L'exposició d'en Didac és força interessant i malgrat no vull eternitzar ni el debat ni aquest missatge, sí que voldria comentar algunes idees.
Primer de tot, estic totalment d'acord amb el tema de les balances fiscals, amb el dèficit d'inversions a Catalunya, etc... crec que cap dels partits catalans hi estarà en contra (fins i tot Pique ho ha comentat alguna vegada!!). La diferència entre la teva postura i la meva és que jo no crec que votar NO a l'Estatut que ens proposen sigui una manera de millorar aquest problema. I això és el que ens hem de plantejar (en la meva opinió, es clar). I no si potser dient NO en aquest Estatut desde una òptica sobiranista (tot i que a curt termini el més beneficiat d'aquest vot serà el PP) potser estirem més la corda i un dia, d'aquí a molt, s'acabarà trencant i per fi podrem ser "lliures"... Crec que tots els catalanistes d'esquerra no han d'oblidar què va passar amb el Referèndum de la Constitució Europea: Alguns van dir NO per que no volien més Europa (Lepen i companyia) i altres van dir NO per que volien una Europa més social, que tingués més en compte les diferències. No ens enganyem: al final, el NO el gestionen els que no volen més Europa, no pas aquells que volem una altra Europa. Això pot passar amb l'Estatut. Finalment, i tornant a l'exemple hipotecari, crec que t'equivoques quan dius que una part (el client) és Catalunya i l'altra (el banc) és el Govern d'Espanya i que una de les parts està sotmesa a l'altra. En aquest exemple no hi ha "pacte entre iguals" per que el Consell d'administració d'aquest banc també l'escollim nosaltres com Accionistes (votants). Ja sé que potser hi ha gent que voldria vendres les accions d'aquest Banc i potser fundar una Caixa d'Estalvis, més petita però a la nostra mida... tot i que la dinàmica en tots aquest sectors és anar cap a la concentració. Però no oblidem que les Caixes d'Estalvi no donen dividends, i no tenen accionistes. Com a conclusió, convido a tothom a plantejar-se si aquest Estatut és el que més ens convé des d'una òptica realista. Seguint amb el tema de les hipoteques, si no tenim més remei que tenir-ne una, anem a comparar quina té millors condicions, la del 79 o la d'ara. El que no trobo bé és dir que no volem la hipoteca, per que potser, d'aquí a unes dècades, podrem tenir una casa pròpia que rebrem en herència. I mentrestant, què? Salutacions, Daniel F. Diplomat en Administració d'Empreses Nota: I si encara ets capaç de treure-li més suc a l'analogia, em trec el barret! ;-) -----Mensaje original----- De: [EMAIL PROTECTED] [mailto:[EMAIL PROTECTED] En nombre de [EMAIL PROTECTED] Enviado el: domingo, 11 de junio de 2006 23:11 Para: cardedeu@thesaurus.net Asunto: Re: [cardedeu] L'estatut de la hipoteca Benvolgut Daniel, moltes gràcies por interesar-te per la meva metàfora de la hipoteca. Certament la analogia no és correcta ...però per motius diferents dels que tu dius. Bàsicament els errors de la meva analogia són dos: Primer. El capital del prèstec no és pas de la entitat bancària, sinó que és nostre. (Això és fonamental) Perqué CATALUNYA NO TE CAP PROBLEMA DE FINANCIACIÓ, el PROBLEMA que té (i greu) ÉS LA FINANCIACIO D'ESPAÑA. O, si voleu, la financiació dela resta del l'Estat Espanyol. Per aixó, el que aquí es tracta és el debat sobre la quantitat de diners nostres que marxen com impostos i no tornan aquí en serveis públics, infraestructures, etc. És alló que es pot denominar tant fons de solidaritat com espoli fiscal segons la valoració que us sembli més adient. Es fàcil entendre que és una qüestió de quantitat. En els darrers 40 anys l'economia del sector públic s'ha incrementat enormement, i si a l'època d'en Franco podia representar el 10-15% del PIB ara els sector públic directa o indirectament representa més del 50% i secundariament incideix fins al 80% de la activitat económica. Així que una distribució escanyada per el nostre pais (com les darreres dècades, i el que ens espera) pot enfonçar fortament Catalunya (la vida pràctica de cada dia). Més planerament: si donésim a la resta d'Espanya el 1, o el 2 el 3% del nostres impostos, es podria interpretar com una ajuda sostenible al pais hermano o a las otras comunidades espanyolas segons us agradi més. D'altra banda si allò que HEM de donar fos un 20, 30, o 40 % tohom diria que això no s'aguanta. Qualsevol empresa que tinguès, a canvi de res, una retirada de la facturació d'aquestes quantitats, si no trafica en droga :-) i és una mica honrada, ràpidament tancara. La quantitat que aportem mai ha estat oficialment publicada. Les famoses balances fiscals -que altres estats calculen sense problemes. (Això ja hauria d'ésser sopitós). Pujol amb els seus "ingenuus" pactes amb el PP va treure la promesa a Aznar de publicar-les, i a les Cortes Españoles es va votar aquest mandat al Gobierno. Incomplert totalment. Zapatero també ho ha promés i va pel mateix camí. ( Seríau socis amb algú que mai t'ensenya les comptes detallades d'aportacions i beneficis dels diferents socis?. Acceptariau unes comptes de Comunitat de Propietaris sembre globals, sense entrades i sortides de cadascú?) Com sabem hi ha estudis de diversos bancs i entitats económiques que varien (el Gobierno sempre posa entrebancs per obtenir dades) entre un 7% fins un 10-12 % .