Amics i amigues.
No
ser� jo qui li tregui legitimitat a ERC per pactar amb el PSC. El que com a
votant des de fa molts anys de ERC m'ha dolgut �s que hagin abandonat a les
primeres de canvi el que sempre durant la campanya electoral van donar com a
primera prioritat per formar govern, que era el govern de concentraci�. I
precisament ha acabat pactant amb els que no estaven d'acord -no volien ni
parlar-ne, quan parlar �s el millor actiu que pot tenir qualsevol for�a
pol�tica- amb la principal proposta d'ERC. Crec que ERC perd credibilitat per
aix� i perqu� els arguments que s'estan donant per no pactar amb CiU -que poden
ser v�lids- eren arguments tamb�
v�lids abans de les negociacions a dues bandes, i per tant, no entenc el joc
d'aquestes negociacions, perqu� el que ha acabat provocant �s que CiU i una part
important del seu electorat s'hagi sentit enganyada. I, sincerament, ho entenc.
Una altra cosa si voleu s�n els estirabots. Per� si som seriosos, d'estirabots
n'hi ha per totes bandes i no nom�s s�n criticables els de
CiU.
Una
altra cosa que m'ha dolgut de ERC �s que ja han comen�at amb una mentida.
Van dir que una condici� indispensable pel pacte era que no pactarien amb alg�
que pact�s amb el PP all� on fos, a Catalunya, Madrid o Europa. El primer partit
que ha fet un pacte amb el PP ha sigut el PSC en la configuraci� de la mesa del
Parlament. Higini Clotas �s el Primer secretari de la Mesa gr�cies als vots del
PP, i en contrapartida, el PP t� una de les secretaries deixant fora de la Mesa
-paradoxes de la vida pol�tica- a
Iniciativa.
I un
altre argument que penso �s important per valorar �s que gr�cies a aquest pacte,
el PSOE no tindr� res a pelar en les eleccions a les Corts Espanyoles l'any
vinent. El PP �s un mestre en aprofitar-se de les pors ancestrals a qualsevol
mena de nacionalisme que no sigui el seu,
i m�s encara a un partit independentista. Crec -voldria equivocar-me- que se li
ha posat en safata la majoria absoluta al Sr. Rajoy, amb la qual cosa per m�s
maca que sigui la proposat de nou Estatut i de nou finan�ament, com va dir
alg� ahir, caldr� ser m�s mag que el propi David Copperfield per aconseguir que
s'aprovin a Madrid.
Malgrat tot, no ser� jo qui utilitzi expressions com
"no tornar� a votar mai m�s a ERC" o "aix� ser� un desastre", perqu� cal que passi el temps. Simplement
espero pel b� del meu pa�s que aquest govern funcioni i funcioni b�. Tinc els
meus dubtes, tinc les meves pors, per� tamb� haig de dir-ho, s�n les pors que es
solen tenir davant d'una situaci� absolutament nova. I malgrat que sincerament
penso que aquest pacte comen�a amb mal peu -per les formes i els enganys m�s que
no pas pel fons i el contingut- voldria il�lusionar-me amb un futur millor,
perqu� el que penso que �s molt important a la vida �s veure les coses en
positiu i ser optimistes. Amb totes les reserves si voleu, per� optimistes al
cap i a la fi.
Molta
sort a tots.
Pep
Duran
