=========================================================
    INFOZ�FIR. BUTLLET� INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
  _________________________________________________________
  ===================[963 subscriptors]====================


Democr�cia i normalitzaci� ling��stica
Ricard de Vargas


- Una bona oportunitat d'exercir el dret a la igualtat
ling��stica la tenen, a partir d'ara, els diputats de parla
catalana i amb consci�ncia idiom�tica: poden expressar-se
en la seva llengua a les Corts, a Madrid.


Durant els tres darrers segles, el catal� ha patit una
colonitzaci� idiom�tica que la Constituci� espanyola i els
estatuts d'autonomia han mantingut en no permetre la
democr�cia ling��stica. �s a dir: la igualtat i oficialitat
de totes les lleng�es de l'Estat. Ben altrament,
Constituci� i estatuts han imposat el castell� com una
�nica llengua oficial i obligat�ria per a tothom, amb un
marc jur�dic i pol�tic que ha relegat les altres lleng�es a
l'�mbit regional.

Ara tot just es tanca l'etapa regionalista de CiU. Durant
vint anys la llengua ha anat de peu coix amb el
biling�isme. En aquests 23 anys, la Generalitat no s'ha
enfrontat a la subordinaci� idiom�tica. Ha evitat el
conflicte, sempre amatent, i claudicant, per no crear
problemes amb Madrid. El regionalisme ha defugit la
confrontaci�, per altra part inevitable, si de deb� es
volia recuperar el terreny perdut per la for�a de les armes
i de l'imperialisme conseg�ent. La seva fita m�xima ha
estat un biling�isme en qu� els catalanoparlants s�n els
�nics que ho s�n, i on la m�s gran part dels
hispanoparlants, tot i saber parlar el catal�, actuen com a
monoling�es. El que ha aconseguit aquesta pol�tica ha estat
legitimar l'hegemonia de l'espanyol a Catalunya. Cal no
oblidar que no es pot aconseguir una veritable
normalitzaci� en un context de biling�isme oficial i de
depend�ncia pol�tica. Normalitzaci�, segons el
socioling�ista valenci� Llu�s Vicent Aracil, �s �el
despla�ament de la llengua dominant, en els seus diversos
�mbits, per part de la llengua minoritzada pr�pia d'un
territori concret�.

Ara sembla que comenci una nova etapa pol�tica a l'Estat
espanyol i caldria aprofitar les noves perspectives que
s'obren perqu� el catal�, llengua en diversos estadis de
minoritzaci� i normalitzaci�, assoleixi la seva plenitud en
tots els �mbits i en tot el seu domini territorial. Que
passi de llengua cooficial i regional a oficial i nacional.

Per aix� caldr� democratitzar la Constituci� espanyola i
els estatuts d'autonomia a fi que plasmin una veritable
igualtat entre les lleng�es de l'Estat. Nom�s si el catal�
arriba a ser idioma oficial de l'Estat es podr� aconseguir
que tamb� sigui idioma oficial de la Uni� Europea. Com
arribar-hi? Ernest Benach, molt honorable president del
Parlament, afirmava que calia �iniciar un cam� sense
retorn... cap a una naci� plena�. I una naci� plena ha de
gaudir de plena sobirania nacional i, conseg�entment, d'una
total normalitat ling��stica. Cal ara, m�s que mai, exigir
i lluitar pel reconeixement de la realitat pluriling�e i
plurinacional de l'Estat. Aix� comporta un nou model
idiom�tic igualitari, i veritablement democr�tic, per a
totes les lleng�es que s'hi parlen. Ens cal combatre la
ideologia biling�ista, reproductora de l'hegemonia de
l'espanyol. Ens cal fer del catal� una eina necess�ria i
indispensable per a tothom que visqui als pa�sos de llengua
catalana. Per aix� cal impulsar pol�ticament la modificaci�
de l'actual marc legal, per tal suprimir-hi les
desigualtats ling��stiques. Cal conjuntar tots els esfor�os
per refor�ar la consci�ncia ling��stica col�lectiva de la
nostra societat per tal que reaccioni amb convicci� i
fermesa.

Aqu�, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua, la
Plataforma per la Llengua i la resta d'entitats que malden
per la normalitzaci�, haurien de tenir-hi un paper
fonamental, i mobilitzar tot el teixit social
(associacionisme esportiu, cultural, pol�tic, sindical,
etc.). Entre les mesures que el govern catal� hauria de
posar en pr�ctica a fi d'incrementar l'�s de la llengua
caldria incloure-hi una nova llei que la situ�s com a
idioma oficial. Per exemple, que catalanitz�s els mitjans
de comunicaci�, i que obligu�s els canals estatals, p�blics
i privats, que emeten en castell�, a difondre el 50% de la
seva emissi� en catal�. D'igual manera, els cinemes tamb�
haurien de dedicar igual percentatge al catal�. Tamb�
s'hauria d'exigir-ne l'�s a l'administraci� de l'Estat,
especialment al Ministeri de Just�cia.

Cal que combatem, tots plegats, per uns Pa�sos Catalans
pluriling�es, per� on el catal� sigui la llengua nacional,
indispensable i compartida per tothom, com a codi
d'intercomunicaci�. Per aix� no n'hi ha prou amb l'actual
estatus jur�dic, ni amb el voluntarisme. Cal canviar de
soca-rel les condicions pol�tiques del nostre pa�s.

Una bona oportunitat d'exercir el dret a la igualtat
ling��stica la tenen, a partir d'ara, els diputats de parla
catalana i amb consci�ncia idiom�tica: poden expressar-se
en la seva llengua a les Corts, a Madrid. F�ra un esc�ndol?
S�, per� tamb� f�ra una manera de reivindicar el dret
leg�tim i democr�tic d'emprar la llengua pr�pia. Seria un
bon comen�ament. Una manera de plantar cara al
monoling�isme colonial, d'afavorir la discussi�, i d'exigir
l'oficialitat de totes les lleng�es de l'Estat. Diputats
catalan�fons: defenseu amb valentia i persist�ncia l'�s de
la nostra llengua. Sigueu dignes representants dels Pa�sos
Catalans. S'ha de pugnar en tots els fronts pel
reconeixement oficial del catal� a l'Estat.


Font: El Punt (6-4-2004)
http://www.vilaweb.com/elpunt/noticies/noticia-804556.html


---------------------------------------------
Aquest missatge ha estat enviat des del servei
de correu gratu�t de VilaWeb.  http://correu.vilaweb.com

Aquest servei �s p�blic i, per tant, el contingut
del missatge no t� cap relaci� editorial amb VilaWeb.



~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enlla� recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
         PalmCat (catal� als ordinadors de butxaca)
                  http://www.palmcat.org
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~

Per distribuir informaci�, escriviu a un dels editors:

Ferran Isabel (Pa�s Valenci�) <[EMAIL PROTECTED]>
Isabel Olid (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Bartomeu Prior (Pa�s Valenci�) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Andorra) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>

Responsable t�cnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>

-----------------------------------------------------------------------
Arxius d'INFOZ�FIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html

Els missatges d'INFOZ�FIR s�n distribu�ts amb el suport i col�laboraci�
t�cnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------

Responder a