=========================================================
INFOZ�FIR. BUTLLET� INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
_________________________________________________________
===================[960 subscriptors]====================
Cent dies de nova pol�tica ling��stica
Albert Branchadell
Quan ja han passat 100 dies des que el govern va prendre
possessi�, quin balan� podem fer de la nova pol�tica
ling��stica? Una primera decisi� que cal celebrar �s la
conversi� de l'antiga direcci� general de Pol�tica
Ling��stica, que era una direcci� general m�s dins de
Cultura, en una secretaria que dep�n de Presid�ncia. Un
canvi com aquest, llargament reclamat pels experts, respon
a la voluntat de fer pal�s el car�cter interdepartamental
de la pol�tica ling��stica. Ara b�, en aquest canvi cal
expressar alguna petita reserva. La seu de la secretaria de
Pol�tica Ling��stica �s l'antiga seu de la direcci�
general, a tocar de la conselleria de Cultura; acostar-la a
la pla�a de Sant Jaume hauria perm�s visualitzar millor la
voluntat de donar m�s rellev�ncia a la pol�tica
ling��stica. Encara m�s interessant hauria estat que el
secretari de Pol�tica Ling��stica tingu�s un seient al
consell executiu, de la mateixa manera que els responsables
de pol�tica ling��stica d'altres pa�sos seuen o han segut
en els consells dels govern respectius. Finalment, un petit
detall que no quadra �s que els nous responsables de
pol�tica ling��stica continu�n compareixent davant la
comissi� de pol�tica cultural del Parlament.
Parlem ara dels nous responsables. Quan es va saber que
Miquel Pueyo seria el nou responsable de Pol�tica
Ling��stica, molts vam exclamar: "Finalment un
socioling�ista al capdavant de la pol�tica ling��stica!".
Despr�s va resultar que Pueyo seria el n�mero dos d'Antoni
Mir, catapultat al c�rrec de secretari de Pol�tica
Ling��stica per una decisi� personal de Carod-Rovira.
Antoni Mir ha fet una tasca sense pari� al capdavant de
l'Obra Cultural Balear i tots els qui ens dediquem a
l'activisme ling��stic sentim una admiraci� sincera per
ell. Per� no ens podem estar de dir que est�ticament no ha
acabat de quedar b� que un cop fora del govern el seu
avalador ell hagi continuat ocupant el seu c�rrec. En tot
cas, res de comparable al cas d'Apel�les Carod-Rovira... I
els dubtes est�tics s�n relatius, perqu� res no ens fa
pensar que Mir no pugui fer b� la seva feina.
Per acabar, quins objectius persegueix la nova pol�tica
ling��stica? Segons el conseller Bargall�, "el gran
objectiu d'aquesta legislatura �s el potenciament de l'�s
social de la llengua catalana; passar de l'�mfasi central
en el coneixement i la qualitat de la llengua usada a
l'�mfasi fonamental en l'�s". Aquest objectiu no �s
precisament nou. L'any 1990 Miquel Reniu ja va manifestar
que els alts �ndexs de coneixement del catal� havien de
reflectir-se en un increment de l'�s p�blic de la llengua,
i va definir com a objectiu principal de la seva
pol�tica "que tothom a Catalunya pugui viure en catal�". La
pregunta, en tot cas, �s amb quins instruments hom espera
assolir aquest objectiu. Mir i Pueyo han detallat un primer
cat�leg de mesures referides a les prioritats marcades per
l'Acord per a un govern catalanista i d'esquerres. Potser
el punt m�s controvertit �s la possible reforma de la llei
de pol�tica ling��stica. De moment, Mir i Pueyo es donen un
termini de 18 mesos per avaluar-ne el grau de compliment.
La dilaci� sorpr�n: els 6 anys transcorreguts des de
l'entrada en vigor de la llei han perm�s reunir prou proves
que no s'aplica �ntegrament. Al darrere d'aquesta dilaci�
hi ha el necessari equilibri entre un PSC que es va
presentar a les eleccions sense fer cap refer�ncia a
possibles reformes de la llei i una ERC que ho va fer
prometent esmenar-la tant s� com no.
Per� m�s enll� dels equilibris comprensibles hi ha una
q�esti� que potser no ha quedat prou clara: si la pol�tica
ling��stica reposar� centralment en la legislaci� i la
reglamentaci�, una tend�ncia de la qual van ser acusats els
governs anteriors. Carod-Rovira va anunciar que la nova
pol�tica ling��stica no es basaria en les sancions i va
apel�lar a la complicitat de les organitzacions patronals,
comercials i industrials. En l'entrevista publicada a
l'AVUI el dia 7 de mar�, Antoni Mir insistia que "la
pol�tica ling��stica s'ha de fonamentar sobretot en la
concertaci� social i els est�muls positius". Si la l�nia �s
aquesta, tampoc no �s una novetat estricta. Des d'Aina Moll
fins a Llu�s Jou, la concertaci� ha estat postulada per
tots els predecessors de Mir. Entre altres coses, aix� �s
el que va conduir a la creaci� del Consell Social de la
Llengua Catalana -un organisme, per cert, sobre el qual
encara no s'han pronunciat Mir i Pueyo.
En definitiva, passats els 100 dies preceptius, el primer
balan� podria ser que la nova pol�tica ling��stica del
govern no �s tan nova. No �s nova respecte a uns objectius
que dif�cilment podrien ser diferents, i potser tampoc no
ser� radicalment nova respecte a les estrat�gies que hom
pensa desplegar per a at�nyer-los. La novetat, en tot cas,
hauria de raure en l'�xit: despr�s de 23 anys en molts
punts infructuosos, l'�xit podria ser el factor diferencial
de la nova pol�tica ling��stica. Un repte, per descomptat,
que es planteja dif�cil, perqu� la majoria d'obstacles que
t� al davant la normalitzaci� ling��stica s�n avui tan
formidables com ho eren el 15 de novembre, abans que el
veredicte de les urnes proporcion�s al PSC, ERC i ICV-EUiA
la seva oportunitat hist�rica.
Font: Avui (31-3-2004)
http://www.avui.com/avui/diari/04/mar/31/c20231.htm
http://www.avui.com/avui/diari/04/mar/31/c30231.htm
---------------------------------------------
Aquest missatge ha estat enviat des del servei
de correu gratu�t de VilaWeb. http://correu.vilaweb.com
Aquest servei �s p�blic i, per tant, el contingut
del missatge no t� cap relaci� editorial amb VilaWeb.
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enlla� recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Cursos d'hist�ria de la llengua catalana
http://breu.bulma.net/?l2428
http://breu.bulma.net/?l2429
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informaci�, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (Pa�s Valenci�) <[EMAIL PROTECTED]>
Isabel Olid (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Bartomeu Prior (Pa�s Valenci�) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Andorra) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Responsable t�cnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>
-----------------------------------------------------------------------
Arxius d'INFOZ�FIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Els missatges d'INFOZ�FIR s�n distribu�ts amb el suport i col�laboraci�
t�cnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
