Joaquim:

Si els terroristes haguessin deixat caure els avions al damunt les torres de la Sagrada Fam�lia i el Palau de la Generalitat, matant milers de persones, hagu�s estat just que alg� ens recordes el que moltes fortunes catalanes han estat formades pel mercadeix d'esclaus? O que empreses catalanes s’aprofiten dels emigrants sense papers pagant sous de misèria?

Fer demagògia es dir que els EUA causen 100.000 morts diaris, la qual cosa ja es de per s� agosarada, si m�s no perquè no s'ho creu ning�, per be que escalfa les orelles dels que necessiten un enemic. Si, a m�s, es relaciona amb el terrorisme practicat per un multimilionari fanàtic (o un grup d'ells) sobre innocents de 62 països (no tots amb corbata), esdev� extraordinàriament injust, fins i tot patètic.

Fer demagògia es titllar de criminals el països rics pel sol fet de ser-ho. Es la mateixa demagògia del nacional catolicisme m�s ranci, aquell que defensava que sols podia aspirar a la noblesa qui podia demostrar no haver treballat mai (pobre Vel�zquez) i que sols considerava activitats pròpies de cavallers la guerra i la conversi� d'heretges.

Clar que, ben pensat, els pitjors heretges han estat els jueus, culpables de quasi tot, i els seus amics, els rics europeus i americans.

Fer demagògia es no voler saber que els m�s grans traficants d'esclaus han estat els països àrabs, que el major productor d'opi �s l’Afganistan, que la gana del Tercer Mon es deu en gran part als sistemes corruptes del propi Tercer M�n. Sistemes que ja existien abans que hi anessin els aventurers europeus, ca�adors de fortunes.

Un exemple: a pesar de ser el primer productor d'opi del m�n, la poblaci� afgana s'aguanta per la ajuda internacional, pagada per aquests països rics que son sovint menyspreats.

Un altra, la meitat de la poblaci� d’Àfrica te menys de 15 anys: conseq�ència, els exercits africans es nodreixen de nens. El senyors de la guerra (warlords) formats per grups de nens armats, s'apropien de l'ajuda en aliments i medicines que reben de les ONGs, canviant-los per armes i sometent a la poblaci� de la zona, es a dir: dones i vells, per exemple a Senegal, a Tanzània, a Somàlia, etc. Recordem les masacres de hutus contra tutsis o de ibos contra hausas.

El mon �s com �s, i per que regni la just�cia i l'ordre cal que primer l'home en senti la necessitat i lluiti per ella.

A Occident vam passar per per�odes de guerres de religions i tribals de tots tipus. Els nostres avantpassats van donar la seva vida per la llibertat de religi�, per la dignitat del treballador, per la igualtat de la dona ... De la �ltima gran guerra, des de 1914 fins a 1945, encara no ens hem refet i val a dir que si es va vèncer el nazisme va ser per l'ajuda (interessada, però ajuda) del EE.UU. de Nord Amèrica. Que son els que ens van treure les castanyes del foc a Iugoslàvia i a l’Iraq, que protegeixen un sistema democràtic que es diu Israel, en mig d'un desert pel que fa als drets humans. Recentment, un amic de confian�a ha visitat la zona: Egipte, Israel, Jordània. Pensava, com molt altra gent que el israelians eren els responsables �nics del conflicte. Quan va tornar en va dir: "Sort que hi son (els israelians), que fan de fre, sin� hi haur�em d'anar nosaltres".

Finalment, en la meva anterior intervenci� no vaig voler esmentar el nom de l'autor de l'escrit que em va provocar la resposta. En primer lloc perquè el tinc per persona seriosa i en segon perquè son molts el que opinen com ell i no està be el senyalar.

Ricard D�az

Respondre per correu electrònic a