Ens alegrem que t'hagis decidit a probar Debian, i ben segur que trobaràs que la distribució Debian de GNU/Linux és única .&debian; aporta l'alta qualitat del software lliure d'arreu del món, integrada en un conjunt coherent. Creiem que descubriràs que els seus resultats són, veritablement, quelcom més que una simple recopilació.

Aquest capítol proporciona una vista prèvia del projecte Debian i &debian;. Si ja coneixes la història del projecte Debian i de &debian; distribució, pots passar tranquil.lament al següent capítol.

Qué és Debian?

Debian és una organització totalment volutària, dedicada a desenvolupar programari lliure i a promocionar els ideals de la Fundació pel programari lliure (FSF). El projecte Debian va començar al 1993, quan Ian Murdock va distribuir una proposta als desenvolupadors del programari per tal de contribuir a una distribució del programari completa i coherent, basada en la nova versió del nucli de Linux. Aquell petit grup de dedicats entusiastes, que originalment van ser fundats per sota la filosofia de , ha anat creixent durant els anys fins a arribar a ser uns 500 desenvolupadors de Debian.

Els desenvolupadors de Debian estan inmersos en diverses activitats, incloent i localitzant la gestió, els dissenys gràfics, l'anàlisi legal sobre les licències del programari, la documentació escrita, i per descomptat, el manteniment dels paquets del programari.

Dins de l'interés de comunicar la nostra filosofia i d'atraure desenvolupadors que creguin en els principis que Debian defensa, el projecte Debian ha publicat alguns documents que recullen els nostres valors i serveixen com a guies del que ha de ser un desenvolupador de Debian: A l'adreça hi ha la declaració dels compromisos de Debian amb la comunitat del programari lliure. Qualsevol que estigui d'acord amb atenir-se al Contracte Social pot ser un . Un mantenidor pot introduir nou programari dins de Debian — el manteniment del programari necessita del nostre criteri per ser lliure, i els paquets segueixen els nostres estàndards de qualitat. Els són unes declaracions clares i concises sobre els criteris de Debian sobre el programari lliure. Les Directrius Debian sobre el Programari Lliure (DFSG) són un document important envers el moviment del programari lliure, i representà la fundació de les . El és una especificació general dels estàndards de qualitat del projecte Debian.

Els desenvolupadors de Debian també estan implicats en d'altres projectes; alguns especificament de Debian, i d'altres inclouen alguna o totes les comunintats de Linux. Alguns exemples són: La (LSB)/Base Estàndard de Linux que és un projecte dirigit a estandaritzar el sistema bàsic de GNU/Linux, possibilitant en tercer lloc que als desenvolupadors de programari i maquinari els fos més fàcil dissenyar els programes i els dispositius controladors (drivers) per Linux d'una forma generalitzada, més enllà d'una distribució específica de GNU/Linux. La (FHS)/ Jerarquia Estàndard del Sistema d'arxius, és un esforç per estandaritzar la disposició del sistema d'arxius de Linux. La JES(FHS) permetrà als desenvolupadors concentrar els seus esforços en el disseny de programes, sense haver de preocupar-se de com s'haurà d'instal.lar el paquet en les diferents distribucions de GNU/Linux. La és un projecte intern, que aspira a fer de Debian un valor segur amb possibilitats pels nostres usuaris més joves.

Per més informació general sobre Debian, veure les . Qué és GNU/Linux?

El projecte GNU ha desenvolupat un conjunt extens d'utilitats en programari lliure per utilitzar-les amb les comercialitzacions Unix™ i amb Unix com a sistema operatiu similar a Linux. Aquestes utilitats permeten als usuaris realitzar una varietat de tasques que van de les més mundanes (com ara copiar o esborrar arxius ) a les més complexes (com ara executar processadors de textos i programes compiladors o fer edicions sofisticades en varietat de formats).

Un sistema operatiu consisteix en diversos programes bàsics que són necessaris per fer que l'ordinador es pugui comunicar i rebre les instruccions dels usuaris; llegir o escriure dades als discs durs, les cintes, i les impressores; controlar l'ús de la memòria; i executar altre programari. La part més important d'un sistema operatiu és el nucli. Al sistema GNU/Linux, el nucli, com a component, és Linux. El reste del sistema operatiu consisteix en altres programes, alguns d'ells escrits per o amb el projecte GNU. Com que el nucli Linux aïllat no forma un sistema operatiu, nosaltres preferim anomenar "GNU/Linux" per referint-se a sistemes que sovint són anomenats "Linux".

El primer va apareixer al 1991, quan un estudiant graduat de ciències de la computació anomenat Linus Torvalds va anunciar en el grup de notícies d'Usenet comp.os.minix una nova versió per reemplazar el nucli de Minix. Veure la pàgina Internacional de Linux.

Linus Torvalds continua coordinant els treballs de centenars de desenvolupadors amb l'ajuda d'uns quants colaboradors de confiança. Hi ha un excel.lent resum semanal de les discussions sobre nucli-Linux a la llista de missatges de . També es pot trobar més informació sobre el nucli-Linux a la llista de missatges de la . Qué és Debian;?

