Esmenes a JURI -------------- Aquesta setmana acabava el termini per presentar esmenes sobre la directiva de patents de programari al comit� D'Afers jur�dics del Parlament Europeu[4]. Encara no han aparegut les esmenes presentades a la web del Parlament Europeu, per� pel que ha transcendit se n'haurien presentat for�a[1], moltes per tal d'evitar la patentabilitat del programari i afavorir la lliure compet�ncia en inform�tica, i altres de menys afortunades o presumiblement m�s orientades a patentar programari.
Tanmateix la posici� comuna[2] (que t� tant de comuna com t� un vaixell d'animal aqu�tic[3]) que va enviar el Consell �s dif�cil fer-la m�s favorable a les patents de programari, per tant podem suposar que la majoria d'esmenes seran per evitar les patents de programari, i el que cal es que apleguin prou vots. Seminari sobre patents de programari ------------------------------------ Precisament per parlar d'esmenes, criteris, argumentari i possibilitats per evitar les patents de programari la Regidoria de Ciutat del Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona organitza un seminari sobre la directiva, amb la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informaci� (DURSI, Generalitat de Catalunya), el Col�legi Oficial d'Enginyeria en Inform�tica de Catalunya (COEIC), la Fundaci� UPC, CatPL i Caliu [5]. Lloc : Palau de Mar, pl. de Pau Vila 3, Museu d'Hist�ria de Catalunya Dia: dimecres, 18 de maig 2005. Hora: de 16:30 a 19:30 Observacions sobre el debat del COEIC a la UB --------------------------------------------- En el debat del divendres 29.4.2005, organitzat pel COEIC a la Universitat de Barcelona, es va fer pal�s precisament la necessitat de debatre sobre quins criteris exactes necessitem establir per evitar les patents de programari. El que pens�vem que seria un debat entre un petit empresari partidari de les patents de programari i un inform�tic contrari, va resultar ser un inform�tic contrari i un director que va dir no ser empresari ni voler patents de programari. En Xavier Castillo va dir que no era empresari sin� empleat (director general) d'una petita empresa que no era seva sin� a parts desiguals d'Ericsson, Tel�fonica M�biles, HP i un 5% del CIDEM[6]. Les PiMEs independents, que no s�n propietat de grans multinacionals amb grans carteres de patents ni poden accedir a les llic�ncies creuades entre grans oligopolistes , semblen pensar diferent. Al menys les associacions de PiMEs es van queixar de la campanya d'EICTA, i alguns petits empresaris tamb� han fet l'esfor� de contactar els seus eurodiputats per informar-los del perill a qu� els exposa el text del Consell. Malhauradament encara que les PiMEs aportin m�s del 70% de llocs de treball i activitat del sector inform�tic [7], si no s'espavilen poden perdre el mercat o haver-se de vendre el negoci per litigis amb patents de programari, per deixar que altres parlin per ells (com ara patronals controlades per uns pocs oligopolistes, per� que presumeixen d'incloure 10 000 PiMEs del sector) . La FFII est� aplegant suport de PiMEs inform�tiques a una nova iniciativa, www.economic-majority.com [8], que fa refer�ncia a la c�nica expressi� que va fer servir l'informe de la Comissi� sobre la consulta pr�via a aquesta directiva, en el que va considerar que malgrat nom�s un 4% de respostes favorables, aquestes representaven una "majoria econ�mica"[9]. Les PiMEs inform�tiques farien b� de fer un cop d'ull i participar en aquesta iniciativa. Per� �s que el convidat favorable a les patents de programari tamb� va dir que no volia patents de programari, que �s exactament el discurs de patronals com EICTA, AETIC, multinacionals com Ericsson i la pr�ctica totalitat dels qui fan pressi� per imposar patents de programari. �s tan evident que patentar programari atempta contra l'economia, l'innovaci� i