QU� ENTENEM PER PARTICIPAR? S'acosten les eleccions municipals i els grups que ens presentem als comicis estem elaborant els programes que recullen la nostra ideologia i que, en forma de propostes concretes, resumeixen la nostra voluntat de govern. Un dels punts fonamentals del programa d'IC-V �s la defensa de la democr�cia radical, o dit en altres paraules: defensem que les decisions municipals no es prenguin �nicament des del govern elegit a les urnes, sin� que puguin ser compartides amb els ciutadans. Ara b�, quin partit no utilitzar� la paraula participaci� en aquestes eleccions? Quin significat t� aquest concepte per cada una de les formacions pol�tiques? La paraula participaci�, si no va acompanyada d'un m�tode per fer-la realitat, per materialitzar-la, no �s res m�s que un concepte buit de contingut. �s per aix� que el nostre programa tracta, en diversos punts, de la forma de concretar la participaci� en els diferents �mbits; des de l'estructura i funcionament dels patronats (cultura), o del consells sectorials ( joventut) o, la m�s ambiciosa, la confecci� dels pressupostos municipals. La decisi� sobre les inversions municipals que es prioritzen cada any �s, per a nosaltres, la millor manera d'exercir la participaci�. El pressupost es confecciona a partir de les demandes fetes des dels diferents col�lectius i barris del poble. Despr�s es valora econ�micament cada una de les propostes i se sotmeten al criteri qualificat dels consells sectorials, coneixedors en profunditat de cada una de les tem�tiques. Posteriorment es debaten les propostes entre els sectors representants de la ciutadania constitu�ts en assemblea i, per �ltim, se sotmeten a votaci�, i es decideix, d'aquesta manera, l'ordre de prioritats del pressupost d'inversions. El pressupost municipal no �s l'�nic proc�s que es pot gestionar de forma participativa. Es poden proposar altres q�estions , com l'elaboraci� dels pressupostos dels patronats i moltes altres decisions municipals de caire general: � quin �s el millor dest� per a les futures naus de la t�xtil Rase?, �quines actuacions urban�stiques es consensuen en cada programa d' actuaci� municipal (PAUM)?, etc. Per a cada una d'aquestes decisions caldr� consensuar el m�tode , les regles del joc que s'apliquen i que faran que la determinaci� que se'n desprengui pugui ser acceptada per una gran majoria i, per tant, pugui ser admesa de forma vinculant per l'equip de govern, perqu� representa la voluntat, el sentir de la majoria de ciutadans de Cardedeu. El cam� cap a la participaci� �s llarg i demana un proc�s de debat, de consens i d'acord de tot el poble. La idea que proposem no �s cap utopia. De fet, tenim ja alguns exemples d' altres pobles, a prop de casa nostra, que ja s'han posat en marxa. Considerem que cal aprofitar les seves experi�ncies perqu� ens ajudaran a avan�ar m�s de pressa i a evitar errors. Cardedeu t� tamb� experi�ncia en processos de participaci�. La consulta "Com Volem Cardedeu", per decidir les l�nies b�siques del Pla d'Ordenaci� Urbana Municipal (POUM), va ser un proc�s proposat per una entitat, Cardedeu Vital, consensuat per tots els partits pol�tics, del govern i de l'oposici�, liderat per un grup de professionals experts en q�estions participatives ( Fundaci� Bofill) i acceptat pels ciutadans que van respondre de forma molt favorable a tot el proc�s. Els resultats van ser tan ben acollits que actualment el document que els resumeix �s un punt de refer�ncia per a tothom, partits de l'oposici� , del govern i bona part de la ciutadania interessada en el POUM. L'experi�ncia de Cardedeu ha estat pionera, i serveix com a model per altres pobles, de la mateixa manera que altres experi�ncies, com ara la gesti� dels pressupostos municipals de Rub�, ho poden ser per a nosaltres. Un