Benvolgut Llu�s Padr� Crec que l'inter�s del tema que has obert �s superior al dels comentaris sobre la guerra.
Escrius: <<Dedueixo que entens que es donen situacions en que per defensar algun dels meus drets �s admissible violar algun dret ali�.>> No recordo haver escrit mai res de semblant i vull sortir al pas d'aquesta deducci�. El que intento dir �s que per defensar alguns dels nostres drets �s <inevitable> no respectar algun dret ali�. Hom pot deduir que els que �s inevitable - com la vellesa o la mort - no te sentit admetre-ho o no. Tampoc he opinat mai - no s� d'on ho has tret - que <<el poble americ� no cap dret amena�at.>> En concret podem assenyalar com amena�at el dret a la vida, per causa de les condemnes a mort. Escrius: <<Tamb� dedueixo que per tu, la meva pregunta no �s una q�esti� de principis, �s nom�s una q�esti� aplicable a situacions especials.>> Si ens situem en el terreny dels principis, suposo que et refereixes a principis de moral, com a instints primers tot �sser viu procura la seva superviv�ncia i l'�xit de la seva reproducci�. L'�sser hum� junt amb aquests instints te la consci�ncia - per exemple, de la mort -i la pietat, a m�s d'altres emocions. Tot fa pensar que en aquesta guerra no sols es juga els interessos econ�mics o de poder sin� la superviv�ncia de substrats �tics que fonamenten normes de moral. Dit amb altres paraules, de formes de entendre el m�n, de cultures, de "religions". Per una banda una cultura de l'�xit (i exitosa) defensora del liberalisme econ�mic i de la societat de consum, sostinguda sobre la democr�cia i fonamentada en el cristianisme ancestral i el lliurepensament, fill de la Il�lustraci� del segle XVIII. Per altra banda, una cultura de la resignaci� i la abnegaci�, a la defensiva, governada per una dictadura militar (en altres casos per una monarquia feudal), sostinguda sobre l'Islam (i el petroli) i fonamentada en el Cor� del segle VII. Totes dues opcions s�n possibles, de fet ambdues fomenten una visi� historicista (finalista) i determinista de la Hist�ria , per� el m�n s'ha fet petit i la cultura m�s d�bil haur� d'acomodar-se a la m�s forta o desapar�ixer En definitiva, a la teva pregunta, en la versi� rectificada: <<�s possible que per mantenir el respecte dels meus drets (personals o de pa�s) PUGUI SER NECESSARI VIOLAR drets aliens (personals o de pa�s) ? ? ?>> se l'hi pot donar una resposta, moral, �tica e inclusiu est�tica, per� el que est�vem debatent era les causes de la guerra a l'Iraq, i �s en aquest context en el que jo llan�ava la pregunta de fins a quin punt podem permetre que l'acci� dels nostres governants en la defensa (o el que diuen o creuen defensar) dels nostres drets, contravingui els leg�tims drets dels ciutadans d'altres pa�sos. La dificultat est� en qu� �s el que entenem com a drets leg�tims, nostres o d'altri, i just aqu� �s on entra la ideologia pol�tica, religiosa, mitol�gica, etc. de cadasc� i, per extensi� de cada col�lectiu, �tnia o poble. Afegir� que soc del parer que sols es pot acceptar actuar contra els drets d'altres en el cas de lleg�tima defensa del drets o de la exist�ncia del col�lectiu al que pertanys (del present i del futur), de la pr�pia fam�lia (els fills) o d'un mateix. Ara be, qu� entenem per "lleg�tima defensa" ?.....? Ricard D�az --------------------------------------------- La llista de correu CARDEDEU �s una iniciativa del Cardedeu Online Club <http://www.cardedeu.org/club/> amb el suport de Thesaurus Serveis Documentals <http://www.thesaurus.es/>. Instruccions de participaci�, altes i baixes a <http://www.thesaurus.es/c10/llista/>
