Poca cosa m�s podria afegir a les reflexions d'en Ricard, o d'en Pep, o de la Joana, o d'en Jordi, o de l'Anna, o de l'Albert, o en Juan Pedro, o d'en Cesc, i tants d'altres, fora de dir que les comparteixo en la seva essencia. L'�nic mat�s que hi faria �s que quan es parla de les arrels de la democracia, m�s que analitzar si la societat grega era o no perfecte (obviament no ho era, com ens recorda en Ricard), cal que sapiguem anar al sentit del que es vol dir (com diuen els principis del consens, que procurarem posar en practica en les incipients "preassemblees" del nostre poble, i que adjunto al peu), i el que ens pot aportar la democracia grega (o la romana, o Porto Alegre, o l'interessant reportatge d'ahir a la 2 sobre Villa El Salvador, una ciutat assemblearia a prop de Lima que ha rebut nombrosos premis internacionals), basicament �s el fet de que hi havia polis (la pol�tica) en dialeg amb el demos (el poble), tots dos organitzats per a la m�tua retroalimentaci� i equilibri, i la polis sempre al servei del demos. Avui el "demos" ha desaparegut com a poble organitzat, organic (sobretot des de la revoluci� francesa). Tamb� diria que, si b� tots podem tenir unes tendencies pol�tiques o unes altres, a l'assemblea no es va a fer partidisme, sin� que cal anar-hi com a veins, amb la voluntat de construir consens; si no �s aix�, millor no anar-hi.
Reemprendre el romb de la nostra societat sembla que �s m�s que obvi que nom�s depen de tots nosaltres (els arguments d'en Ricard i d'altres en aquest sentit penso que s�n inq�estionables). La millor forma que coneixem, si b� d'entrada pugui semblar utopica, �s la constituci� d'assemblees on el poble es troba, s'informa, dialoga i busca la millor opci� de consens. Parlem de les q�estions de model, no pas de les tecniques, que pertoquen als tecnics i sectors afectats). Quan les assemblees siguin prou participades (i aixo no depen de ning� m�s que de nosaltres), cap poder pol�tic ni economic podra obviar la decisi� del poble organitzat des dels carrers i pobles. Pero no hem de pensar nom�s en la pol�tica: moltes coses depenen dels nostres habits, de les empreses, entitats i sectors en general. Tampoc es demana la dedicaci� heroica que requereixen les plataformes, ONGs, etc.: per fer assemblea nom�s cal que cadasc� estem disposats a trobar-nos amb els nostres veins una horeta una o dues vegades al mes (excepte els que de moment ho estem promovent, que d'entrada ens suposa una mica m�s, si b� amb gust). Tamb� demanaria que, si b� partim d'un logic desenc�s general, enlloc d'abocar-hi dubtes i escepticismes, simplement engresquem als nostres veins, parents i coneguts o, si m�s no, que assistim nosaltres a la nostra assemblea i cadasc� ja s'hi anira afegint quan sigui el seu moment. �s un projecte a mig-llarg termini. Jo tampoc "empasso" com diu l'Oriol, i crec que ho hem de dir amb fets, amb noves iniciatives, si no, de poc serveix la simple den�ncia. No voldria creure que haurem de tocar fons, com p.e. a l'Argentina, on ara tamb� estan articulant assemblees des dels carrers i barris fins la naci�. "En els moments de crisis, nom�s la imaginaci� �s m�s important que el coneixement" Albert EINSTEIN ************************* Principis que regeixen el dialeg en un forum pel consens. 1. Cordialitat: Posarem en com� allo que ens uneix. No farem prevaler la nostra opini� al�ant la veu. Respectarem les persones en el to i la forma de les nostres intervencions. 2. Expressi� i brevetat: Mirarem d'intervenir, malgrat ens costi, per aportar la nostra contribuci� al consens col.lectiu. El temps dels altres �s sagrat: serem concisos en les nostres intervencions, evitarem repeticions, ens cenyirem al tema i serem puntuals. 