m�tode participatiu que pret�n ser vinculant per al govern municipal �s un cosa molt seriosa. S'ha de fer amb coneixement de causa, valorant els seus riscos, els seus punts forts i seus punts d�bils. Per acoseguir que un proc�s de participaci� sigui vinculant cal que convenci una gran majoria del poble, cal que convenci els col�lectius i entitats que hi han de participar i que de forma tradicional han col�laborat , encara que de forma no regulada, en la presa de les decisions municipals. Estem parlant de les associacions de ve�ns, dels consells sectorials, de les entitats integrants dels patronats i de tots els col�lectius que, en un moment o altre, han aportat el seu criteri i les seves idees a la cosa p�blica. Tamb� han de conv�ncer els ciutadans que, sense formar part de cap col�lectiu, estan interessats en el proc�s de consulta i , per descomptat, han de conv�ncer els partits pol�tics, si m�s no, l'equip de govern, que s�n els que en �ltima inst�ncia tenen la legitimitat i el poder legal per actuar i per acceptar les decisions del debat participatiu. A Cardedeu ha sorgit aquest darrer any una entitat nova, l'Assemblea de Cardedeu, que t� com a objectiu fomentar la participaci� ciutadana en les q�estions p�bliques. El m�tode utilitzat pel grup es basa en la proposta del moviment " jo em planto" liderat pel Sr. Llu�s M� Xirinacs. A la gent d'IC-V ens sembla molt lloable la tasca que est� duent el grup promotor de l'assemblea, una tasca pedag�gica de conscienciaci� i mobilitzaci� ciutadana cap a les q�estions municipals. Aquesta no �s una tasca senzilla i perqu� sigui exitosa cal sumar els esfor�os de tots els col�lectius, entitats i partits, que perseguim el mateix objectiu: obrir la pol�tica a la ciutadania fent-la m�s transparent i participativa. Cal, per�, no confondre el ciutad� si es volen evitar futures frustracions i decepcions entre les persones que hi participen. �s necessari aclarir que el m�tode que utilitza l'Assemblea de Cardedeu no ha estat mai un m�tode debatut en cap f�rum ciutad� ni consensuat amb cap partit pol�tic. Cal tenir clar que no �s el mateix representar el parer o el criteri dels integrants de l'entitat que erigir-se com a representants de tota la ciutadania. La veu del poble �s molt m�s complexa i diversa que la veu d'un col�lectiu per molt ampli que sigui. �s per aix� que la gent d'IC-V proposem als promotors del moviment de l'assemblea que inici�n entre els seus integrants un debat sobre quina �s la vocaci� del grup i el seu objectiu a llarg termini. Els preguntem si el seu prop�sit �s constituir-se com un grup d'opini�, un grup de pressi� o un grup que pret�n arribar a la corresponsabilitat pol�tica. �s necessari evitar confusions que portin a pensar que les propostes que pren aquest moviment s�n representatives de la ciutadania, per aix�, IC-V convida Cardedeu a obrir aquest debat, el debat sobre el significat de la paraula participaci� i representativitat i proposa, al grup promotor de l'assamblea, de caminar sumant esfor�os. Us proposem de debatre les regles del joc i de trobar, entre els col.lectius, persones i grups pol�tics interessats en la proposta, el consens, paraula tan defensada per la gent de l'assemblea. Aquest cop es tracta , per�, de trobar el consens en el m�tode de participaci�, primer pas cap a l'objectiu de la corresponsabilitat en la presa de decisions p�bliques.
Neus Casajuana Filella Regidora de Medi Ambient Candidata a l'alcaldia d'IC-V a Cardedeu --------------------------------------------- La llista de correu CARDEDEU �s una iniciativa del Cardedeu Online Club <http://www.cardedeu.org/club/> amb el suport de Thesaurus Serveis Documentals <http://www.thesaurus.es/>. Instruccions de participaci�, altes i baixes a <http://www.thesaurus.es/c10/llista/>