(Entre més d'un bilió o 2 bilions de les antigues pesetes, cada any. O sigui, Tota la xarxa hopitalària catalana feta de nou, o totes les carretes fetes de nou, o la xarxa de trens, cada any, una quantitat així +/-. El conseller Castells de vegades comenta que la cosa aniria entre el 7% i el 9% la darrera década socialista. Manquen dades de l'època PP. Si t'interesen números seriosos no et perdis com primera aproximació http://www.tenimeldretdedecidir.org/index.php? option=com_content&task=view&id=40&Itemid=1&lang=ca_ES a banda de la llarga e inesgotable feina del catedràdic d'economia Ramón Tremosa http://www.ramontremosa i més concretament el seu llibre "L'espoli fiscal": http://www.ramontremosa. com/ramonnews/data/upimages/LLIBRES/2005_01_13_L_ESPOLI_FISCAL_.PDF i si vols un grapat d'economistes de solvència contrastada consulta: http://www.economistespelno.com Doncs, bé, amic Daniel aquesta es la quota anual de la que parlem. La quota dels nostres diners que ens és retenida vulguem o no. Per tant la alternativa a la hipoteca no seria la roulotte ni el lloguer, sino cambiar de soci, o muntarnos nosaltres mateixos el negoci amb els nostres calés (...ens dòna per una casa força digna). I ,sento decebre't, però la decisió final sobre allò que ens serà prés,... en caso de desacuerdo prevalecerà el criterio del Gobierno central, o sigui que si volem montar comisions paritàries molt bé però al final...con las cosas de comer no se juega. I ens pendràn allò que ells vulguin (i probablement sense mostrar números com sempre). Jo no sòc empresari, només un empleat de la sanitat, però amb qualsevol economista o empresari que hi parlis et dirà que si parteixes d'un +/- 9-10% de pèrdues fixes anuals en una empresa serà molt dificil no descapitalitzar-se i acabant en fallida. Que a nivell de Catalunya vol dir l'empobriment progresiu, la manca d'infraestructures, de competivitat, etc, etc. (En un altre mail m'agradaria parlar del Iberia- Aena com paradigma, és super il.lustratiu. Com recordareu, donant la gestio d'Aena-El Prat, Esquerra estava disposada a suavitzar la seva postura, i el PSOE-PSC -Maragall s'hauria pogut estalviar la voladura del tripartit i la resta de conseqüències. Doncs, no. Ells sí que coneixen la pasta que treuen del Prat i del Pont Aeri més car i rentable del món, així que encara que la política catalana acabi inviable per les contradiccions i mentides, el PSOE decidí no deixar anar negocis que tenen ben agafats. Ni parlar-ne...amb el mig bilió de pesetes que ens ha costat el nou Barajas. Bé, això també és per un altre e-mail) I ja per acabar, el segon error de la meva analogia de la hipoteca: Una hipoteca, un prèstec o qualsevol contracte es fa entre iguals, que a més es reconeixen entre ells capacitat legal per contractar i pactar. Evidentment no és el cas. Una de les parts està sotmesa a l'altra, cap pacte entre iguals. A no ser (es clar) que aquesta part es cregui lliure, i pugui firmar o no firmar el contracte. Amb això entrem en el tema de l'autodeterminació, que no és directament la independència, sinó precisament aquesta capacitat de NO estar sotmés per la força i tenir la possibilitat de poder aixecar-se de la taula si allò que se'ns ofereix continua essent força impresentable. Aquest també és un tema que ens portaria lluny. Encara que SENTIR-SE LLIURES per negociar (i decidir) -com es senten el Ricard o la Núria o ACCEPTAR que estem tractant amb L'AMO, és el nucli central de qualsevol debat sobre l'estatut. Ho deixarem per altre ocasió. Si m'has llegit fins aquí, gràcies per l'atenció. Salutacions, pau i bé. Didac ------------------------------------------------------------ Llista de correu cardedeu , una iniciativa del Cardedeu Online Club http://www.cardedeu.org/club/ amb el suport de Thesaurus Serveis Documentals. - Missatges a cardedeu@llistes.thesaurus.net - Altes, baixes i canvis d'adreça a http://llistes.thesaurus.net/mailman/listinfo/cardedeu_llistes.thesaurus.net - Instruccions de participació a http://www.thesaurus.net/c10/llista/