les llibertats, que els partidaris utilitzen eufemismes com demanar patents per "invencions implementades en ordinador" (com si un ordinador pogu�s implementar res que no sigui programari[9]) o exigeixen criteris que permeten concedir patents per innovacions purament intel�lectuals que no aporten res de nou tret de programari[2]. Accepten aparentment la prohibici� de patentar programes d'ordinador, per� la restringeixen a tipus de patents que ning� vol (les que afecten un �nic programa, per comptes de les que monopolitzen conceptes utilitzats en multitud de programes). Les explicacions de la intervenci� favorable a les patents de programari, van seguir la l�nia t�pica d'AETIC i EICTA, potser tret de la motivaci� inicial en qu� Xavier Castillo va explicar que el seu inter�s per les patents de programari comen�a quan li va ser impossible el 2004 trobar finan�ament per a la seva empresa en inversors de capital risc, bancs o altres recursos externs i van ser les multinacionals copropiet�ries les que van haver-hi d'ingressar capital, despr�s de la recessi� del mercat, que no va pas complir les espectatives generades en l'�poca de fundaci� de l'empresa el 2002 amb la bombolla del UMTS. Va donar la impressi� que defensava que el mercat necessita empreses fortes, com els seus inversors. Tamb� va lamentar la dificultat que havia tingut en trobar finan�ament, sense tenir en compte el desincentiu a la inversi� que suposa l'amena�a dels litigis per patents de programari, i el fr� a l'expansi� del mercat que suposa que els nous protocols i est�ndards estiguin controlats per oligopolistes mitjan�ant patents de programari[11]. Alguns altres dels arguments a favor de les patents en general (�s t�pic dels partidaris de patents de programari d'usar arguments que justifiquen patents en altres camps i aplicar-los anal�gicament al programari sense veure si serveixen per a un sector diferent): - La ind�stria vol patents de programari (o b� a la ind�stria li agrada el text del Consell). Llavors perqu� no ho diu en cap enquesta, no ho denfensa ning� en p�blic (excepte el Xavi Castillo, i encara ho fa dient que no en vol) i nom�s fan pressi� algunes multinacionals, que conformen una minoria del sector inform�tic i algunes patronals controlades pels departaments de patents d'aquestes multinacionals? [7,8,9]. - Les patents fomenten la inversi� en recerca i la divulgaci� (per exemple en farm�cia, metall, qu�mica... ). Per� resulta que nom�s ho fan quan el mercat en qu� s'apliquen no �s rentable innovar sense aquest incentiu (en programari l'incentiu per innovar �s la compet�ncia, no es pot competir en reproducci� o distribuci� perqu� �s massa barat, i l'�nica manera de sobreviure sense innovar �s tenir un monopoli, com el d'una patent). I si els inconvenients de les patents superen els avantatges (com en el programari, en qu� la innovaci� �s incremental i les patents eviten que es puguin utilitzar conceptes necessaris per innovar), llavors les patents frenen la innovaci�. Aix� est� prou demostrat en estudis econ�mics[12], opinions d'investigadors[13] i experi�ncia en llocs on s'han aplicat patents de programari[14]. - El programari no es pot patentar ni es vol patentar, i tota aquesta preocupaci� per judicis s�n cab�ries sense fonament. Llavors d'on surten totes aquestes not�cies, m�s als EUA que a l'UE, per� tamb� aqu� sobre problemes legals amb patents de programari ? Les aproximadament 30 000 patents de programari concedides a l'UE[15] s�n contr�ries a la llei i aix� pot explicar perqu� aqu� es fan servir menys en jutjats, per� tot i aix� hi ha for�a casos arreu[16]. En realitat el programari s'est� patentant a Europa i el que pretenen �s canviar la llei perqu� aquestes patents adquireixin validesa legal. Si fins i tot Operacion Triunfo est� en judicis per infringir patents de programari!.