S'estan donant possibles solucions, totes elles interessants, tant des de
membres d'aquesta llista com de refer�ncies externes o d'ONGs: educaci�,
deute extern, solidaritat, etc. De segur que tots en tenim moltes m�s per
afegir-hi: medis de comunicaci� plurals i p�blics, economia social,
efici�ncia energ�tica, mobilitat sostenible, mecanismes d'acolliment
d'immigrants, models urban�stics i territorials equilibrats,
autodeterminaci� dels pobles, ecoling�isme, i un llarg etc.
Vegeu p.e. les aportacions dels interessants i multitudinaris tallers de la
Campanya contra la frustrada visita del Banc Mundial a Barcelona, on es
proposen solucions en quasi tots els camps socials, ambientals, econ�mics i
pol�tics (http://www.rosadefoc.org/ct/index.htm)
Per�, alg� ha pensat qui i com es portaran a terme tantes bones idees?
Ara per ara, pr�cticament tot el que es demana est� sota el control dels
estaments oficials (que decideixen fins i tot p.e. d'entrar en una guerra),
i sembla que si hem d'esperar que aquests iniciin el canvi, segurament
haurem entrat de nou en el camp de la utopia.
Llavors es pot respondre que hi ha maneres de pressionar els governs:
manifestacions, plataformes, recollides de signatures (f�siques o virtuals),
iniciatives legislatives populars (ILP), vagues, objeccions, etc., per�
totes aquestes mesures, a part que requereixen de gran esfor� i temps, tenen
poques garanties d'�xit. S�n eines valuoses com a complement�ries, per� no
haurien de ser les principals eines de decisi� p�blica.
Hi ha qui creu que �s q�esti� d'un partit pol�tic o d'un altre. Per� la
hist�ria �s un gran laboratori que ens diu que totes les iniciatives
pol�tiques justes es corrompeixen en arribar al poder, perqu� els grups de
pressi� s�n molt forts, perqu� es polititzen i altre cop prescindeixen del
poble (pel poble per� sense el poble, com el cas dels partits socialistes
dels estats europeus, l'antic bloc de l'Est, Cuba, etc., salvant les
difer�ncies entre tots ells, �s clar.). Es genera el rol de "salvadors"
(t�cnics i pol�tics) i salvats" (poble passiu).
Per aix� s'ha provat de donar arguments i refer�ncies de per qu� l'�nica via
coneguda fins avui per a fer-ho �s justament la democr�cia participativa; �s
a dir, que en la presa de decisions importants hi participi tamb� el poble
de manera organitzada, i no nom�s els pol�tics.
Els aspectes pr�ctics estan for�a resolts, i tamb� en aquest sentit ja
s'han donat refer�ncies on es mostren experi�ncies i possibles maneres de
fer-ho.
Es tracta d'una idea que costa d'entrar perqu� �s trencadora i perqu�
implica la creaci� d'un nou espai ara inexistent: la veritable opini�
p�blica, una veu col�lectiva �nica feta de les veus individuals que
esdevingui ineludible pels estaments pol�tics. La greu situaci� del m�n
requereix de solucions del mateix nivell, no pas d'una f�rmula m�gica o de
cap soluci� nom�s tecnocr�tica o pol�tica. Els mals del m�n s�n fruit de la
suma del comportament de tots, activament (qu� consumim, d'on ve, a qui
comprem, com ens movem, on posem els diners, etc.) i passivament (qu�
permetem fer als governs i empreses privades), per� tot fonamentat en una
manca de consci�ncia que ve de la desinformaci�.
Per aix� la resposta al t�tol d'aquest missatge nom�s pot ser:
entre tots, i al ritme de tots.
De fet, als tallers dels Moviments de Resist�ncia Global ja es parla tamb�
de la democr�cia participativa com un eix estrat�gic m�s. Potser l'error �s
considerar-lo com un tema m�s, ja que �s la clau que pot permetre anar
implantant tota la resta de solucions proposades.
�s una tecla interessant perqu� toca totes les altres.
I recordar un cop m�s a qui li pugui interessar que aqu� Cardedeu, com a
molts d'altres municipis catalans, ja s'ha encetat aquest proc�s, �s a dir,
s'est� creant el nucli del que si tots volem en un futur proper esdevindr�
l'assemblea de Cardedeu, des de cada barri.
Aquest grup es reuneix de moment un o dos cops al mes.
Tamb� hi ha, si b� m�s dirigits del que seria una assemblea, alguns consells
ciutadans tem�tics que funcionen o que ara s'engeguen des de l'Ajuntament,
sense dubte bones pr�ctiques de participaci�, fases intermedies del que
seria un sistema de participaci� sobir� que complementi el sistema
estrictament representatiu actual.
Algun dia haurem de comen�ar a canviar el repartiment de poders actual,
encara que nosaltres potser no arribem a veure el resultat final, per� �s un
deure que tenim vers les generacions futures. Est� b� anar combatint els
efectes, per� cal tamb� transformar les causes, que s�n estructurals.
Si b� els esc�ptics o els neolliberalistes desacrediten o dubten d'aquestes
iniciatives, per sort hi ha molta gent arreu que ha copsat la for�a
potencial de la democr�cia participativa i hi est� posant el seu gra de
sorra, comen�ant a fer-ho realitat.
Aix� no �s ni fer dretes ni esquerres, no �s partidisme, no �s pol�tica
(acci� dels pol�tics); �s nom�s democr�cia (acci� del poble), que hauria de
marcar l'acci� dels pol�tics.
La pregunta �s: a part de preocupar-nos, esgarrifar-nos i queixar-nos pels
mals del m�n i de proposar solucions de continguts, estem disposats a sumar
la nostra petita for�a individual per fer una gran for�a col�lectiva a
trav�s de la nostra participaci�?
---------------------------------------------
La llista de correu CARDEDEU �s una iniciativa del Cardedeu Online Club
<http://www.cardedeu.org/club/> amb el suport de Thesaurus Serveis Documentals
<http://www.thesaurus.es/>. Instruccions de
participaci�, altes i baixes a <http://www.thesaurus.es/c10/llista/>
