Segons el meu punt de vista hi ha un aspecte de fons que val la pena considerar: *Fins a on arriba el dret a la propietat privada?* Si jo tinc legalment un gos, sens dubte em pertany, però no puc fer amb ell el que vulgui, no el puc maltractar, seria immoral, fins i tot il·legal, tot i que a la Xina se'ls mengen. Si soc propietari d'un automòbil no podré conduir-lo per allà on vulgui, ni a la velocitat que vulgui, ni el podré deixar on m'assembli. Si tinc un terreny d'us agrícola no podré edificar un bloc d'habitatges, per mol propietari que en sigui. Si disposo d'un terreny qualificat com a casc urbà no podré tenir-lo ocupat per animals de granja, ni fer pudors que molestin als veïns. Si soc propietari d'una casa, o d'un solar, no puc disposar de les aigües soterrades, ni tampoc de l'espai de cel que està per sobre de l'edifici. Si més no, al nostre país. Per això és que sembla evident que la propietat privada te uns límits establerts per la moral, les costums i, en darrer terme, les Lleis. Amb tot, no és el mateix ser propietari d'un rellotge, d'una bicicleta, d'un cavall, que d'un solar edificable o un habitatge. Aquests darrers, a més, han de complir una funció social. Des d'un punt de vista progressista, o d'esquerres, o cristià si voleu, no es pot admetre que hi hagi famílies malvivint per manca d'un habitatge digne, mentre existeixin altres buits, dels quals els legítims propietaris se'n serveixen per guanyar diners especulant sobre el probable increment del seu preu, precisament per la mancança de suficients habitatges. És a dir, un habitatge és una propietat privada d'us social. Penso que una política fiscal agressiva amb les segons i tercers, etc. habitatges desocupats, o amb els solars edificables, que fes inviable la especulació, seria una política autènticament d'esquerres, o progressista, o cristiana si voleu. Dit això, la actitud del senyors ocupants de la anomenada torre Sivilla estarà per a mi fins a cert punt justificada si ha estat motivada per la defensa del dret a l'habitatge digne per tothom i contra la especulació. Això no implica que la ocupació s'hagi de eternitzar: el propietari legal hauria de poder recobrar-ne l'us. Però si sols es tracta d'estalviar-se el pagar un lloguer i uns serveis, com fem tot-hom, amb excuses d'un cert pseudo-progresisme, llavores em semblaria simplement un abús i un exercici de cara dura, que es mereixeria una acció legal i la desocupació immediata. Per la qual cosa, situats en un cas extrem els poders públics haurien de poder practicar l'expropiació forçosa i la posterior subhasta o lloguer a qui més ho necessités.
Salut Ricard Díaz ------------------------------------------------------------ Llista de correu cardedeu , una iniciativa del Cardedeu Online Club http://www.cardedeu.org/club/ amb el suport de Thesaurus Serveis Documentals. - Missatges a cardedeu@llistes.thesaurus.net - Altes, baixes i canvis d'adreça a http://llistes.thesaurus.net/mailman/listinfo/cardedeu_llistes.thesaurus.net - Instruccions de participació a http://cardedeublogs.com/llista/
