>> >>Ja s� que alguns o algunes de vosaltres no ho llegireu, per� b�, tancar >>els ulls �s tamb� una opci�.Ara que el tema est� un poquet "de moda", >>haurem d'aprofitar pe denunciar el dia a dia des de fa molts anys.Jo nom�s >>volia fer un apunt, en l'article es refereix a la Benem�rita, jo vull >>afegir que la Policia Nacional, Ertzaintza i Mossos d'Esquadra tamb� tenen >>un m�ster en aquesta pr�ctica.I recorde que el senyor Maragall era >>l'alcalde de Barcelona l'any '92.Bessets. >> >> >> >>Tortures >> >> >>L'autor d'aquest article �s Oriol Mall�, periodista. Treballava l'any 1992 >>a la revista valenciana El Temps. Ell va ser un dels detinguts l'estiu >>d'aquell any en l'anomenada Operaci� Garz�n. Uns detinguts que van ser >>brutalment torturats. Deu anys despr�s, el Tribunal Europeu dels Drets >>Humans d'Estrasburg, ha adm�s a tr�mit la den�ncia contra l'Estat espanyol >>per aquests fets. Per� Oriol Mall� no ha pogut oblidar. >> >> >>He tornat a sentir les veus d'antany. Ho confesso. He fet tot el possible >>per oblidar-les i actuar com si res d'all� que va succeir hagu�s passat >>realment. Es un mecanisme de superviv�ncia i una forma d'oblidar que vaig >>viure l'horror i que me'l vaig empassar sencer. Es aix�. Tenia s�ndrome >>d'estocolom. Si m'estava passant a mi �s que potser m'ho mereixia perqu� >>en el fons, si havia caigut, devia ser culpable. Per� he tornar a sentir >>les veus d'antany. La bossa al cap, els cops per tot el cos, les ganes de >>morir i la impunitat d'aquells uniformats que em van destruir per dins i >>per fora. He esperat que es morissin de c�ncer o d'accident. No els >>desitjo res millor. Per� no ha servit de gaire. Ells continuen, feli�os i >>satisfets, torturant la gent amb la per�cia de sempre. I he sentit les >>veus d'antany: els seus insults i els plors de la gent, els crits >>esquin�ats de les v�ctimes, tancada en celes estretes i fosques esperant >>el seg�ent interrogatori. I no puc callar m�s. Perqu� he callat massa. I >>el meu silenci, aramateix, seria redoblar la meva complicitat amb uns >>malparits que no mereixen un lloc entre els vius. He sentit les veus >>d'antany, fa tot just poques hores. Els detinguts de l'Egunkaria a qui >>ofegaven amb bosses de pl�stic, els ciutadans que eren apallissats a les >>depend�ncies de la Guardia Civil i aquell home que, arribat al l�mit de >>l'horror, intenta su�cidar-se. I s� que �s veritat. Pura, crua, aterradora >>veritat. Ara com fa deu anys. Jo he vist l'horror, estrany al meu propi >>cos, mentre el matxucaven a base de b� i es divertien fent-me passar uns >>agulla pel bra� simulant la sessi� d'electroxocs que vindria despr�s. >>Sempre que no cant�s, �s clar. Recordo com m'ofegaven, cada cop una mica >>m�s, fins al punt de perdre el sentit i caure a terra. Com m'aixecaven a >>�sties. I com seguien pegant-me amb guies telef�niques. I no han canviat. >> >>S�n els mateixos senyors que viuen i treballen a la caserna de la Guardia >>Civil del meu barri, ve�ns de casa, que em van mirar a la cara i em van >>dir que si els denunciava em pelarien. Ells em van acompanyar a Madrid per >>torturar-me a plaer a la seu central de Guzm�n el Bueno. I �s ben cert: Em >>van clavar la por al cos. Van v�ncer la meva resist�ncia i em vaig deixar >>morir. Ells eren deus inclements que es permetien, un dia de juliol de >>1992, convertir-me en una desferra humana. I em van omplir de por i vaig >>preferir plegar de viure abans que seguir l'interrogatori. Per� ja saben >>el que es fan. Ni un cordill de sabata et deixen per por que t'intentis >>estrangular. I l'�nic