Hola, després de tenir en compte les observacions que em va fer l'Antoni Bella,
us torno a enviar (aquest cop com a cos del missatge) la traducció amb la
primera correcció.
Feu-li una ullada!
Hi ha coses com "Kernel-Traffic" que no les he traduides literalment perquè
poden comportar doble sentit i he preferit utilitzar sinònims. No us esteu de
dir-ho si no us sembla convenient.
També he conservat els plurals de l'anglés, si en el nostre idima no tenen
sentit, feu-m'ho saber. Quan dic plurals em refereixo a coses com: Hurd ports
pages, official Install Manual pages, i coses per l'estil.
______________________________________________________________________<!--
retain these comments for translator revision tracking -->
<!-- $Id: welcome.sgml,v 1.26 2000/10/04 04:22:08 aph Exp $ -->
<chapt id="Benvinguts/des"> Benvinguts/des a Debian
<p>
Ens alegrem que us hàgiu decidit a probar Debian de ben segur que trobareu que
la distribució Debian de
GNU/Linux és única .&debian; aporta l'alta qualitat del software lliure d'arreu
del món, integrada en un conjunt
coherent. Creiem que descubrireu que els seus resultats són, veritablement,
quelcom més que una simple
recopilació.
<p>
Aquest capítol proporciona una vista prèvia del projecte Debian i &debian;. Si
ja coneixeu la història del projecte
Debian i de &debian; distribució, podeu passar tranquil.lament al següent
capítol.
<p>
<sect id="debian">Qué és Debian?
<p>
Debian és una organització totalment voluntària, dedicada a desenvolupar
programari lliure i a promocionar els
ideals de la Fundació pel programari lliure (FSF). El projecte Debian va
començar al 1993, quan Ian Murdock va
distribuir una proposta als desenvolupadors del programari per tal de
contribuir a una distribució del programari
completa i coherent, basada en la nova versió del nucli de Linux. Aquell petit
grup de dedicats entusiastes, que
originalment van ser fundats per <url id="&url-fsf-intro;" name="Fundació pel
Programari Lliure (Free Software
Fundation)"> sota la filosofia de <url id="&url-gnu-intro;" name="GNU">, ha
anat creixent durant els anys fins a
arribar a ser uns 500 <em>desenvolupadors de Debian</em>.
<p>
Els desenvolupadors de Debian estan inmersos en diverses activitats, incloent
<url id="&url-debian-home;"
name="Web"> i <url id="&url-debian-ftp;" name="FTP"> localitzant la gestió, els
dissenys gràfics, l'anàlisi legal
sobre les llicències del programari, la documentació escrita i per descomptat,
el manteniment dels paquets del
programari.
<p>
Dins de l'interés de comunicar la nostra filosofia i d'atraure desenvolupadors
que creguin en els principis que
defensa Debian, el projecte Debian ha publicat alguns documents que recullen
els nostres valors i serveixen com a
guies del que ha de ser un desenvolupador de Debian:
<list compact>
<item>
A l'adreça <url id="&url-social-contract;" name="Contracte Social de Debian">
hi ha la declaració dels compromisos
de Debian amb la comunitat del programari lliure. Qualsevol que estigui d'acord
amb atenir-se al Contracte Social
pot ser un <url id="&url-new-maintainer;" name="mantenidor">. Un mantenidor pot
introduir nou programari a dins
de Debian — el manteniment del programari necessita del nostre criteri
per ser lliure i els paquets
segueixen els nostres estàndards de qualitat.
<item>
Les <url id="&url-dfsg;" name="Directrius Debian sobre el Programari Lliure
(Debian Free Software Guidelines)">
són unes declaracions clares i concises sobre els criteris de Debian sobre el
programari lliure. Les Directrius
Debian sobre el Programari Lliure (DFSG) són un document important envers el
moviment del programari lliure
i suposà la fundació de les <url id="&url-osd;" name="Directrius sobre el Codi
Obert del Programari Lliure (Open
Source Free Software Guidelines)">.
<item>
El <url id="&url-debian-policy;" name="Manual de la Política Debian"> és una
especificació general dels estàndards
de qualitat del projecte Debian.