[21] - Les esmenes del parlament europeu de setembre de 2003 eren tan radicals que no permetien patentar res que port�s programari (m�bils, rentadores, TACs, pr�cticament qualsevol aparell modern). Aix� nom�s es pot defensar si no has llegit les esmenes.[17] En realitat l'�nic que exigeix el PE �s que la innovaci� sigui t�cnica, que aporti nous coneixements sobre forces controlades de la natura, i el fet que porti programari o no un aparell �s indiferent, el que compta �s si hi ha innovaci� fora del programari. - El programari �s ubicu, �s per tot arreu, per tant s'han de poder patentar les innovacions en programari. Non-sequitur. Precisament perqu� el programari �s tan important i omnipresent s'ha d'anar amb molt de compte amb la legislaci� que el regula i evitar els efectes perjudicials de les patents. - Els drets d'autor no protegeixen la inversi� feta en desenvolupar programari. La hist�ria del mercat inform�tic ho desmenteix, perqu� sembla que els drets d'autor li han anat for�a b�. Hi ha una difer�ncia entre all� que monopolitza un patent, que s�n conceptes inform�tics generals, f�cils d'obtenir pel fet que els ordinadors segueixen models formals de comportament precisament definits, a difer�ncia de les invencions materials, que han d'explorar el funcionament d'una part del m�n natural amb models merament aproximats del seu comportament. En inform�tica el d�ficil no �s tenir idees sin� portar-les a la pr�ctica amb bons programes. I els drets d'autor cobreixen justament aquests programes, sencers o qualsevol de les seves parts, o les obres derivades d'ells. Per tant la inversi� real en programari est� coberta per drets d'autor i amena�ada per patents (perqu� un tercer amb una patent podria impedir a l'autor comercialitzar el seu programa). - Les empreses grans ho patenten tot, i se'n van a patentar-ho a EUA. Aix� no �s un argument per justificar les patents. �s simplement una observaci� que les empreses s'adapten a la legislaci�. A Europa tenen una legislaci� m�s favorable i s'estalvien les patents i els litigis, i a EUA han de patentar programes i llicenciar patents d'altres (tant les empreses d'all� com les d'aqu�, no hi ha discriminaci�). Entenent que les patents de programari s�n barreres per al lliure mercat, el fet que no se n'obtinguin pel mercat europeu �s un avantatge. Les nostres empreses poden competir a casa, i si volen mai comercialitzar a EUA poden obtenir patents all� (tot i que n'hi ha que m�s s'estimen evitar mercats desequilibrats[18]). De fet una recent sent�ncia a EUA[19] condemna a Microsoft a pagar per les vendes europees d'Internet Explorer, que infringiria una patent d'Eolas. Normalment les patents d'un territori no haurien d'afectar-ne un altre, per� amb reivindicacions de programes, sembla que la simple possessi� d'un programa infractor del que se'n exporten c�pies, pot incloure's en els danys i perjudicis. Si aix� es confirma i no ho corregeixen, i si a l'UE mantenim les patents de programari il�legals, vol dir que les nostres empreses no nom�s podran competir lliurement al nostre mercat, sin� que fins i tot podrien obtenir patents de programari a EUA i denunciar les empreses d'EUA que venguin al mercat europeu, �s a dir que les empreses europees podrien aprofitar-se dels defectes de la legislaci� d'EUA per fer fora o cobrar peatge a les multinacionals nordamericanes que els facin la compet�ncia a Europa. - Dret a explotar una patent. Malgrat que en un moment va dir que una patent concedia el dret a explotar una invenci�, va acceptar la correci� que pel fet de patentar una cosa no tens cap dret a produir-la o comercialitzar-la perqu� t'ho poden impedir les lleis, i en particular pots estar infringint amb la teva invenci� patents d'altres (i en el cas del programari segur que n'infringiries). La pr�pia Oficina Europea de Patents ho aclareix [20]. En el debat vam explicar alguns d'aquests punts per� no tots. I tamb� vam presentar la meitat de la presentaci� que hav�em preparat[22]. Confer�ncia a Brussel�les. -------------------------- Aquests temes i d'altres tamb� es tractaran en una confer�ncia sobre patents de programari a Brussel�les l'1 de juny. [10] Refer�ncies [1] Algunes de les esmenes presentades a JURI http://swpat.ffii.org/papers/europarl0309/amends05/ [2] Posici� "comuna" del Consell de la UE http://register.consilium.eu.int/pdf/en/04/st09/st09713.en04.pdf Difer�ncies entre les versions del Consell i del Parlament Europeu http://swpat.ffii.org/papers/europarl0309/cons0401/tab/index.en.html http://swpat.ffii.org/papers/europarl0309/cons0401/index.en.html http://swpat.ffii.org/letters/cons0406/text/index.en.html http://patents.caliu.info/nota20040518.html [3] La posici� comuna nom�s �s posici� comuna oficialment perqu� qui ho havia de discutir va decidir fer la vista grossa, igual com els vaixells van ser animals aqu�tics en aquell anunci perqu� "aceptamos barco". http://www.softcatala.org/articles/article55.htm http://www.zdnet.com.au/news/software/0,2000061733,39186729,00.htm http://www.heise.de/english/newsticker/news/58240 [4] Aqu� hi ha una llista de dates sobre l"evoluci� al Parlament http://kwiki.ffii.org/SwpatFuturEn i aqu� el calendari d'activitats http://wiki.ffii.org/Europarl05En http://www.europarl.eu.int/plenary/cal2005_en.pdf [5] Seminari sobre la directiva de patents de programari http://w3.bcn.es/ab/asia/agenda/controller/0,2314,1653_71861_1,00.html?accio=fitxa_ag&idActe=99400110031 [6] Presentaci� de l'empresa, Tempos 21 http://www.tempos21.com/home/pdfs/ppt_engl_Tempos21oct04.pdf http://www.tempos21.com/home/pdfs/PRESENTACION_CORPORATIVA_dic04_3_pdf.zip [7] Segons l'equesta sobre ocupaci� TIC a l'empresa, Octubre 2000, de la Secretaria per a la Societat de la Informaci� i l'INDESCAT, del DURSI de la Generalitat de Catalunya, la distribuci� de treballadors en empreses de m�s de 10 treballadors era l'any 2000 a Catalunya: Empreses d'entre 10 i 20 treballadors: 18.9 % llocs de treball Empreses d'entre 21 i 200 treballadors: 49,2 % llocs de treball Empreses de m�s de 200 treballadors: 31.9 % llocs de treball L'informe va estar a http://www.gencat.es/csi/pdf/cat/estadistiques/Oferta_TIC_2001/2_Situacio_actual.pdf per� ja no hi �s. A Alemanya, �s m�s aviat un 80% dels llocs de treball: http://swpat.ffii.org/analysis/sektor/ EICTA fa servir m�s PiMEs per fer lobby a favor de les multinacionals, per� aqu� n'estudien algunes altres: http://swpat.ffii.org/log/05/eictasme04/ Aqu� UEA-PME (associaci� de 11 000 000 de PiMEs europees) critica la maniobra d'EICTA i s'oposa a les patents de programari http://www.ueapme.org/docs/press_releases/pr_2005/050427_CIIcampaign.pdf I aqu� hi ha dos estudis a Alemanya i Eslovenia que mostren oposici� de les PiMEs http://wiki.ffii.org/Ifis050404En http://wiki.ffii.org/SiEconom0503En [8] Portal per a empreses contr�ries a les patents de programari http://www.economic-majority.com [9] Oposici� de 9 de cada 10 respostes a la consulta de la pr�pia comissi� En concret, segons els c�lculs de Jozef Halbersztadt a partir de l'informe sobre la consulta encarregat per la Comissi�: A favor de patents de programari 85 respostes de 1447 - 6% En contra de patents de programari - 94% En contra per grups: Individuals - 98,5% PIMEs - 95% Grans empreses - 81% Associacions - 45% Usuaris - 99,6% Estudiants - 99,5% Acad�mics - 98,0% Desenvolupadors de programari - 95,8% Professionals de la propietat industrial - 33% Governs - 22% Veure http://swpat.ffii.org/vreji/papri/eukonsult00/ [9] Sobre l'expressi� contradict�ria "invenci� implementada en ordinador" http://elis.ugent.be/~jmaebe/swpat/cii.html [10] Confer�ncia a Brussel�les sobre patents de programari