> "EL PUNT DE SAL"
>
> La sal va ser introdu�da a la Pen�nsula Ib�rica pels fenicis i pels grecs,
> per� van ser els romans qui van fer les m�s grans explotacions de sal
> (Cardona). En l'antiguitat la sal era un producte valu�s, Homer ja es va
> encarregar de precisar que els herois troians prenien carn amb sal per
> subratllar la riquesa de la ciutat. Ingredient fonamental pels �pats,
tamb�
> fou indispensable en la lit�rgia dels sacrificis. Gaireb� en els nostres
> dies, la sal va ser convertida per Alfons VII en un privilegi reial.
Sotmesa
> a distintes taxes, no va ser fins el 1869 que, a Espanya, es va
liberalitzar
> el seu comer�.
>
> En la llarga de hist�ria que ens ha portat fins el segon mil�leni, la sal
ha
> donat innombrables sentits a la vida de l'home. Des dels que diuen que "et
> curar� de tot mal una cura d'aigua amb sal", fins els que opinen que "olla
> sense sal fa m�s b� que mal".
>
> Les seves propietats antis�ptiques en la conservaci� dels aliments ha
donat
> a la sal el valor de la "incorruptibilitat". Aix� l'ha fet apte per donar
> valor als pactes (en l'Antic Testament ja s'esmenta "l'alian�a de la sal")
i
> per a donar valor a l'amistat ("compartir el pa i la sal" entre els
�rabs).
>
> Tamb� ha estat un s�mbol de saviesa ("sal de saviesa") i religi�s (els
> deixebles havien de ser "la sal de la terra" o, en el baptisme on "la sal
�s
> l'aliment o medicina que preserva de la corrupci� i de les males
passions").
>
> Per� l'enginy popular, de vegades contradictori per� malgrat tot sempre
> encertat, ha portat a la sal a simbolitzar les m�s diverses formes del
> comportament hum�. Aix� diem que �s "salat" a aquell que �s agut o
enginy�s,
> que t� gr�cia en la forma de parlar o de comportar-se. Tamb� ho podem dir
> del que actua amb encert i "pilleria".
>
> Si "tirem sal a una cosa" podem voler dir que la callem o ens la guardem
> quan est�vem a punt de dir-la o de donar-la. Per� si "posem sal a la
> mollera" expressem que apliquem un correctiu a alg� per tal que tingui
> seny.
>
> Quan ens desfem amb pressa de quelcom que ens angunieja podem dir que
> "desfem una cosa com sal a l'aigua". Si, en canvi, diem que "ens fem sal i
> aigua" podem voler dir que ens polim amb molta facilitat els nostres bens
i
> propietats. I si "no ens arriba la sal a l'aigua" voldr� dir que no tenim
> recursos. I si "fem salat" voldr� dir que hem fracassat en alguna cosa.
>
> Fins i tot, si ens atrevim a pluralitzar el mot "sal" ("sals"), podrem des
> de prendre un bany medicinal a reanimar a les persones que han perdut el
> coneixement o que s'han marejat.
>
> Tenint en compte l'abund�ncia de la sal entre nosaltres, i a tall
d'exemple, ens permetrem fer
> una juguesca amb com l'utilitzem a Cardedeu. Intentant aplicar el sentit
de l'humor i aplicant
el secret dels bons cuiners que, com molt be diuen, de tot el que �s bo de
la vida
ens cal tastar la mida justa: "el punt de sal".
>
>
> De CiU podria dir-se que, tot cercant al Cap de Llista, "ELS CURAR� DE TOT
> MAL UNA CURA D'AIGUA AMB SAL".
>
> De l'Equip de Govern, en relaci� a les contribucions especials aprovades
en
> el darrer Ple Extraordinari. que estan "DESFETS COM SAL A L'AIGUA", i a
m�s
> a m�s, encara que no s'ho pensin "HAN FET SALAT".
>
> De l'Equip de Govern tamb� podria dir-se, en relaci� al Pla Urban�stic,
que
> "ES FAN SAL I AIGUA".
>
> Tamb� de l'Equip de Govern pot dir-se, en relaci� a les Comissions de
> Govern, que "NEGUEN EL PA I LA SAL" a l'oposici�.
>
> Finalment, a l'Equip de Govern tamb� podria ser-li aplicable, en relaci� a
> alguns acords plenaris for�ats per la seva majoria, que "OBLIDEN EL PA I
LA
> SAL".
>
> Pel que fa refer�ncia a l'Oposici� i la seva activitat en el darrer Ple
> Municipal podr�em dir que "HAN POSAT SAL A LA MOLLERA" a l'Equip de
Govern.
>
> De la representant del Grup d'Iniciativa i als seus pactes amb el PSC-PSOE
> que segueix "COMPARTINT EL PA I LA SAL".
>
> I, finalment, dels ve�ns de Cardedeu ben be podem dir, amb
> les contribucions especials que se'ls hi aplicar�, que "NO ELS ARRIBAR�
LA SAL A
> L'AIGUA".
>
>
> Confio i degitjo que a ning� "li piqui m�s que la sal", que no �s la
intenci�, i que la sort faci que ning� "faci salat".
S'agrair� l'aportaci� d'altres dites sobre l'�s i l'ab�s de la sal, o
sobre les seves virtuts o perjudicis. Gr�cies anticipades.
>
> Salut a tothom!.
>
>
> Xavier Orozco i Delcl�s
>
>
---------------------------------------------
La llista de correu CARDEDEU �s una iniciativa del Cardedeu Online Club
<http://www.cardedeu.org/club/> amb el suport de Thesaurus Serveis Documentals
<http://www.thesaurus.es/>. Instruccions de
participaci�, altes i baixes a <http://www.thesaurus.es/c10/llista/>
