Us escric com a persona que ha viscut en primera persona el conflicte de Premi� de Mar, ja que treballo en aquell municipi i hi he viscut fins fa sis anys que traslladar la meva resid�ncia a Cardedeu. Tamb� formo part de la Coordinadora "Premi� per la conviv�ncia" en representaci� del sindicat de CCOO que �s una de les organitzacions que en donen suport.
El cas de la mesquita ha posat al descobert d�ficits de conviv�ncia que no es poden atribuir a difer�ncies de caracter religi�s, sin� a un veritable conflicte racial. Per altra banda el debagt sobre la immigraci� pot arribar a no tenir final ja que incl�s en l'�mbit familiar o en els cercles m�s intims pot generar discussions end�miques. Penso que en qualsevol dels casos, en un context de reneixement feixista a Europa, de radicalitzaci� i popularitzaci� del discurs xen�fob, l'habitual equilibri que alguns dels partits pol�tics han de fer per no perdre vots i alhora ser coherents amb els seus principis, �s realment complicat. Aix� �s el que ha passat a Premi� de Mar. Davant d'un allau de m�s de 5.000 signatures contra la mesquita alguns partits del govern municipal, cercant alternatives van buscar una altra ubicaci�. Com que els ve�ns propers a aquesta nova ubicaci� van haver comprovat que la pressi� de les signatures havia funcionat, comen�aren al seu torn a mobilitzar-se i aix� hagu�s pogut continuar indefinidament si la comunitat musulmana, convenientment assessorada jur�dicament no s'hagu�s afirmat d'una vegada per totes en el seu dret de construir la mesquita i l'Ajuntament hagu�s reconegut a trav�s de la seva Alcaldessa que "no podia evitar legalment la seva construcci�". Perqu� a veure: si vivim en un pa�s en el que la Constituci� reconeix la llibertat de culte i alhora el dret a la propietat �s un dels drets m�s venerats (i invocats precisament per molts detractors de la mesquita), com es pot discutir a un col.lectiu musulm� que ha comprat un solar que construeixi la seva mesquita si aquesta s'ajusta en el seu projecte urban�stic a les normatives existents? No estic, per tant, d'acord amb la postura de la majoria de partits que pretenent no perdre o buscant els vots d'aquests 5000 individus s�n capa�os de crear comissions, consensos, i un llarg etc., per intentar negociar drets fonamentals innegociables com el de la llibertat religiosa i el de la propietat. No �s l�cit l'intercanvi de drets per vots. En aquest sentit us he de dir que l'�nic partit que ha donat suport expl�cit a la coordinadora ha estat ICV, mentre que CIU, ERC, i PSC, s'han mantingut en aquesta postura possibilista/electoralista entre dues aig�es. El PP, com ja era d'imaginar s'ha afegit als ve�ns contraris a la mesquita. Segurament �s el retrat de l'actual moment pol�tic del nostre pa�s. L'ordre de l'arribada, amic Ricard, no atorga drets a uns en perjudici dels altres. Hi ha la tend�ncia a patrimonialitzar el territori: els que han vingut abans es creuen amb m�s drets que els que han vingut despr�s i aquest �s un dels majors obstacles per la conviv�ncia. Cesc Niub� > -----Mensaje original----- > De: Ibn al Arabi [SMTP:[EMAIL PROTECTED] > Enviado el: domingo, 02 de junio de 2002 10:42 > Para: Cardedeu > Asunto: [cardedeu] Inmigraci� > > Amics > > Avui aquest escrit sera una mica m�s llarg del que m'agrada. > Estem tots prou d'acord en que cadasc� te el dret a practicar la seva > religi� de la forma que cregui convenient. Aixo �s aix� en els paisos > democratics. Per contra, als paisos no democratics, com sol passar en > aquells que pateixen la influencia excessiva de la religi� islamica, > aquest > dret no esta reconegut. > > Amb tot, aquest dret, com tot dret, te uns l�mits en els drets dels > altres. > Es per aixo que si volem construir un temple, de la religi� que sigui, en > una zona on els habitants no ho volen, no podem exigir el nostre dret > contra > els del altres que hi eren abans. El cas contrari seria que primer es > constru�s un temple i despr�s hi anessin a viure persones que no els hi > agrad�s. En aquest cas, no tindrien cap dret a exigir que es trasllad�s el > Temple amb un altre lloc. El mateix passaria amb una autopista, amb una > pres� o amb un cementiri. Es ben clar doncs, que per construir una Temple > musulma, cristia o satanic, si volem ser democrates, s'ha de demanar > perm�s > als futurs veins, com es sol fer per les cases de barrets, o, al menys, no > fer-ho en contra de la seva voluntat. > > Pel que fa al col.lectiu musulma que resideix entre nosaltres no hi ha > dubtes de que no ens ha vingut la �lite intel.lectual dels seus paisos d' > origen, per la qual cosa hem de fer un esfor� suplementari de tolerancia, > a > la vegada que els hem d'exigir que junt amb els drets (que sovint als seus > paisos d'origen no poden exigir) tamb� compleixin els seus deures, com > nosaltres els complim i de la forma que els hem establert. > Vull remarcar el fet (i aixo no �s una opini�) que a Fran�a, a Alemanya, a > Belgica, i a d'altres paisos que acullen immigraci�, no ha hagut problemes > seriosos amb immigrants de paisos de l'est, ni amb sub-saharians, > espanyols > (en la seva epoca), orientals, sud-americans, etc. Sols amb grups d' > immigrants musulmans (de Turquia, del Magrib, etc.) �s que s'ha produit > greus problemes per manca d'integraci�. > Potser caldria que els pol�tics fessin la seva feina, que no consisteix en > posar panys calents per compte de Benestar Social o de les ONGs. a fi de > que > es mantingui una ma d'obra barata, sin� vetllar per la dignitat de vida > dels > col.lectius d'immigrants (i de tots nosaltres). I aixo passa per un > habitatge digne, formaci� d'adults, etc. Tamb� pel control de les > fronteres > i per salvaguardar els drets i exigir l'acompliment dels deures a tots els > ciutadans. > > Finalment, sense voler entrar en polemica ni sortir en defensa de la > classe > pol�tica, soc de la opini� que en aquest cas la frase expressada per en > Manel Simon sobre els senyors Mas i Carod Rovira, (se'ls paga per pensar i > li sembla que no pensen prou) esta fora de lloc. Altrament l'acceptaria > expressada en forma generica de tots els pol�tics. > > Salut > Ricard > > --------------------------------------------- > La llista de correu CARDEDEU �s una iniciativa del Cardedeu Online Club > <http://www.cardedeu.org/club/> amb el suport de Thesaurus Serveis > Documentals > <http://www.thesaurus.es/>. Instruccions de > participaci�, altes i baixes a <http://www.thesaurus.es/c10/llista/> --------------------------------------------- La llista de correu CARDEDEU �s una iniciativa del Cardedeu Online Club <http://www.cardedeu.org/club/> amb el suport de Thesaurus Serveis Documentals <http://www.thesaurus.es/>. Instruccions de participaci�, altes i baixes a <http://www.thesaurus.es/c10/llista/>