3. Disciplina: Respectarem el torn de paraula dels altres, les decisions del conductor i les q�estions de procediment. 4. Dialeg: Sabrem escoltar, amb anim de comprendre el sentit d'allo que es vol dir m�s enlla de les paraules. Evitarem oposicions sistematiques i prejudicis. 5. Etica: Tenim conviccions propies arrelades, pero venim a crear-ne una de comuna que pot perfeccionar o complementar la nostra. No defensarem nom�s l' interes particular sin� que buscarem el de la comunitat. 6. Obertura: Evitarem la cr�tica destructiva, pero no amagarem els problemes i els punts de vista discrepants, que ens poden enriquir i que amb el temps podran anar convergint. 7. Tancament: Mirarem de tancar amb una conclusi� de consens (un "sentir com�"). ----- Original Message ----- From: "Ibn al Arabi" <[EMAIL PROTECTED]> To: "Cardedeu" <[email protected]> Sent: Thursday, June 13, 2002 1:37 PM Subject: [cardedeu] Un mal dia Companys, Pensem que el nostre pa�s ha patit sempre (amb la breu excepci� de la Rep�blica) regims autoritaris. Ens hem acostumat a estar a favor o en contra del Rei, o de Madrid, o de l'Esgl�sia. Votem per que ho diu la Tele. Sovint votem "en contra de", com va ser una gran part el vot del PP. Par a nosaltres aixo de la cosa p�blica �s un joc m�s de la Tele, com El Gran Hermano Aznar, o la Operaci�n Triunfo del PPSOE i els pol�tics s'ho prenen com unes oposicions que han de revalidar cada quatre anys. El Virrei de torn i els seus amics decideixen qu� va o no va a les llistes, o sigui qui tindra l'honor (remunerat ) de pr�mer el bot� que li manin. A m�s, des del poder executiu es controla el poder legislatiu (majoria absoluta o pactes) el poder judicial (Consell General, Fiscalia, etc.) i el poder mediatic. En aquestes circumstancies, els partits pol�tics que no disposen quasi d'afiliats (ni falta que els hi fa) han de viure del pressupost de l'Estat i dels credits de les grans corporacions financeres. Per altra banda, els sindicats (�nics representants de la classe treballadora) tampoc tenen gaire afiliats, per la qual cosa tamb� han de sobreviure dels impostos i dels bancs. La ciutadania, que te en mal concepte els pol�tics, no es vol involucrar i deixa fer. Fins que li toquen massa el voraviu: llavors, quan no hi ha res a fer, es queixa. Vota cada quatre anys (si no te res millor a fer) i veu a la tele si han guanyat els seus i s'emprenya si perd el Bar�a.. Als Ajuntaments de pobles i petites ciutats la cosa canvia una mica, en el sentit de que els que hi porten temps, sovint recolzen un personatge d'un entorn conegut, del qual s'espera que si han de menester un favor tindra la porta oberta. En Pep es queixa i te ra�. Pero jo em pregunto, com �s que just ara tothom s'amoina, quan les coses no han canviat pas gaire? Vull dir que potser no estarem patint una campanya en un sentit i amb una finalitat determinats? Es temps ja que tots ens prenguem m�s seriosament els afers p�blics, la pol�tica municipal, la pol�tica dels pa�s, de l'Estat, la tasca dels sindicats, etc. participant-hi en la mesura que cadasc� pugui. Potser una f�rmula efica� sigui la de les Assemblees Populars, o potser tot esdevingui fum de palles, els temps ho dira, pero, en qualsevol cas, sospito que si la poblaci� no ens involucrem m�s en els afers p�blics, en un futur proxim podrem caure v�ctimes d'un retorn a l'autoritarisme de sempre. Encara estem a temps. Ricard D�az --------------------------------------------- La llista de correu CARDEDEU �s una iniciativa del Cardedeu Online Club <http://www.cardedeu.org/club/> amb el suport de Thesaurus Serveis Documentals <http://www.thesaurus.es/>. Instruccions de participaci�, altes i baixes a <http://www.thesaurus.es/c10/llista/>
