[cardedeu] Un mal dia

[Ibn al Arabi]

Companys,   Pensem que el nostre pa�s ha patit sempre (amb la breu excepci� de la Rep�blica) règims autoritaris. Ens hem acostumat a estar a favor o en contra del Rei, o de Madrid, o de l'Esgl�sia. Votem per que ho diu la Tele. Sovint votem "en contra de", com va ser una gran part el vot del PP. Par a nosaltres això de la cosa p�blica �s un joc m�s de la Tele, com El Gran Hermano Aznar, o la Operaci�n Triunfo del PPSOE i els pol�tics s'ho prenen com unes oposicions que han de revalidar cada quatre anys. El Virrei de torn i els seus amics decideixen qu� va o no va a les llistes, o sigui qui tindrà l'honor (remunerat ) de pr�mer el bot� que li manin. A m�s, des del poder executiu es controla el poder legislatiu (majoria absoluta o pactes) el poder judicial (Consell General, Fiscalia, etc.) i el poder mediàtic. En aquestes circumstàncies, els partits pol�tics que no disposen quasi d'afiliats (ni falta que els hi fa) han de viure del pressupost de l'Estat i dels crèdits de les grans corporacions financeres. Per altra banda, els sindicats (�nics representants de la classe treballadora) tampoc tenen gaire afiliats, per la qual cosa tamb� han de sobreviure dels impostos i dels bancs.   La ciutadania, que te en mal concepte els pol�tics, no es vol involucrar i deixa fer. Fins que li toquen massa el voraviu: llavors, quan no hi ha res a fer, es queixa. Vota cada quatre anys (si no te res millor a fer) i veu a la tele si han guanyat els seus i s'emprenya si perd el Bar�a.. Als Ajuntaments de pobles i petites ciutats la cosa canvia una mica, en el sentit de que els que hi porten temps, sovint recolzen un personatge d'un entorn conegut, del qual s'espera que si han de menester un favor tindrà la porta oberta.    En Pep es queixa i te ra�. Però jo em pregunto, com �s que just ara tothom s'amoïna, quan les coses no han canviat pas gaire? Vull dir que potser no estarem patint una campanya en un sentit i amb una finalitat determinats?   Es temps ja que tots ens prenguem m�s seriosament els afers p�blics, la pol�tica municipal, la pol�tica dels pa�s, de l'Estat, la tasca dels sindicats, etc. participant-hi en la mesura que cadasc� pugui.   Potser una f�rmula efica� sigui la de les Assemblees Populars, o potser tot esdevingui fum de palles, els temps ho dirà, però, en qualsevol cas, sospito que si la poblaci� no ens involucrem m�s en els afers p�blics, en un futur pròxim podrem caure v�ctimes d'un retorn a l'autoritarisme de sempre. Encara estem a temps.   Ricard D�az