</list>
<p>
Els desenvolupadors de Debian també estan implicats en d'altres projectes;
alguns especificament de Debian i
d'altres inclouen alguna o totes les comunintats de Linux. Alguns exemples són:
<list compact>
<item>
La <url id="&url-lsb-org;" name="Base Estàndard de Linux (LSB)"> que és un
projecte dirigit a estandaritzar el
sistema bàsic de GNU/Linux, possibilitant en tercer lloc que als
desenvolupadors de programari i maquinari els
sigui més fàcil dissenyar els programes i els dispositius controladors
(drivers) per Linux d'una forma generalitzada,
més enllà d'una distribució específica de GNU/Linux.
<item>
La <url id="&url-fhs-home;" name="Jerarquia Estàndard del Sistema d'arxius
(FHS)">, és un esforç per
estandaritzar la disposició del sistema d'arxius de Linux. La JES (FHS)
permetrà als desenvolupadors
concentrar els seus esforços en el disseny de programes, sense haver de
preocupar-se de com s'haurà d'instal.lar
el paquet en les diferents distribucions de GNU/Linux.
<item>
La <url id="&url-debian-jr;" name="Debian Jr."> és un projecte intern, que
aspira a fer de Debian un valor segur
amb possibilitats pels nostres usuaris més joves.
</list>
<p>
Per més informació general sobre Debian, veure les <url id="&url-debian-faq;"
name="PMF sobre Debian (Debian
FAQ)">.
<sect id="linux">Qué és GNU/Linux?
<p>
El projecte GNU ha desenvolupat un extens conjunt d'utilitats en programari
lliure per utilitzar-les amb les
comercialitzacions Unix™ i amb Unix com a sistema operatiu similar a
Linux. Aquestes utilitats permeten als
usuaris realitzar una varietat de tasques que van de les més mundanes (com ara
copiar o esborrar arxius) a les
més complexes (com ara executar processadors de textos i programes compiladors
o fer edicions sofisticades en
varietat de formats).
<p>
Un sistema operatiu consisteix en diversos programes bàsics que són necessaris
per fer que l'ordinador es pugui
comunicar i rebre les instruccions dels usuaris; llegir o escriure dades als
discs durs, les cintes i les impressores;
controlar l'ús de la memòria; i executar altre programari. La part més
important d'un sistema operatiu és el nucli.
Al sistema GNU/Linux, el nucli, com a component, és Linux. El reste del sistema
operatiu està compost per d'altres
programes, alguns d'ells escrits per o amb el projecte GNU. Com que el nucli
Linux aïllat no forma un sistema
operatiu, nosaltres preferim anomenar-lo "GNU/Linux" quan ens referim a
sistemes que sovint són anomenats
"Linux".
<p>
El primer <url id="&url-kernel-org" name="Nucli Linux">va aparèixer al 1991,
quan un estudiant graduat de
ciències de la computació anomenat LinusTorvalds va anunciar en el grup de
notícies d'Usenet <tt>comp.os.minix</tt>
una nova versió per substituir el nucli de Minix. Veure la pàgina Internacional
de Linux. <url id="&url-linux-history"
name="Pàgina de la Història de Linux">
<p>
LinusTorvalds continua coordinant els treballs de centenars de desenvolupadors
amb l'ajuda d'uns quants
colaboradors de confiança. Hi ha un excel.lent resum semanal de les discussions
sobre <tt>nucli-Linux</tt> a la
llista de correu de <url id="&url-kernel-traffic" name="Trànsit del nucli">.
També es pot trobar més informació
sobre el <tt>nucli-Linux</tt> a la llista de correu de la <url
id="&url-linux-kernel-list-faq" name="Llista de correu
sobre Preguntes Més Freqüents del nucli Linux">.
<sect id="dgl">Qué és Debian;?
<p>
La combinació de la filosofia i metodologia Debian amb les utilitats de GNU, el
nucli Linux i d'altre programari
lliure important, comformen una distribució única anomenada &debian;. Aquesta
distribució és composta d'una
gran quantitat de <em>paquets</em> de programari. Cada paquet de la distribució
té arxius executables, escrits,
documentació, informació de la configuaració i un <em>mantenidor</em> que és el
principal responsable de
mantenir-lo actualitzat, analitzar i reparar els errors de programació i de
comunicar-se amb els elaboradors del
paquet de programari. La nostra enorme base d'usuaris, combinada amb el nostre
sistema de seguiment d'errors,
comporta que els errors siguin ràpidament localitzats i depurats.
