Versemblança Da Vinci L'hora del tallat Francesc Puigpelat
Arran de l'estrena d*'El código Da Vinci*, moltes veus cristianes han acusat la pel·lícula de no tenir base històrica i de ser inversemblant. L'acusació, venint de qui ve, té gràcia. Perquè, segons els conversos de la versemblança, els quatre Evangelis canònics tenen un màxim rigor històric i el que hi apareix és del tot coherent. En faig un repàs: hi ha una dona, Maria, que es queda prenyada essent verge; resulta que el pare de la criatura no és un home, sinó un Déu totpoderós i espiritual; resulta que neix un home que es diu Jesús, i és fill de Déu; i finalment, Jesús ressuscita al cap de tres dies d'haver mort. Tot plegat és, segons l'Església, lògic i versemblant. Que Jesús ressuscités no causa cap estranyesa al Vaticà. Que Jesús, segons *El código Da Vinci*, fes una cosa tan vulgar com casar-se (amb Maria Magdalena) i que tots dos fossin feliços, mengessin anissos i tinguessin fills, és una pura aberració. El món a l'inrevés! També s'acusa Dan Brown de cometre errors històrics, però cal recordar que, respecte a la vida de Jesús, d'història n'hi ha molt poca. Els quatre Evangelis canònics van ser escrits més de 30 anys després de la mort de Jesús i, a més, el propòsit dels seus autors no era històric, sinó apologètic. Per dir-ho amb una analogia: ¿podrien considerar-se objectives històries del tripartit escrites per Miquel Iceta o David Madí, d'aquí a 30 anys? No fotem. Pel mateix motiu, tampoc no són fonts fiables l'Evangeli de Judes, el de Tomàs, o altres textos apòcrifs. Justament perquè el Jesús històric és un misteri, hi ha la porta oberta a fer les interpretacions que a cadascú li vagin millor. Una cosa és el Jesús del *Jesus Christ Superstar* o de Pere Casaldàliga, i una altra el de Mel Gibson o el de Benet XVI. Robert Graves, a *Rei Jesús*, va construir una genealogia segons la qual Jesús era nét del rei Herodes el Gran. Algunes sectes afirmaven que Jesús tenia un germà bessó, que l'hauria sobreviscut després de la crucifixió. Alguns gnòstics afirmaven que Jesús havia sobreviscut a la creu i havia emigrat a l'Índia, seguint els passos d'Alexandre el Gran. Fins hi ha un llibre d'Andreas Faber-Kaiser que localitza una tomba i uns suposats descendents de Jesús al Caixmir. Increïble? Segur. Però no pas més que la teoria que Jesús va ressuscitar. Tot el debat sobre *El código Da Vinci* està desenfocat. El problema no és que les tesis del llibre siguin coherents o versemblants. El que de debò compta és que cada època i cada ideologia fa la seva lectura de la vida de Jesús. Jesús és un mirall que ens reflecteix. I l'èxit de l'obra de Dan Brown ve de plantejar un Jesús del segle XXI: un Jesús casat i afillat, que té en alta estima les dones i la seva aportació a la religió i la societat. I el Vaticà hauria de reflexionar: el Jesús oficial és un Jesús masclista i misogin, un Jesús ancorat en una mentalitat de fa 2.000 anys. Per exemple: si Jesús hagués viscut avui, hauria establert una quota femenina entre els apòstols. O no? ------------------------------------------------------------ Llista de correu cardedeu , una iniciativa del Cardedeu Online Club http://www.cardedeu.org/club/ amb el suport de Thesaurus Serveis Documentals. - Missatges a [email protected] - Altes, baixes i canvis d'adreça a http://llistes.thesaurus.net/mailman/listinfo/cardedeu_llistes.thesaurus.net - Instruccions de participació a http://www.thesaurus.net/c10/llista/
