Nina
Despr�s d�haver fracassat sempre i que el seu �nic m�rit d�inter�s general fossin els anys que va alegrar a Xavier Cugat, es va veure de sobte involucrada en un programa de m�xima audi�ncia, aquest dels nois que canten. M�s o menys tothom hi fa el seu paper, i el fa b�: els nois i les noies que hi concursen s�n prou analfabets per anar a un concurs de la tele, i prou ignorants per parlar sense por al rid�cul; el presentador sap fer sentimentalisme barat, que �s l��nic que Espanya pot digerir massivament i per tant no en cal cap d�altre. El p�blic �s simple com un home quan vol ficar-la i va per all� on ha d�anar, plora quan ha de plorar, s�indigna quan s�ha d�indignar i vota a qui ha de votar. I en acabat tenim la Nina, que fa de directora de l�Acad�mia on els nens se suposa que es formen per arribar a ser estrelles. �s b�stia, per� la Nina s�ho ha cregut. Fa realment pena veure com s�ha cregut que all� �s realment una Acad�mia i no un simple decorat televisiu, o que els nois i les noies s�n alumnes i no pobres desgraciats amb vides prou extraviades, prou desestructurades, prou ven�udes per acceptar ser exposats, ridiculitzats i espremuts a canvi de la incerta gl�ria de convertir-se en fen�men de consum. I aleshores la veus all�, la Nina, fent discursos de falsa transcend�ncia sobre el valor de l�esfor� i de la const�ncia, jugant a mare, a diva mestra, la Nina com una concursant m�s, completament absorbida per la ficci� i deixant per terra el prestigi intel�lectual del seu pa�s d�origen. Val la pena posar el programa un dia i assistir al drama d�alienaci� d�una dona aferrada a l��nic tren de la seva vida. Als catalans nom�s ens estimen a Espanya quan no presentem rastre d�intel�lig�ncia, i aix� deixen de notar que existeix el fet diferencial.


Yahoo! Messenger
Nueva versión: Super Webcam, voz, caritas animadas, y más ¡Gratis!

Respondre per correu electrònic a