<p>
L'atenció de Debian als detalls ens permet produir una distribució estable,
ampliable i d'alta qualitat. Les
instalacions poden ser fàcilment configurades per a dur a terme diferents
papers, des de montar tallafocs per els
centres de treball científics a servidors de xarxa d'alta qualitat.
<p>
La característica que més diferencia Debian d'altres distribucions GNU/Linux és
el seu sistema d'administració
d'arxius. Aquestes utilitats donen a l'administrador d'un sistema Debian el
control total sobre els paquets
instal.lats en el sistema, incloent la possibilitat d'instal.lar un únic paquet
o d'actualitzar totalment el sistema
operatiu. Els paquets individuals també es poden actualitzar. Podeu establir
també en el sistema d'administració
d'arxius, quin programari heu compilat vosaltres mateixos i quines dependències
té.
<p>
Per protegir el vostre sistema contra ``troyans'' i d'altres programaris
perjudicials, els servidors de Debian
verifiquen que els paquets pujats procedeixin dels mantenidors Debian
registrats. Els empaquetadors Debian
també tenen cura de configurar els seus paquets de forma segura. Quan
apareixen problemes de seguretat als
paquets circulants, normalment les reparacions estan disponibles molt aviat.
Amb unes simples opcions
d'actualització de Debian, les reparacions de seguretat es poden descarregar i
instal.lar automàticament a través
d'internet.
<p>
La primera i millor forma d'obtenir el permís per utilitzar el vostre sistema
&debian; i poder comunicar-vos amb
els desenvolupadors de Debian, és a través d'algunes llistes de manteniment del
projecte Debian (Hi ha més de 90
en aquest lloc). El més fàcil per subscriures en una o més d'aquestes llistes
és visitar la<url id="&url-debian-lists-subscribe;"
name="Pàgina de subscripció a les llistes de correu Debian"> i omplir el
formulari que hi trobareu.
<sect id="hurd">Qué és el GNU/Hurd de Debian?
<p>
El GNU/Hurd és un sistema de GNU de Debian que reemplaçaria el nucli monolític
de Linux amb el GNU Hurd
— un conjunt de servidors funcionant al nivell més alt del micronucli
(microkernel) GNU Mach. El Hurd
encara no està acabat i no és recomanable utilitzar-lo en el dia a dia, però el
treball continua. Actualment el Hurd
només està desenvolupat per l'arquitectura dels i386, encara que l'adaptació a
d'altres arquitectures farà el
sistema més estable.
<p>
Per més informació, aneu a <url id="&url-debian-home;ports/hurd/" name="Pàgina
dels ports Debian GNU/Hurd"> i
a la llista de correu <email>[email protected]</email>.
<sect id="getting-newest-inst">
<heading>Com aconseguir Debian</heading>
<p>
Per obtenir informació sobre com descarregar el GNU/Linux de Debian d'Internet
o quins CDs Debian autoritzats
poden ser comprats, mireu la<url id="&url-debian-distrib;" name="Pàgina de la
distribució Debian">. La <url
id="&url-debian-mirrors;" name="Llista de les rèpliques de la distribució
Debian"> conté un conjunt
complert de rèpliques autoritzades de Debian.
<p>
Debian es pot actualitzar fàcilment després de la seva instal.lació. El procés
d'instal.lació pot ajudar-vos a
configurar el sistema per tal que pugueu fer les actualitzacions, si és
necessari, quan ja està instal.lat
completament.
<sect id="getting-newest-doc">
<heading> Com aconseguir la versió més recent d'aquest document</heading>
<p>
Aquest document es revisa constantment. Segurament en comprovar les <url
id="&url-release-area;" name="Pàgines
Debian &release;"> per alguna informació d'última hora sobre les &release; del
sistema &debian;. Les versions
actualitzades d'aquest manual d'instal.lació també estan disponibles a les <url
id="&url-install-manual;"
name="Pàgines oficials del Manual d'Instal.lació">.
<sect id="organization">L'organització d'aquest document
<p>
Aquest document vol servir com a manual pels usuaris novells de Debian. Intenta
fer poques suposicions sobre el
vostre nivell d'especialització. Tanmateix, suposem que teniu uns coneixements
generals de com treballa el
maquinari en el vostre ordinador.
