El 1/2/21 a les 10:28, Àlex ha escrit: > El 1/2/21 a les 8:38, Narcis Garcia ha escrit: >> El 1/2/21 a les 1:21, Mònica Ramírez Arceda ha escrit: >>> [a coneguts] >>> >>> Fa molt i molt temps, era un corcó amb tothom perquè es passés a >>> GNU/Linux i em vaig emportar alguna que altra decepció quan la gent o se >>> t'enfavdava perquè no tenia el que volia o bé, després del gran esforç, >>> al cap de dos dies tornava enrera. Ara la tàctica és diferent: >>> >>> - Mònica, m'ajudes amb temes informàtics? >>> >>> - Sí, i tant! >>> >>> - És que tnic Windows i... >>> >>> - Jo d'això no en sé. Si algun dia vols usar GNU/Liunx aquí estaré, >>> encantada d'ajudar-te. >> La meva ràtio d'èxit també té molt a veure amb què quasi no vaig al >> darrere de ningú, sinó que faig les instal·lacions quan em demanen >> solucions a un problema. Aleshores, és molt més difícil rebutjar una >> solució que no pas una curiositat o utopia misteriosa. >> >> >> Narcis Garcia > > > Jo els pocs cops que haig de posar a punt un Windows és a condició de > que creo una partició amb Linux per que si els torna a fallar el Windows > puguin arrencar amb ella. Normalment la gent que els hi fet acaben > treballant amb Linux per que és igual de senzill però més ràpid > (escollint un escriptori amb un bon equilibri entre funcionalitat, > facilitat d'us i lleugeresa). > > Per mi el secret més gran d'èxit és escoltar bé que necessita > l'usuari/a, i ensenyar a instal.lar-ho. Vinc d'entorns on les persones > que evagengelitzaven sobre programari lliure eren el principal escull: > poc empàtics i bastant egocèntrics instal.laven solucions que els > agradaven però que no eren les millors per la persona que anava a > migrar. Instal.lar el nostre escriptori o distribució preferida per > sobre d'un que cobreix millor les necessitats d'aquella persona és una > recepta pel fracàs. > > També he estat sempre molt clar: si no tenen idea d'informàtica, també > es trobaran amb problemes a Linux. No importa lo resistent i fàcil de > conduir que sigui un cotxe, que si un no té ni idea de normes de > circulació més tard o d'hora tindrà algún accident. Fer anar un > ordinador no és més fàcil que anar en cotxe, i per poder anar en cotxe > és obligatori un cartet de conduir. S'ha d'anar amb compte de no posar > el cap la idea de que Linux és la panacea als problemes de Windows, quan > part d'aquests problemes són un baix conneixement informàtic dels usuari/es. >
Jo fa anys fracassava sistemàticament amb les instal·lacions duals. L'usuari provava el sistema GNU durant un dia, i a la primera que tenia pressa per a fer una gestió, anava cap a «allò més conegut». Ja només els preocupava que el GRUB funcionés bé per a poder triar Windows en arrencar. Aleshores, quasi ningú que tingués Windows obert no reiniciava l'ordinador expressament per a acudir a GNU/Linux. Amb les màquines virtuals vaig deixar lluny aquest dilema: Ja tens GNU/Linux en marxa i a pantalla completa, dins el qual fas servir Windows en una finestra només per a tasques puntuals.
