la Diputació?

CUSTÒDIA DEL MATERIAL
El Decret 134/1999 determina a l’article 14.2 que sigui els Mossos d’Esquadra 
o bé la policia local qui custodiï les imatges. Suposo que els Mossos tenen 
coses més importants a fer, de manera que serà la nostra soferta policia. Com 
miraran les cintes? Tindran un policia amb crispetes i una llauna de Coca-Cola 
mirant la pel·lícula del dia anterior a la recerca d’infractors? O 
contractaran algú més? O sigui, o menys policies o més diners a gastar. No 
m’ho digui, no hi han pensat encara, no?

ACCÉS I CANCELACIÓ
Tots aquells ciutadans que estiguin en contra d’aquesta mesura poden fer actes 
de desobediència civil. Un dels més divertits pot ser anar amb ulleres de Sol 
a l’hivern, però també podem emprar la legislació en favor nostre. L’article 
15.1 del Decret 134/1999 afirma que “tothom té dret a sol·licitar l’accés a 
les gravacions (...) i sol·licitar la cancel·lació de les imatges i veus 
corresponent, si s’escau”: Clar que, tal com afirma el següent article, s’hi 
poden negar, Però la qüestió és inundar-los de reclamacions i burocràcia i fer-
los la tasca més “tediosa”, feixuga i lenta. Així, es veuran forçats a 
desistir de continuar gravant el personal.

Estatut de Catalunya
La videovigilància és un aspecte del control social molt important. No en va a 
Catalunya ja estem regulats per tres lleis o decrets diferents. Ara, a més a 
més, la nova proposta d’Estatut en el seu article 173 atorga a “la Generalitat 
la competència exclusiva sobre l’ús de la videovigilància i el control del so 
i enregistraments o altres mitjans anàlegs, efectuats per qualsevol cos 
policíac o per empreses i establiments privats”. Que ningú s’enganyi. La 
videovigilància és un pastís massa llaminer pels polítics i l’Administració, 
tal com es demostra el control absolut que volen tenir sobre ell .


Per acabar, només parafrasejar a Juan José Martín-Casallo, director de 
l’Agencia de Protección de Datos (APD): “Pues yo veo una amenaza bastante 
real, un aumento de la pérdida de la intimidad de las personas (..). Creo que 
la única forma de controlar esas nuevas tecnologías tiene que venir mediante 
una postura decidida del ciudadano individualmente considerado, que empiece 
por valorar su propia intimidad y tome la decisión de defenderla”.  


PD: si algú volgués qualsevol de la informació a què faig esment (Mossos, 
lleis, Agència Catalana de Protecció de Dades...) li ho puc enviar, ja que ho 
tinc en format electrònic.

-------------------------------------------------
This mail sent through IMP: http://horde.org/imp/



------------------------------------------------------------
Llista de correu cardedeu , una iniciativa del Cardedeu Online Club 
http://www.cardedeu.org/club/ amb el suport de Thesaurus Serveis Documentals. 
- Missatges a [email protected]
- Altes, baixes i canvis d'adreça a 
http://llistes.thesaurus.net/mailman/listinfo/cardedeu_llistes.thesaurus.net
- Instruccions de participació a http://www.thesaurus.net/c10/llista/

Respondre per correu electrònic a