Companys de llista Em sembla que tots podr�em estar d'acord en que, des de la �ptica dels pares que son religiosos practicants, el fet que als seus fills menors els informin a l'escola de temes religiosos - preferentment de la seva religi� - els pot semblar adient i necessari, encara que tamb� haur�em d'estar d'acord en que l'Estat hauria de vetllar per que aquests mateixos menors tinguessin el dret a escollir la seva religi� quan ja fossin adults.
La publicaci� "Vida parroquial" opina: "... de cap manera classe de religi� vol dir catequesi. S�n dues activitats prou diferenciades.", i te tota la ra�. El que tamb� cal tenir en compte �s que si els mestres d'aquesta assignatura son escollits per las autoritats d'una religi� determinada, de ben segur que hi haur� alguna influ�ncia "catequ�stica". Sovint s'argumenta que no es pot entendre be la Hist�ria ni el mon actual, si es desconeix la influ�ncia de les religions. Caldria afegir a continuaci� que tampoc es poden entendre si es desconeix, per exemple, la Mitologia, present no sols en la nostra Historia antiga durant milers d'anys, sin� tamb� en la m�s recent. Efectivament, tant en el Renaixement com en el Noucentisme, el Modernisme, etc. la mitologia �s fon d'inspiraci� d'artistes i poetes. Per� tampoc podrem entendre la Hist�ria si no coneixem el pensament del Segle XVIII, amb la Il�lustraci�, o del Segle XIX i els grans pensadors europeus - Freud, Darwin, Feuerbach, etc.- dels que la Esgl�sia espanyola va evitar - prohibir - la seva difusi� al nostre pa�s, de la qual cosa encara en patim les conseq��ncies, amb una profunda ignor�ncia col�lectiva. Tamb� encerta l'esmentada publicaci� quan manifesta "Si l'educaci� �s integral i contempla totes les dimensions de l'�sser hum� semblaria obvi que la dimensi� religiosa - present per altra banda en tot fet cultural- tingu�s el seu espai." Estic totalment d'acord, sempre i quan es tingui present que el temps que la nostra escola dedica a activitats b�siques com l'esport o les arts (m�sica, pl�stica, etc.) �s clarament insuficient, comparant-ho amb els pa�sos europeus capdavanters. Cal afegir que els nostres estudiants de batxillerat tampoc son relativament bons en ci�ncies, com ho demostren les competicions europees, en las que ocupen el �ltims llocs de la classificaci�. En definitiva, amb el sistema actual d'hores de pres�ncia manca temps, i la religi� no pot ser prioritaria en un ensenyament laic. En tot cas, s'hauria d'incloure en una assignatura que englob�s el pensament i les creences de tot tipus, fent ress� en les que m�s estan influint - per be o per mal - en la nostra cultura, com poden ser, no m�s a tall d'exemple, la psicologia, el marxisme, el liberalisme, el materialisme dial�ctic, l'ateisme, l'antroposofia o la Nova Era - altrament dit New Age-. Posats a escollir, a mi m'agradaria, com a gn�stic no creient en cap veritat revelada, que els meus fills dediquessin part del seu temps i esfor�os a d'altres aspectes de la realitat, com per exemple a con�ixer els seus deures i drets c�vics, l'opera italiana, el codi de circulaci�, portar una casa (cuinar, rentar, etc.), el teatre cl�ssic grec, la nataci�, la literatura anglesa, cosir un bot�, el pensament alemany, tenir cura d'un nad�, la poesia francesa, etc., etc., etc. Salut i llibertat Ricard D�az --------------------------------------------- La llista de correu CARDEDEU �s una iniciativa del Cardedeu Online Club <http://www.cardedeu.org/club/> amb el suport de Thesaurus Serveis Documentals <http://www.thesaurus.es/>. Instruccions de participaci�, altes i baixes a <http://www.thesaurus.es/c10/llista/>
