1ra. part
6 de desembre, Sant Nicolau
A les contrades de l'Urgell, tal dia com avui la mainada feia una gran festa, es disfressaven amb una mena de barret o caputxa i armats amb pals desfilaven com soldats fent una recapta tot cantant:Sant Nicolau,
bisbe de pau, panses i figues, nous i olives tantes com vulgueu; si no me'n doneu escales avall caigueu Una altra can�� popular d'aquesta diada diu: Virolet Sant Pere, virolet Sant Pau, la caputxa us queia, la caputxa us cau. Caritat senyora, caritat si us plau, que venim de Roma i portem corona de Sant Nicolau.13 de desembre, Santa Ll�cia
Era considerada la patrona de les modistes, i protectora de la vista. Per aquest motiu hi havia aquestes dites, expressions i frases fetes: Santa Ll�cia! expressat quan alg� troba una cosa perduda. Santa Ll�cia et conservi la vista! Per Santa Ll�cia un pas de pu�a referit a que sembla que el dia es vol comen�ar a allargar, encara que no ho fa fins el dia del solstici d'hivern.En aquest dia comen�ava la Fira de Santa Ll�cia, considerada com el preludi de les festes del Nadal, �s per aix� que es posen a la venda els primers avets i arbres de Nadal, les figueres del Pessebre, i tota l'ornamentaci� de les festes nadalenques
21 de desembre, solstici d'hivernEn aquesta jornada i degut a la situaci� del sol respecta a la terra, es produeix el dia m�s curt de l'any i la nit m�s llarg; comen�a l'estaci� de l'hivern. Per aquest motiu el refrany diu:
El sol, a l'hivern emmandrat, es lleva tard i s'acotxa aviat24 de desembre, Caga ti�
Aquesta �s una de les nits m�giques de l'any. Especialment per a la mainada. Per entendre aquesta feta cal considerar que antigament l'arbre era la font i mat�ria primera per tota mena d'eines (m�necs de destrals, de pales, de martells, bigues per a les cases, pals de paller, bastons per ajudar a caminar, troncs per fer foc i donar escalfor, taules, cadires, armaris, llits, portes, escales....), per tot aix� calia fer una festa on l'arbre fos el protagonista, una mena de festa de l'arbre, a determinats llocs del m�n s'engalanaven els avets i d'altres mentre se'l cremava se'l presentava alhora com a font de joia i alegria, d'on sortien llaminadures, torrons, begudes dolces... que despr�s, durant els dies de Nadal s'anirien consumint. La festa del "Caga ti�" tamb� se la troba a diferents llocs del m�n amb altres noms, a Euskadi �s l'Olentzero-emborra, a l'Arag� rep el nom de Troncada, Toza o Tiz�n de Navidad, a la Proven�a li diuen Lou Cacho-fio o Cachofio, a la Bretanya �s el Kef Nedelek, a la Normandia el Chouque, a Bessin el Trefou�, a Wstf�lia �s el Christbrand, a la Vall d'Aran el Nadau Tid�n... . El Ti�, Tronca, o Soca de Nadal ja es triava el dia de Santa Ll�cia, i durant aquests dies se l'abrigava, se li donava de menjar i de vegades se l'adornava, se'l disfressava i pintava. Resulta ser una festa molt familiar i casolana i a cada llar se l'ha personalitzat i fins i tot es poden trobar diferents cantarelles segons cada contrada. Era costum, al punt de la mitjanit, de celebrar la comunitat cristiana la lit�rgia de la missa, l'anomenaven la Missa del Gall25 de desembre, Diada de Nadal
Aquesta festa t� el seu origen en les festes paganes dedicades al solstici d'hivern, el cristianisme va transformar totes les festes de l'any i les hi va donar un caire religi�s, aix� va quedar la festa del solstici d'estiu com la Festa de Sant Joan, el Carnestoltes com un per�ode compensat amb la Quaresma, etc.
Dins del calendari Cristi�, la festa de Nadal es considera com la m�s important de l'any. En aquest dia naixia Jes�s fill de Josep i Maria.�s t�pic fer un gran dinar familiar, amb una "Escudella i Carn d'olla", "Pollastre farcit", no falta el cava, els fruits secs i els torrons, la can�� diu:
Ara ve Nadal,
matarem el gall
i a la tia Pepa donarem un tallTamb� es fa un llarg sobretaula on es reciten poemes, es canten nadales i amb un ambient tendre i dist�s tothom es parla, es retroben les fam�lies i es comuniquen en torn de l'arbre o del pessebre. Es desitja pau, felicitat i joia a tot el m�n. Fins i tot moltes guerres han fet festa en aquest dia (resulta ir�nic).
Per Nadal cada ovella al seu corral
Per Nadal qui res no estrena res no val
(segueix en un altre escrit)
Discutez en ligne avec vos amis, essayez MSN Messenger : Cliquez ici
--------------------------------------------- La llista de correu CARDEDEU �s una iniciativa del Cardedeu Online Club
