Tota una concepci� del m�n s'endevina rere cada mot d'una llengua, perqu� la llengua �s l'expressi� d'un comportament col�lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseq��ncia, de traduir nom�s, sin� d'entendre.
Ells diuen "perro viejo" i "mosquita muerta" all� on nosaltres diem "gat vell" i "gata maula". La sort m�xima de la rifa �s un mascul� "el gordo", all�, i un femen�, "la grossa", aqu�. De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui "Virgen" i nosaltres que sigui "Mare de D�u". Ells paguen "impuestos", que ve d'"imponer", i nosaltres "contribucions" que ve de "contribuir". Els espanyols desvergonyits ho s�n del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que s�n uns "sinverg�enzas", mentre que els corresponents catalans s�n, nom�s, uns "poca-vergonyes". Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen "madera" quan nosaltres toquem "ferro". All� celebren cada any les "Navidades" mentre que aqu� amb un sol "Nadal" anual ja en tenim prou, com en tenim prou tamb� amb un "bon dia", una "bona tarda" i una "bona nit" cada vint-i-quatrehores, enfront dels seus m�ltiples "buenos d�as", "buenas tardes" i "buenas noches" diaris. A Espanya es veu que ho donen tot: "dar besos, abrazos, pena, paseos...", mentre que als Pa�sos Catalans donem m�s aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets: "fer petons, abra�ades, pena, un tomb, ...". All� diuen "�oiga!" quan aqu� filem m�s prim amb un "escolti!". Dels ous de gallina que no s�n blancs, ells en diuen "morenos" i nosaltres "rossos", colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones. Dels genitals femenins, all� en diuen vulgarment "almeja" i ac� "figa", mots que designen dues realitats tan diferents com �s un mol�lusc salat, aspre, dur, grisenc i dif�cil d'obrir, en un cas, i, en l'altre, un fruit dol�, suc�s, tou, rogenc i de tacte agradable i f�cil. Mentre ells "hablan" -i fan!- aqu� "enraonem", �s a dir, fem anar la ra�, sense �xit, tanmateix. All� per ensenyar alguna cosa a alg� "adiestran" i aqu� "ensinistrem". M�s enll� dels conceptes pol�tics actuals, els uns basen l'ensenyament sobre la "destra" (dreta) i els altres sobre la "sinistra" (esquerra)... Ells sembla que nom�s poden o saben "trabajar" mentre que aqu� podem "treballar" o "fer feina" en funci� de la implicaci� personal. De la mateixa manera que ells tenen "Patria" (provinent de Pater on "Patria Potestat", originalment, significa: dret de vida i mort sobre totes les coses), nosaltres "fem pa�s" (etimol�gicament: crear paisatge, �mbit de desenvolupament hum� com�, ...) Bon cap de setmana Tonet _________________________________________________________________ MSN Search, le moteur de recherche qui pense comme vous ! http://search.msn.fr/worldwide.asp --------------------------------------------- La llista de correu CARDEDEU �s una iniciativa del Cardedeu Online Club <http://www.cardedeu.org/club/> amb el suport de Thesaurus Serveis Documentals <http://www.thesaurus.es/>. Instruccions de participaci�, altes i baixes a <http://www.thesaurus.es/c10/llista/>
