Salut a tots, us adjunto el document en mem�ria de Llu�s Companys, en el 64� aniversari del seu afusellament. Cal llegir-lo per comprendre que potser a m�s d'un, o a molts de nosaltres, ens convindria recordar sovint que el cam� cap a la plena llibertat tan sols acaba de comen�ar.
"Ciutadans de Catalunya, ens hem reunit aqu� per honrar la figura d�alg� que no va tenir por, d�alg� que no va tenir por ni de lluitar ni de morir per Catalunya. Els catalans ens oblidem sovint de la sang que ha estat vessada en defensa de les nostres llibertats, fins al punt que, en �poques com la present, que no ens exigeix tant coratge, som capa�os d�acceptar l�estovament m�s indigne a canvi d�unes engrunes de poder que no s�n, ni de bon tros, all� que havia de mer�ixer tants sacrificis. Ara, a difer�ncia del que va patir el President de la Generalitat Llu�s Companys, podem expressar la nostra voluntat i la nostra ambici� a trav�s de la democr�cia, sense la repressi� de les armes. No obstant aix�, en aquest moment cabdal per a la plena emancipaci� del nostre pa�s, les nostres ambicions leg�times es poden posar en perill a causa d�un fan�tic anhel d�estabilitat que ens arrossega cap a la servitud volunt�ria i que ens amena�a amb l�extinci�. Exactament el contrari del que Companys hauria volgut i del pa�s pel qual ell va donar la vida. Avui, els catalans nom�s depenem de nosaltres mateixos per convertir- nos en una naci� sobirana i no podem permetre que aquells que ens precediren se sentin avergonyits de les nostres decisions ni de les nostres excuses. He dit que, per fortuna, comptem amb la democr�cia per reclamar all� que volem i que la nostra voluntat no ser� esclafada per un escamot d�afusellament; per� no �s menys cert que, aquest mateix any 2004, ha estat l�any en el qual hem assistit a l�autoritarisme m�s ferotge per part de l�Estat Espanyol d�en�� de la Guerra Civil, hem acceptat que es torpedin�s un govern de la Generalitat amb la gossada enfollida del Partit Popular i amb la complicitat suplicant de l�actual President del Govern Espanyol, Jos� Lu�s Rodr�guez Zapatero. Sense dubte, la tremolor de cames de gran part de la classe pol�tica catalana en aquells moments incerts es troben a l�altra banda de l�esperit que representa Companys. De tot aix� sembla que ens n�haguem oblidat malgrat la seva proximitat en el temps, sembla que vulguem esborrar que amb molt menys, es va tenir molta m�s por, que nom�s va caldre una al�ament de to esprimatxat i hist�ric des d�Espanya per arronsar-nos. I nosaltres venim d�una hist�ria en la qual un President va caure amb aplom davant la metralla feixista? �s que som dignes del nostre passat? Encara som a temps de no prosseguir amb la humiliaci�, encara som a temps de desempallegar-nos de la por, encara som a temps de dir sense embuts a aquest Estat que fins aquest any mateix ha erosionat les nostres institucions i que ens ha anul�lat econ�micament i culturalment que no volem continuar depenent de la seva gr�cia, que som prou forts per decidir el nostre futur, que nosaltres escollirem si continuem convivint amb ells des de la igualtat i des del respecte cap a la nostra naci� o si fundem una nova realitat pol�tica. I tamb� hem de ser prou valents per dir-los que si Llu�s Companys va ser assassinat, Catalunya nom�s es mereix un poble que seixanta-quatre anys m�s tard rebutgi tots els gestos que neguen la nostra exist�ncia o que la volen reduir a la m�nima expressi�: a l�al�ada del sacrifici de Companys nom�s hi pot haver un poble que voti en contra de la Constituci� Europea i que voti a favor d�un Estatut sobiranista. No se�ns demana morir per Catalunya, no se�ns demana un sacrifici heroic, potser no hem tingut la sort de viure en els temps dels titans per�, com a m�nim, en la mod�stia dels nostres gestos, en la sensatesa de la democr�cia i dels drets, no podem trair l��nima d�aquells que van defensar Catalunya amb l��pica i amb el record immortal de les seves accions. En l�exemple del passat hem d�aprendre a suprimir el p�nic que ens continua tenallant, Companys no es mereix la vict�ria del silenci, de l�arronsament i de la covardia que nom�s es pot interpretar com la vict�ria final del franquisme. Abandonem les excuses, les mesquineses, les lloses mentals, l�ombra allargada dels r�gims que han volgut exterminar-nos i, amb el mateix crit euf�ric, amb la mateixa for�a del President abans de sucumbir, portem la nostra naci� cap a la plena llibertat. H�ctor L�pez Bofill Barcelona, 15 d�octubre de 2004" --------------------------------------------- La llista de correu CARDEDEU �s una iniciativa del Cardedeu Online Club <http://www.cardedeu.org/club/> amb el suport de Thesaurus Serveis Documentals <http://www.thesaurus.es/>. Instruccions de participaci�, altes i baixes a <http://www.thesaurus.es/c10/llista/>