La combinació de la filosofia i metodologia Debian amb les utilitats de GNU, el nucli Linux, i altre programari lliure important, comformen una distribució única anomenada &debian;. Aquesta distribució és composta d'una gran quantitat de paquets de programari. Cada paquet de la distribució té arxius executables, escrits, documentació, informació de la configuaració, i té un mantenidor que és el principal responsable de mantenir-lo actualitzat, analitzar i reparar els errors de programació, i de comunicar-se amb els elaboradors del paquet de programari. La nostra enorme base d'usuaris, combinada amb el nostre sistema de seguiment d'errors, comporta que els errors siguin ràpidament localitzats i depurats.

L'atenció de Debian als detalls ens permet produir una distribució estable, ampliable i d'alta qualitat. Les instalacions poden ser fàcilment configurades per a dur a terme diferents papers, des de montar tallafocs per els centres de treball científics a servidors de xarxa d'alta qualitat.

La característica que més diferencia Debian d'altres distribucions GNU/Linux és el seu sistema d'administració d'arxius. Aquestes utilitats donen a l'administrador d'un sistema Debian el control total sobre els paquets instal.lats en el sistema, incloent la possibilitat d'instal.lar un únic paquet o d'actualitzar totalment el sistema operatiu. Els paquets individuals també es poden actualitzar. Pots establir també en el sistema d'administració d'arxius quin programari has compilad tu mateix i quines dependències té.

Per protegir el teu sistema contra ``troyans'' i d'altres programaris perjudicials, els servidors de Debian verifiquen que els paquets pujats procedeixin dels mantenidors Debian registrats. Els empaquetadors Debian també tenen cura de configurar els seus paquets de forma segura. Quan apareixen problemes de seguretat als paquets circulants, normalment les reparacions estan disponibles molt aviat. Amb unes simples opcions d'actualització de Debian, les reparacions de seguretat es poden descarregar i instal.lar automàticament a través d'internet.

La primera, i millor forma d'obtenir el permís per utilitzar el teu sistema &debian; i poder comunicar-te amb els desenvolupadors de Debian, és a través d'algunes llistes de manteniment del projecte Debian ( Hi ha més de 90 en aquest lloc). El més fàcil per subscriure's en una o més d'aquestes llistes és visitar la i emplenar el formulari que hi trobaràs. Qué és el GNU/Hurd de Debian?

El GNU/Hurd és un sistema de GNU de Debian que reemplaça el nucli monolític de Linux amb el GNU Hurd —un conjunt de servidors funcionant al nivell més alt del micronucli (microkernel) GNU Mach. El Hurd encara no està acabat, i no és recomanable utilitzar-lo en el dia a dia, però el treball continua. Actualment el Hurd només està desenvolupat per l'arquitectura dels i386, encara que l'adaptació a d'altres arquitectures farà el sistema més estable.

Per més informació, ves a i a la llista de correu debian-hurd@lists.debian.org. Com aconseguir Debian

Per obtenir informació sobre com descarregar el GNU/Linux de Debian d'Internet o quins CDs Debian autoritzats poden ser comprats, mira la. La conté un conjunt complert de rèpliques autoritzades de Debian.

Debian es pot actualitzar fàcilment després de la seva instal.lació. El procés d'instal.lació pot ajudar-te a configurar el sistema per tal que puguis fer les actualitzacions, si és necessari, quan ja està instal.lat completament. Com aconseguir la versió més recent d'aquest document

Aquest document es revisa constantment. Segurament en comprovar les per alguna informació d'última hora sobre els &llançaments; del sistema &debian;. Les versions actualitzades d'aquest manual d'instal.lació també estan disponibles a les . L'organització d'aquest document

Aquest document vol servir com a manual pels usuaris novells de Debian. Intenta fer poques suposicions sobre el teu nivell d'especialització. Tanmateix, suposem que tens uns coneixements generals de com treballa el maquinari en el teu ordinador.

Els usuaris experimentats també poden trobar referències i informacions interesants en aquest document, que inclou l'espai mínim necessari, detalls sobre el suport de maquinari pel sistema d'instal.lació Debian, entre d'altres. I animem als usuaris experimentats a retornar sobre aquest document.

En general, aquest manual segueix un fil conductor, que et guia a través del procés d'instal.lació des del començament fins a la fi. Aquí hi ha els pasos per instal.lar &debian;, i les seccions d'aquest document que correlacionen cada pas: Determinar si el teu maquinari disposa dels requisits necessaris per poder utilitzar el sistema d'instal.lació, a . Fer la còpia de seguretat del teu sistema, i realitzar la planificació necessària i la configuració del maquinari abans d'instal.lar Debian, a . És molt important fer correctament les particions del teu sistema, perquè quan ja hagis fet la instal.lació, hauràs de conviure amb elles durant molt temps. A , s'hi presenten i es discuteixen uns quants mètodes diferents per instal.lar Debian. Tria el què més t'agradi i prepara la teva instal.lació com s'hi descriu. A, s'hi descriu com arrencar dins el sistema d'instal.lació. Aquest capítol també tracta dels procediments de detecció d'errors en cas que tinguessis problemes en aquest punt. A (A través de les seccions) s'hi tracta el tema de com realitzar la configuració inicial del sistema. Per arrencar amb el teu nou sistema base i realitzar alguns treballs adicionals de configuració, des de . Per instal.lar el reste del sistema, utilitzant dselect or apt-get, als .

