(Exemple de toler�ncia, de bon pare i d'esp�s) :( Hilari significa: "amable i somrient".
Sant Agust� diu d'ell: "�s un il�lustre Doctor de la nostra Santa Esgl�sia". I Sant Jeroni l'anomena: "Home de gran eloq��ncia; trompeta de D�u per a alertar a la veritable religi� contra l' heretgia" i afegeix "Sant Cipri� i Sant Hilari s�n dos immensos cedres que D�u va trasplantar del m�n cap a la seva Esgl�sia". Va N�ixer a Poitiers (Fran�a) l'any 315, de fam�lia pagana, que li va proporcionar una acurada educaci�. Estudi� a la seva ciutat i a Roma i Gr�cia durant deu anys. Es va exercitar en la poesia, va aprendre eloq��ncia i va estudiar a fons la filosofia de Plat�. Durant els seus anys d'estudi va saber estar a part de l'ambient de corrupci� que hi havia entre els estudiants i dur una vida honesta i virtuosa li va servir molt per a conservar el seu cervell clar per aprendre i retenir l'apr�s. Els pagans deien que hi havia molts d�us, i aix� el fastiguejava. Per aix� quan va llegir la B�blia es va entusiasmar al trobar all� la idea de que nom�s hi ha un sol D�u, etern, immutable, Totpoder�s, Principi i fi de totes les coses. El llibre que el va convertir va ser l'Evangeli de Sant Joan, per� ell mateix conta en la seva autobiografia que el llibre que el va acompanyar tota la seva vida i que li va servir de meditaci� cada dia va ser l'Evangeli de Sant Mateu. Als 30 anys vivia turmentat amb la idea de quina seria la destinaci� que ens espera a l'eternitat, quan va trobar l'evangeli de San Juan i llegir que "El Fill del D�u es va fer home, per a salvar-nos", va tamb� trobar la resposta als tots els seus dubtes. A ell li va succeir el que els hi ha passat a molts sants: que una bona lectura ha canviat tota la seva vida. Era casat i tenia una filla. L'any 345 es va fer batejar juntament amb la seva esposa i la seva filla. Des d'aleshores es va dedicar amb tota la seva �nima a llegir i estudiar la Sagrada Escriptura i va deixar tota lectura simplement mundana. Venanci Fortunat, que escrigu� la seva biografia, conta que la vida d'aquest home era tan virtuosa, de tan bon exemple, que la gent deia que m�s semblava un sant sacerdot que un home casat. L'any 350 va morir el Bisbe de Poitiers i el poble va aclamar Hilari com a bisbe. La seva esposa i la seva filla, que s'havien tornat molt pietoses, es van retirar a viure com fervoroses religioses, i el nostre sant va ser nomenat bisbe. Des d'aleshores Hilari es dedic� a l'ocupaci� que va a ser l'ofici principal per la resta de la seva vida: combatre als heretges arrians que deien que Jesucrist no era D�u. Arrio va ser un heretge que es va dedicar a ensenyar que Jesucrist no �s D�u sin� un simple home. Els bisbes de tot el m�n es van reunir en el Concili de Nicea (any 325) i van proclamar que Jesucrist positivament si que �s D�u, i que el que negui aquesta veritat queda fora de l'Esgl�sia Cat�lica. Hilari va organitzar la resist�ncia de tots els bisbes cat�lics de Fran�a contra els bisbes arrians. Va reunir a Paris als bisbes cat�lics i aquests van condemnar qui seguis Arrio. Els arrians el van acusar davant l'Emperador, i Constanci va decretar el desterrament d'Hilari a Frigia, m�s enll� del Mar Negre. I all� va estar-hi durant quatre anys. Aquest temps, durant el qual va sofrir molt, li va ser tamb� molt profit�s perqu� va aprendre la llengua grega i va poder llegir els llibres dels m�s grans savis cristians de l'antiguitat a orient, i va aprendre tamb� el costum de cantar durant les cerim�nies religioses. Durant la seva estada a l'Orient va recollir molts documents per els famosos llibres que despr�s va publicar a favor de la religi�. Mai va menysprear una ocasi� per a augmentar els seus coneixements religiosos. Estant a Constantinopla va ser convidat a un Concili dels arrians, i all� va parlar tan meravellosament explicant la divinitat de Jesucrist, que els heretges van demanar a l'emperador que l'expuls�s altra vegada cap a occident, perqu� podia conv�ncer a tota aquesta gent que Jesucrist si �s D�u. El governant va dictar un decret pel que quedava expulsat cap a Fran�a. I aix� va poder tornar al seu pa�s. La gent deia: "Hilari va ser expulsat cap a l'orient per parlar molt b� de Jesucrist a l'occident. I va ser expulsat cap a