que et queda es llen�ar-te contra la paret i >>menjar-te una grapa i esperar que et facis prou mal per evitar que ells >>te'n facin encara m�s. I he sentit les veus del passat ara, en aquest >>present que em torna, de nou, als replecs de la mem�ria. All� on vaig >>estar, als soterranis de l'infern, indefens a les seves mans, exposat a >>una degradaci� que cap home hauria de con�ixer . I tot s'ha fet real ara >>que escolto per la r�dio que un ciutad� basc ha intentat su�cidar-se >>perqu� ja no podia m�s. I jo no puc m�s. I vull v�ncer la por. >> >>Que tornin, que em prenguin de nou, que m'apallissin sense remissi� i que >>no els pugui escopir a la cara i recordar-los que no em podran v�ncer. Em >>van v�ncer. Es dolor�s recon�ixer-ho. Es el seu triomf. La confessi� que >>firmes contra la teva voluntat i que refutes davant un jutge que nom�s fa >>cas de les declaracions extretes sota tortura, que com saben tots els >>inquisidors �s el cam� per arribar a la veritat. No et recomposes >>f�cilment. T'han vinclat l'�nima i t'han arru�nat la vida. Res m�s f�cil. >>Despr�s ja nom�s resta el terror que et queda a dintre i no se'n va mai. I >>saps que la impunitat �s absoluta, que ning� et creur�, que ets un >>terrorista i que t'ho inventes tot. Com que tots declarem tortures, tots >>mentin. L'axioma, justament, �s el contrari. No s�c un cas apart. Tots >>passen per la piconadora en una festival de vexaci� inhumana que la >>Guardia Civil aplica a tots els acusats de terrorisme. No vaig tenir ni >>tan sols el m�rit de ser l'excepci� a cap regla. I no era res personal. >>Per� per mi si que ho era. I no els perdonava, per� em resignava. No >>pagaran el seu crim. Res no els passar�. Seguiran fent mal perqu� el PP, >>el govern i les seves clavegueres, considera que la tortura �s la millor >>forma d'extreure una confessi� i de sembrar el p�nic entre el personal >>sabent que gaudiran, de passada, de l'encobriment informatiu car sempre hi >>haur� sicaris disposats a negar l'evid�ncia. >> >>Per� no puc m�s. He escoltat les veus d'abans. I l'Egunkaria m'ha recordat >>que tinc el deure de parlar. Que l'estat policial, la maquin�ria del >>terror i la mascarada democr�tica han guanyat la partida. Que Franco i els >>vencedors de la guerra marquen les seves v�ctimes en nom de la croada >>antiterrorista. I aix� ho dic jo. A qui vulgui escoltar-me. Ells em van >>torturar a mi i a desenes de catalans l'estiu de 1992. Ho han tornat a fer >>el 2003 amb els detinguts de l'Egunkaria per� ho han seguit fent cada dia >>de la seva vida. I si per ser etarres s'ho mereixien, aclariu-m'ho i >>legalitzem la tortura. No siguem m�s hip�crites. Prediqueu-ho als quatre >>vents i feu feli� l'Espanya racial. Per� jo no vull callar m�s. He sentit >>les veus d'antany i crido el crit que em pertoca: Basta ya!. I els >>asseguro que tinc la por al cos. Por a que em vinguin a buscar de nou. Por >>de topar-me'ls una nit i no poder defensar-me'n. Por que tot torni apassar >>i estar sol. Indefens. Perqu� aquest article el llegiran. I la veritat �s >>l'�nic que no suporten. Creguin-me. >> >> >> >> >
_________________________________________________________________ Localiza y ponte en contacto con tus antiguos compa�eros de clase en MSN Compa�eros. http://mipasado.msn.es/ --------------------------------------------- La llista de correu CARDEDEU �s una iniciativa del Cardedeu Online Club <http://www.cardedeu.org/club/> amb el suport de Thesaurus Serveis Documentals <http://www.thesaurus.es/>. Instruccions de participaci�, altes i baixes a <http://www.thesaurus.es/c10/llista/>
