|
Cristobal
Mai he dit que s'haguessin abaixat els impostos; es m�s, no conec ning� que ho hagi dit (a excepci� del socis del PP) i dubto mol que ning� s'ho cregui. El que jo vaig escriure �s el seg�ent: "Val a dir que els impostos que s'han apujat a Cardedeu portaven anys sense cap increment." Aquesta afirmaci� est� basada en la lectura del recull que del Ple Municipal del mes d'Octubre en fa la revista El Nas, on l'alcalde exposa les variacions en les ordenances fiscals pel 2004. Diu que l'Impost de bens immobles fa 8 anys que no es varia i ara s'incrementa en un 9,3% el r�stic i un 10% l'urb�. La plus v�lua s'apuja un 11% i les escombraries tamb� en una xifra superior a l'IPC, pels costos de l'abocador de Vacarisses. Les taxes pel mercat setmanal i parades de fires pujaran un 5% i la resta de taxes pujar� com l'IPC catal�, o sigui, un 4,3%.
El que ens podem preguntar �s perqu� els preus pugen amb l'IPC catal� i els sous es negocien a la major part de convenis de les grans empreses amb l'IPC espanyol - aix� com totes les pensions - que es sempre m�s baix. Aquesta pregunta l�haur�em de traslladar no sols als pol�tics sin� tamb� als sindicats (que avui en dia ve a ser el mateix, per desgr�cia dels treballadors).
Quan parlo de sous em refereixo m�s
als administradors i no tan als pol�tics. De fet aquests �ltims els podem
classificar en dos menes: la dels representants del ciutad� (diputats, regidors)
i la dels funcionaris d'alt nivell (t�cnics, assessors, subsecretaris, jutges,
etc.). Est� clar que al nostre pa�s, novell en democr�cia, es confonen ambd�s.
Per exemple, ser regidor d'un poble �s, o hauria de ser, un honor i no una
feina remunerada. Ara b�, si un regidor o regidora per causa de complir amb les
seves obligacions surt perjudicat en els seus ingressos, aquests s'haurien de
compensar fins a un l�mit m�xim a establir. Es evident que el que gaudeix
d'unes rentes prou considerables n'hauria d'estar exempt, ja que n�hauria de
tenir prou amb ser honorada amb el c�rrec electe. El mateix val pels diputats.
Per altra banda, els funcionaris haurien de ser ben remunerats i se�ls hauria
d'exigir honradesa, honestedat i un rendiment del mateix nivell que la
remuneraci�. Pensem que si l�empresa p�blica te com a benefici l�inter�s p�blic
i no el rendiment econ�mic, l'empresa privada es justifica sols per l�inter�s
econ�mic, i es poden negociar els sous en funci� de la rendibilitat, podent ser
superiors o inferiors a la mitjana, segons v�lua personal, situaci� de
l�empresa, perspectives, etc.. Tot aix� cal fer-ho respectant les
normes socials, reflectides en les lleis que fan els representants pol�tics
(legislatiu) i que administren els funcionaris pol�tics (executiu, judicial),
les empreses i els sindicats. Confio en que no us hagueu avorrit massa.
Salut i llibertat Ricard D�az |