http://swpat.ffii.org/events/2005/bxl0601/ [11] Opini� d'una inversora de capital risc sobre les PiMEs http://www.vrijschrift.org/swpat/030508_1/ [12] Estudis econ�mics http://www.researchoninnovation.org (en particular Bessen i Hunt demostren emp�ricament que a EUA les empreses han substituit inversi� en R+D per despesa en patents i Bessen i Maskin donen un model econ�mic que explica perqu� la innvoaci� incremental com la del programari es veu perjudicada per patents). Aqu� hi ha m�s estudis: http://swpat.ffii.org/papers/index.en.html#text Per� potser acabareu abans llegint la carta que 30 economistes van escriure http://www.researchineurope.org/policy/patentdirltr.htm [13] Carta de 30 cient�fics destacats en inform�tica contra les patents de programari http://www.upgrade-cepis.org/issues/2003/3/up4-3Petition.pdf Convocats de les mobilitzacions universit�ries contra patents de programari http://lucha.proinnova.org/ Universitats contr�ries a les patents de programari http://www.libroblanco.com/html/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=312&mode=thread&order=0&thold=0 http://www.uji.es/com/noticies/mpatenta.html http://www.upc.es/catala/noticies/arxiu/arxiu2004/manifestpatentabilitat.php http://softwarelibre.uca.es/articulos/manifiesto_patentes Altres rebutjos (una mica desactualitzat) http://patents.caliu.info/explicacio.html#L118 [14] Informes de la Federal Trade Commission a EUA i el National Research Council http://www.ffii.org.uk/swpat/ftc/ftc.html http://swpat.ffii.org/papers/ftc03/index.en.html http://swpat.ffii.org/papers/ftc02/index.en.html http://swpat.ffii.org/papri/digidilem00/index.en.html [15] Patents de programari concedides per l'EPO (en algun cas estan finsi tot marcades com equivalents a patents d'EUA que all� classifiquen com a programari sense vergonya, i en altres n'hi ha prou amb llegir-les per veure que nom�s cobreixen programari). http://gauss.ffii.org http://swpat.ffii.org/pikta/mupli/index.ca.html [16] Alguns exemples dels efectes de les patents de programari http://swpat.ffii.org/patents/effects/index.ca.html Algunes de les not�cies sobre patents de programari http://wiki.ffii.org/SwpikxraniEn [17] Esmenes del parlament Europeu http://www2.europarl.eu.int/omk/sipade2?PROG=TA&L=EN&REF_P=P5_TA-2003-0402 http://www2.europarl.eu.int/oeil/file.jsp?id=219592 Comentari i comparaci� amb Consell, veure nota 2 [18] Testimoni d'una empresa brit�nica Jeffrey Lake - Tertio Telecoms Ltd http://protectinnovation.ffii.org.uk/read_testimony [19] "The U.S. Court of Appeals for the Federal Circuit ruled March 2 that Microsoft's software on computers sold overseas was covered by a U.S. patent because it had been copied from a master program developed in the U.S." http://seattletimes.nwsource.com/html/businesstechnology/2002261972_microsoft04.html [20] "Correcting some common misconceptions about patents: A patent is not a stamp of technical excellence. A patent does not give its owner the right to make use of his invention. A patent is not a guarantee of commercial success." http://www.european-patent-office.org/epo/facts_figures/facts2000/e/5_e.htm [21] Animatic contra Operaci�n Triunfo http://www.gsmspain.com/noticias/noticias.php?id=1187 [22] Presentaci� per al debat del COEIC http://patents.caliu.info/debatcoeic/ (�s curioss�sim que aparegui a google abans que hagi tingut temps de posar l'enlla� cap a aquesta plana...) -- - jo tamb� vull una Europa lliure de patents de programari - -------------------------------------------------------------- EuropeSwPatentFree - http://EuropeSwPatentFree.hispalinux.es -------------------------------------------------------------- http://patents.caliu.info Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED] -- To UNSUBSCRIBE, email to [EMAIL PROTECTED] with a subject of "unsubscribe". Trouble? Contact [EMAIL PROTECTED]