Quan ja tinguis el teu sistema instal.lat, podràs llegir el . Aquest capítol explica on buscar per trobar més informació sobre Unix i Debian, i com reemplaçar el teu nucli. Si desitges crear el teu propi mecanisme d'instal.lació, hauries de llegir .

Per acabar, la informació sobre aquest document i com contribuir a fer-lo accessible a. ADVERTÈNCIA: Aquest document conté errades conegudes

Aquest document està encara en forma de esborrany. Se sap que és incomplet, i segurament conté errades, problemes gramaticals, i d'altres. Si veus les paraules ``FIXME'' o ``TODO'', pots estar segur que sabem que aquesta secció és incompleta. Com sempre, caveat emptor (buyer beware). Qualsevol ajuda, suggerència, i especialment, informació adicional, serà benvinguda.

Les versions non-x86 d'aquest document potser poden ser particularment incompletes, descuidades, i no testades. La teva colaboració serà apreciada.

Les versions en procés d'aquest document es poden trobar a . Allí hi trobaràs una llista de les diferents arquitectures i llenguatges per les que aquest document està disponible.

La font també està a disponibilitat pública; busca més informació referent a com contribuir-hi a . Agrairem suggerències, comentaris, informació adicional, i avisos d'errors (utilitza el paquet boot-floppies, però assegurat primer que no s'hagi avisat ja de l'error). ]]> Sobre els copyrights i les llicències del programari

Segur que ja has llegit alguna cosa sobre les llicències que venen amb la majoria del programari comercial — normalment diuen que només pots utilitzar una còpia del programari en un únic ordinador. La llicència del sistema &debian; no és del tot així. T'animem a posar una còpia de &debian; en cada ordinador de la teva escola o lloc de treball. Deixa la teva instal.lació media als teus amics i ajuda'ls a instal.lar-la en els seus ordinadors! Pots fer centenars de còpies i vendre-les — encara que amb unes poques restriccions. La teva llibertat per instal.lar i utilitzar el sistema ve donada directament des de Debian al basar-se en el programari lliure.

Anomenar-se programari ``lliure'' no significa que el programari no tingui copyright, i no vol dir que els CDs que contenen aquest programari hagin de ser distribuits gratuitament. El programari lliure, en part, vol dir que les llicències dels programes individuals no requereixen que paguis pel privilegi de distribuir o utilitzar-los. El programari lliure també comporta que no només qualsevol el pot ampliar, adaptar, i modificar, sinó que també es pot distribuir el resultat d'aquests canvis. Observa que el projecte Debian, com a concessió pragmàtica cap els seus usuaris, comporta que alguns paquets disponibles no compleixin els nostres criteris per ser considerats lliures. Aquests paquets no són part de la distribució oficial, tanmateix, es troben disponibles des de contrib o non-free a la zona de rèpliques de Debian o en la tercera part dels CD-ROMs; mira les , sota ``els arxius FTP Debian', per més informació sobre la disposició i el contingut dels arxius.

Alguns dels programes del sistema estan sota la llicència de GNU Llicència Pública General (General Public License), sovint anomenada simplement ``la GPL''. La GPL requereix que deixis el codi font dels programes disponible sempre que distribueixis una còpia binària del programa; amb aquesta condició de la llicència s'assegura que qualsevol usuari pugui modificar el programari. Degut a aquesta condició, el codi font de tots aquests programes està disponible al sistema Debian. Per la informació de com trobar, desempaquetar, i construir binaris des dels paquets font de Debian, mira les , sota ``Informació bàsica sobre el sistema de gestió de paquets''.

Hi ha algunes formes més de declaracions copyright i de llicències de programari utilitzades en els programes de Debian. Pots trobar els copyrights i les llicències per a cada paquet instal.lat en el teu sistema mirant a l'arxiu /usr/doc/package-name/copyright un cop el tinguis instal.lat.

Per més informació sobre les llicències i com es decideix a Debian si un programari compleix les característiques per ser inclós en una distribució oficial, mira les.

El punt legal més important és que aquest programari ve sense garanties. Els programadors que han creat aquest programari ho fan per beneficiar a la comunitat. La no garantia és feta cap a l'adecuació del programari per a un propósit concret. D'altra banda, com que el programari és lliure, tú tens la possibilitat de modificar aquest programari per adecuar-lo a les teves necessitats — i disfrutar dels beneficis dels canvis fets per altres que han ampliat el programari a la seva manera.