Jo no vaig anar a veure Els Pastorets. Fa ja temps que no els veig. Des que 
anava a veure els de l'ATAC, acompanyant els meus fills quan eren petits, 
per allò de la tradició, tal com van fer els meus avis (els pares 
treballaven) que em portaren a un teatre de Barcelona, no recordo el nom, 
quan tenia l'edat. Haig de reconèixer que la darrera vegada em vaig avorrir 
però, tot i amb això, ho considero una eina d'entreteniment per a joves 
afeccionats, dirigida als infants, que val la pena conservar.

Vull dir que comprenc els arguments de la Martona. Per arguments similars no 
m'agraden els muntatges d'escena de Calixto Bieito (com per exemple en les 
òperes Figaro o Wozzeck), salvant les diferències. També comprenc els 
arguments de la Isabel, que defensa l'intent legítim de fer del teatre 
familiar quelcom més que un entreteniment.

Però amb tot em sembla més defensables els arguments de la Martona, ja que 
Els Pastorets, sigui quina sigui la versió, son, a la fi i a la compte, una 
eina de distracció familiar, que arriba per Nadal junt amb el pessebre i els 
reis de l'Orient, sense més pretensions. Temps ansà podria haver-se 
utilitzat com a una eina d'adoctrinament, però avui en dia ningú - amb 
potser la notable excepció d'algun nen o nena de primària molt sensible - es 
pot deixar influir per un argument banal i escatològic fill del costumbrisme 
fantasiós del segle XIX.

Els Pastorets encara es fan per tradició, i la tradició sols es pot 
modificar per recuperar-la. És a dir, no te cap sentit voler "actualitzar" 
la tradició perquè perd tota la gràcia, a més de la seva funció social, que 
en aquest cas és ser la transmissora de certes costums i maneres d'entendre 
les relacions entre persones i entre el be i el mal: el dimoni banyut. 
Afegir-hi idees actuals encara en fase d'acceptació per moltes persones és 
com voler fer a l'àpat de Nadal, escudella i carn d'olla de nova cuina.

Escriu la Isabel "Fem teatre senyora i el teatre en general el que fa és 
moure el nostre interior, ens fa pensar i meditar, obrir la ment a noves 
propostes entre altres coses." Té raó i a més és una frase digna de l'Arts 
Studio. Però per a fer teatre cal potser escollir obres que ens permetin al 
públic, l'altra meitat de l'activitat teatral, la oportunitat de "pensar, 
meditar, obrir la ment, etc." Els Pastorets son una festa pels nens i poca 
cosa més. Suposo que estem d'acord.

I la propera vegada escriuré, si tinc temps, sobre la perversitat i la 
nefasta violència d'alguns programes que s'emeten als mitjans públics, com 
per exemple els informatius de la Televisió o els debats a la COPE.



Ricard Díaz


------------------------------------------------------------
Llista de correu cardedeu , una iniciativa del Cardedeu Online Club 
http://www.cardedeu.org/club/ amb el suport de Thesaurus Serveis Documentals. 
- Missatges a [email protected]
- Altes, baixes i canvis d'adreça a 
http://llistes.thesaurus.net/mailman/listinfo/cardedeu_llistes.thesaurus.net
- Instruccions de participació a http://cardedeublogs.com/llista/

Respondre per correu electrònic a