Probablement �s l'anomenada educaci� racionalista i cientifista la que ha fet que afortunadament cada cop m�s persones tinguin clar que parlem de mitologia. 

Encara avui en dia veiem que el resultat d'altres educacions no ha estat precisament persones amb grans dots d'interpretaci� de les riqueses mitol�giques (d'aquests, poquets), sin� una visi� �nica, adoctrinament i dogmes de f�; evidentment la mateixa que va fer que les vies p�bliques tamb� haguessin de fer quotidi� l'�s dels noms utilitzats a la mitolog�a cristiana.  No �s amb la visi� d'una cultura rica en mites amb la que es van posar aquests noms.

I no, no parlem nom�s d'aparences externes dels mots ni d'errades ling��stiques,  tan sols cal fixar-se en l'assumpte de cap�alera del missatge original; l'ess�ncia �s el mat�s que permet l'idioma admetre el concepte mare, encara que sigui d'un d�u, envers el dubte de la virginitat de la figura que ens ocupa.  Segurament �s la part m�s 'racionalista i cientifista' de l'idioma la que es permet aquest luxe.

Salut

Joan Conesa



----- Mensaje Original -----
Remitente: "Llu�s" [EMAIL PROTECTED]
Destinatario: "Llista Cardedeu" [email protected]
Fecha: Lunes, Septiembre 27, 2004 2:09pm
Asunto: [cardedeu] RE: [cardedeu] Verge o Mare de D�u?

 
 
�s una desgr�cia -per� no pas culpa nostra, sin� de l'educaci� racionalista i cientifista que ens fan mamar- que avui gaireb� ning� s�piga interpretar les riqueses de la mitologia de cada cultura o tradici�. Una cultura sense mites �s molt pobreta...
  I aquest terreny del que parlem �s el mitol�gic. Per tant �s un error considerable jutjar-ho en termes hist�rics, biol�gics, f�sics, etc., com �s un error tamb�, per voler cremar els imperialismes religiosos que han manipulat i que continuen manipulant el terreny espiritual, pretendre cremar-hi al mateix foc les riqueses i simbologies que amaga el llenguatge mitol�gic, que tenen l'origen en la saviesa i la inspiraci� popular.
Per� per subsanar aquesta greu mancan�a, des d'aqu� poc hi podem fer, i mentrestant, tothom �s ben lliure de creure en el que vulgui.  De moment, nom�s parlem de l'aparen�a externa d'aquests mots que, com diu l'Alfons, si fa tants mesos que s'ha aprovat al Ple, fins que no estiguin canviades, les plaques continuen en error ling��stic.
 
Llu�s

--------------------------------------------- La llista de correu CARDEDEU �s una iniciativa del Cardedeu Online Club amb el suport de Thesaurus Serveis Documentals . Instruccions de participaci�, altes i baixes a

Respondre per correu electrònic a