|
D'antuvi vull deixar clar que entenc bastant be el que passa per la ment d'un emigrant. A casa meva varis familiars van haver d'emigrar a la postguerra, i es van haver d'adaptar al pa�s d'acollida, D’immigrants en tenim de varies procedències, però sols tenim problemes amb aquells que volen traslladar la seva cultura al nostre pa�s, tan si encaixa com si no. Amb aquells que creuen tenir el dret de venir i treure's un jornal i nosaltres, els infidels, la obligaci� de proporcionar-los tot els avantatges que hem aconseguit amb tant d'esfor�, lluita darrera lluita, sindical inclosa, de generaci� en generaci�. Als catalans ning� ens regala res. En Gerard escriu: "Crec que �s molt fàcil fer una cr�tica, en canvi poca gent ajuda a integrar als magrebins". No tinc la menor intenci� d'ajudar als magrebins a integrar-se. Ni tampoc als subsaharians, ni als xinesos, pakistanesos, colombians, equatorians, romanesos, etc. Son ells que s'han d'integrar, si �s que ho volen. Faltaria m�s. I pels que realment no ho volen els recordar� la sentencia turca que diu: "Als que parlen al meu darrera els ensenyo el cul". Sovint es diu que la immigraci� �s inevitable per necessària. Si venen, benvinguts, però jo no la necessito per a res. No tinc una empresa que hagi de menester mà d'obra a preu d'esclau, no tinc servei domèstic, no tinc botiga de queviures, ... i si les futures pensions han de dependre d'aquesta immigraci� d'espardenya,... estem apanyats. Millor seria fer cotitzar les empreses per cada màquina nova que substitueixi mà d'obra. Resumint, els immigrants com a persones mereixen tot el respecte i la ajuda que els puguem oferir, a nivell personal. A nivell col·lectiu o s'adapten o han de trobar l'esquena de la nostra societat. I això sols per pura supervivència. Salut Ricard D�az |
- [cardedeu] Un futur q�estionable Ibn al Arabi