l'occident per parlar molt b� de Jesucrist a l'orient". L'any 360 Hilari torna triomfant altra vegada a la seva di�cesi de Poitiers, enmig del goig m�s indescriptible. Sant Jeroni diu que Fran�a sencera es va bolcar als camins a rebre'l com a un heroi que tornava victori�s despr�s de fer la guerra sense descans contra els que deien que Jesucrist no era D�u. Nostre Senyor per demostrar la santedat del gran bisbe li va concedir fer diversos miracles. El m�s sonat va ser la resurrecci� d'un jove que ja duien a enterrar. Arribat altra vegada a la seva ciutat, el sant es va dedicar a defensar la veritable religi� i a combatre l'heretgia dels arrians. En un dels seus escrits posa a D�u per testimoni que la fi principal de tota la seva vida era emprar totes les seves forces a fer con�ixer m�s a Jesucrist i fer-lo estimar pel nombre m�s gran de persones que sigui possible. A les persones que l'anaven a consultar els hi recomanava que totes les seves accions les comencessin i acabessin amb alguna oraci�. M�s tard va redactar despr�s el seu llibre m�s fam�s conegut com "La Trinitat". �s el millor que es va escriure en tota l'antiguitat sobre la Ssma. Trinitat. Tamb� va publicar un Comentari a l'Evangeli de Sant Mateu i un Comentari al Llibre dels Salms. Un altra gran obra de Sant Hilari va ser reunir un grup de persones fervoroses i ensenyar-els-hi a viure en comunitat, lluny del soroll mund�, dedicant-se a l'oraci�, a la penit�ncia, al treball i a la lectura de la Sta. B�blia. Entre les religioses estaven la seva esposa i la seva filla. Entre els religiosos el m�s il�lustre va ser San Gregori de Tours, Fran�a, que va fundar m�s tard el primer monestir del seu pa�s. A l'orient, Hilari havia apr�s que per atreure la gent als seus cultes, els arrians i els gn�stics entonaven molts cants. I ell, que era poeta, es va dedicar a compondre cants, a assajar-los i fer-los cantar en les cerim�nies religioses dels cat�lics. Sant Isidor diu que el primer que va introduir a Europa el costum d'entonar himnes cantats durant les cerim�nies religioses va ser Sant Hilari. Anys m�s tard Sant Ambr�s introduiria aquest costum a la seva catedral de Mil� i els heretges l'acusarien davant el govern dient que pels cants tan bells que entona en la seva esgl�sia els prenia a ells els seus fidels que anaven on els cat�lics perqu� all� canten m�s i millor. Sant Hilari tenia una gran qualitat: era extremadament cort�s i bondad�s. Quan defensava la veritat cristiana contra els errors de l'heretgia era en�rgic polemista, per� quan tractava de conv�ncer als altres perqu� estimessin a Jesucrist, era un bondad�s pare i un bon pastor. La gent deia: en els seus discursos �s un lle� aterridor. En les seves xerrades personals �s un mans be. A la lluita era molt carnal, per� en la vict�ria era extremadament bondad�s i comprensiu. Quan un arri� deixava els seus errors, i tornava a creure com els cat�lics, ni tan sols permetia que el fessin fora del c�rrec que abans tenia. No volia humiliar a ning� sin� salvar a tothom. Els �ltims anys de la seva vida els va emprar a defensar de paraula i per escrit la divinitat de Crist i la veritable religi� a Fran�a i It�lia. Va aconseguir que a la mort de l'emperador Constanci, l'Esgl�sia, que estava sent tan perseguida, torn�s a ressorgir amb admirable rapidesa en els pa�sos d'occident. L'any 1851, el Papa Pius IX va declarar a Sant Hilari "Doctor de l'Esgl�sia", per la defensa heroica i plena de saviesa que havia fet de la divinitat de Jesucrist. L'any 368, quan estava per a morir, els presents van veure que l'habitaci� s'omplia d'una extraordin�ria llum que envoltava el ja� del moribund. Van quedar enlluernats, per� tot just el sant va lliurar el seu esperit, la llum va desapar�ixer misteriosament. Va morir el 13 de Gener. _________________________________________________________________ MSN Search, le moteur de recherche qui pense comme vous ! http://search.msn.fr/worldwide.asp --------------------------------------------- La llista de correu CARDEDEU �s una iniciativa del Cardedeu Online Club <http://www.cardedeu.org/club/> amb el suport de Thesaurus Serveis Documentals <http://www.thesaurus.es/>. Instruccions de participaci�, altes i baixes a <http://www.thesaurus.es/c10/llista/>