<p>
Els usuaris experimentats també poden trobar referències i informacions
interessants en aquest document, que
inclou l'espai mínim necessari, detalls sobre el suport de maquinari pel
sistema d'instal.lació Debian, entre d'altres.
I animem als usuaris experimentats a retornar sobre aquest document.
<p>
En general, aquest manual segueix un fil conductor, que us guiarà a través del
procés d'instal.lació des del
començament fins a la fi. Aquí hi ha els pasos per instal.lar &debian; i les
seccions d'aquest document que
correlacionen cada pas:
<enumlist>
<item>
Determinar si el vostre maquinari disposa dels requisits necessaris per poder
utilitzar el sistema d'instal.lació,
a <ref id="hardware-req">.
<item>
Fer la còpia de seguretat del vostre sistema i realitzar la planificació
necessària i la configuració del maquinari
abans d'instal.lar Debian, a <ref id="preparing">.
<item>
És molt important fer correctament les particions del vostre sistema, perquè
quan ja hagueu fet la instal.lació,
haureu de conviure-hi amb elles durant molt temps.
<item>
A <ref id="install-methods">, s'hi presenten i es discuteixen uns quants
mètodes diferents per instal.lar Debian.
Trieu el què més us agradi i prepareu la vostra instal.lació com s'hi descriu.
<item>
A<ref id="rescue-boot">, s'hi descriu com arrencar dins el sistema
d'instal.lació. Aquest capítol també tracta dels
procediments de detecció d'errors en cas que tinguéssiu problemes en aquest
punt.
<item>
A <ref
id="init-config"> (A través <ref id="dbootstrap-intro"> de les seccions<ref
id="configure-network">) s'hi tracta el
tema de com realitzar la configuració inicial del sistema.
<item>
<ref id="install-base">
<item>
Per arrencar amb el vostre nou sistema base i realitzar alguns treballs
addicionals de configuració, des de
<ref id="base-boot">.
<item>
Per instal.lar el reste del sistema, utilitzant <prgn>dselect</prgn> o
<prgn>apt-get</prgn>, als
<ref id="install-packages">.
</enumlist>
<p>
Quan ja tingueu el vostre sistema instal.lat, podreu llegir el <ref
id="post-install">. Aquest capítol explica on buscar
per trobar més informació sobre Unix i Debian i com reemplaçar el vostre nucli.
Si desitgeu crear el vostre propi
mecanisme d'instal.lació, hauríeu de llegir <ref id="boot-floppy-techinfo">.
<p>
Per acabar, la informació sobre aquest document i de com contribuir a fer-lo
accessible a<ref id="administrivia">.
<![ %FIXME [
<sect>
<heading>ADVERTÈNCIA: Aquest document conté errades conegudes</heading>
<p>
Aquest document està encara en forma d'esborrany. Sabem que és incomplet i
segurament conté errades,
problemes gramaticals i d'altres. Si veieu les paraules ``FIXME'' o ``TODO'',
podeu estar segurs que sabem
que aquesta secció és incompleta. Com sempre, <em>requereix de crítiques</em>
(el comprador hauria d'anar amb
cura). Qualsevol ajuda, suggerència i especialment, informació addicional, serà
benvinguda.
<p>
Les versions non-x86 d'aquest document potser poden ser particularment
incompletes, descuidades i no testades.
La vostra colaboració serà benvinguda.
<p>
Les versions en procés d'aquest document es poden trobar a <url
id="&url-install-manual;">. Allí hi trobareu una
llista de les diferents arquitectures i llenguatges per les que aquest document
està disponible.
<p>
La font també està a disponibilitat pública; busqueu més informació referent a
com contribuir-hi a
<ref id="administrivia">. Agrairem suggerències, comentaris, informació
addicional i avisos d'errors (utilitzeu el
paquet <package>boot-floppies</package>, però assegureu-vos primer que no
s'hagi avisat ja de l'error).
]]>
<sect>Sobre els copyrights i les llicències del programari
<p>
Segur que ja heu llegit alguna cosa sobre les llicències que venen amb la
majoria del programari comercial —
normalment diuen que només podeu utilitzar una còpia del programari en un únic
ordinador. La llicència del sistema
&debian; no és del tot així. Us animem a posar una còpia de &debian; en cada
ordinador de la vostra escola o lloc
de treball. Deixeu el vostre medi d'instal.lació als vostres amics i ajudeu-los
amb la instal.lació als seus ordinadors
seus ordinadors! Podeu fer centenars de còpies i <em>vendre-les</em> —
encara que amb unes poques
restriccions. La vostra llibertat per instal.lar i utilitzar el sistema ve
donada directament des de Debian al
basar-se en el <em>programari lliure</em>.
<p>
Anomenar-se programari ``lliure'' no significa que el programari no tingui
copyright i no vol dir que els CDs que
contenen aquest programari hagin de ser distribuïts gratuïtament. El programari
lliure, en part, vol dir que les
llicències dels programes individuals no requereixen que pagueu pel privilegi
de distribuir o utilitzar-los. El
programari lliure també comporta que no només qualsevol el pot ampliar,
adaptar, i modificar, sinó que també es
pot distribuir el resultat d'aquests canvis.
<footnote>Observeu que el projecte Debian, com a concessió pragmàtica cap els
seus usuaris, comporta que alguns
paquets disponibles no compleixin els nostres criteris per ser considerats
lliures. Aquests paquets no són part de la
distribució oficial, tanmateix, es troben disponibles des de <tt>contrib</tt> o
<tt>non-free</tt> a la zona de
rèpliques (releases) de Debian o en la tercera part dels CD-ROMs; mireu les
<url id="&url-debian-faq;"
name="PMF sobre Debian (Debian FAQ)">, sota ``els arxius FTP Debian', per més
informació sobre la disposició i
el contingut dels arxius.</footnote>
<p>
Alguns dels programes del sistema estan sota la llicència de <em>GNU</em>
<em>Llicència Pública General (General
Public License)</em>, sovint anomenada simplement ``la GPL''. La GPL requereix
que deixeu el <em>codi font</em>
dels programes disponible sempre que distribuïu una còpia binària del programa;
amb aquesta condició de la
llicència s'assegura que qualsevol usuari pugui modificar el programari. Degut
a aquesta condició, el codi font de
tots aquests programes està disponible al sistema Debian.<footnote> Per més
informació de com trobar,
desempaquetar i construir binaris des dels paquets font de Debian, mireu les
<url id="&url-debian-faq;"
name="PMF sobre Debian">, sota ``Informació bàsica sobre el sistema de gestió
de paquets''.</footnote>
<p>
Hi ha algunes formes més de declaracions copyright i de llicències de
programari utilitzades en els programes
de Debian. Podeu trobar els copyrights i les llicències per a cada paquet
instal.lat en el vostre sistema mirant
a l'arxiu <!-- this is tt rather than file on purpose --> <tt>/usr/doc/<var>nom
del paquet</var>/copyright</tt> un
cop el tingueu instal.lat.
<p>
Per més informació sobre les llicències i com es decideix a Debian si un
programari compleix les característiques
per ser inclós en una distribució oficial, mireu les<url id="&url-dfsg;"
name="Directrius Debian sobre el Programari
Lliure">.
<p>
El punt legal més important és que aquest programari <em>no té garanties</em>.
Els programadors que han creat
aquest programari ho fan per beneficiar a la comunitat. No és té garanties en
vers d'un ús concret del programari.
D'altra banda, com que el programari és lliure, vosaltres teniu la possibilitat
de modificar aquest programari per
adecuar-lo a les vostres necessitats — i disfrutar dels beneficis dels
canvis fets per d'altres que han
ampliat el programari a la seva manera.
<!-- Keep this comment at the end of the file
Local variables:
mode: sgml
sgml-omittag:t
sgml-shorttag:t
sgml-namecase-general:t
sgml-general-insert-case:lower
sgml-minimize-attributes:max
sgml-always-quote-attributes:t
sgml-indent-step:2
sgml-indent-data:nil
sgml-parent-document:("../install.sgml" "book" "chapt")
sgml-declaration:nil
sgml-exposed-tags:nil
sgml-local-catalogs:nil
sgml-local-ecat-files:nil
End:
-->
--------------------------------------------------------------------------------
Ingrid C. Peiró
Estudiant de la UOC
Que es mudarà a Informàtica de sistemes
[EMAIL PROTECTED]
--------------------------------------------------------------------------------
Obtenga su E-mail GRATUITO en http://lared.zzn.com
____________________________________________________________________________________________________________
Para obtener su propio servicio de correo electrónico basado en la Multimalla,
diríjase a http://www.zzn.com
