=========================================================
INFOZ�FIR. BUTLLET� INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
_________________________________________________________
===================[963 subscriptors]====================
RESSENYA
XAVIER RULL. LA FORMACI� DE MOTS. Q�ESTIONS DE NORMATIVA.
Eumo Editorial, Llengua i Text 7. Barcelona 2004.
Joan Mascarell
Enmig de l�extraordin�ria productivitat editorial (llibres
d�estil, manuals, diccionaris variad�ssims...) que hi ha
hagut els darrers anys en mat�ria ling��stica catalana,
correm el perill que una aportaci� tan estimable com 'La
formaci� de mots. Q�estions de normativa' de Xavier Rull
passe desapercebuda. M�s encara si tenim en compte que tant
l�usuari no especialista com el professional de la llengua
tendeixen a confiar en exclusiva els dubtes de l�xic als
diccionaris generals o als diversos vocabularis i
diccionaris espec�fics de qu�, per sort, podem disposar. A
priori, pot semblar que un manual que versa sobre
lexicografia t� inter�s �nicament des del vessant de la
teoritzaci� ling��stica, at�s que el vessant normatiu ja
ens el cobreix el diccionari.
L�estudi dels mecanismes de formaci� de paraules, que
correspon a l��mbit gramatical, acostuma a ser el parent
pobre de les nostres gram�tiques... quan hi �s. El treball
de Xavier Rull no �s un volum acad�mic de ling��stica
descriptiva ni est� escrit amb la finalitat de teoritzar
sobre els recursos de creaci� de l�xic de la llengua
catalana, malgrat que, aix� s�, la lectura del volum permet
que ens fem una idea �mplia i precisa sobre el proc�s de
derivaci�. El mateix subt�tol de l�obra ('Q�estions de
normativa') posa de manifest que l�objectiu, m�s enll� de
la descripci�, �s intentar incidir en la regulaci� del
sistema de creaci� de paraules. Rull, en aquest sentit,
omple un buit poc explorat (o, si m�s no, poc explicitat)
en el corpus normatiu de la llengua catalana: la regulaci�
dels mecanismes de formaci� de mots.
Ara b�, no hem de confondre La formaci� de mots amb una
esp�cie de diccionari de dubtes lexicogr�fics camuflat, ni
d�un manual que ens permet trobar �la soluci� enmig de
formulacions f�cils d�entendre i a vegades dif�cils de
justificar (dir que 'liquidesa' �s incorrecte, com apareix
en algun diccionari auxiliar, s�ent�n de seguida... si no
ens preguntem per qu�...). Xavier Rull observa qu� diu i
ha dit la gent d�arreu del domini ling��stic, cerca els
l�mits dels fen�mens que estudia, suggereix, raona,
aconsella (potenciant fen�mens del nostre sistema),
desaconsella (intentant anul�lar o minimitzar fen�mens
aliens): tot aix�, en certa manera, �conversant� amb el
lector. Faig servir aquest mot, perqu� crec intuir que un
model formal d�all� a qu� es vol acostar, en part, Rull en
mat�ria ling��stica s�n les 'Converses filol�giques' de
Fabra... i, salvant tamb� dist�ncies, fer en l�xic all� que
en 'Sintaxi normativa. Estat de la q�esti�' va fer Joan
Sol�.
En la introducci�, l�autor ens diu que l�obra
s�adre�a �fonamentalment a assessors ling��stics,
traductors i docents de llengua� (en la contraportada
s�amplia la n�mina als estudiants i als redactors).
Certament, els professionals de la llengua tenen una eina
m�s, per a trobar solucions (at�s que saber, per exemple,
r�gims i productivitat de sufixos aporta solucions a
problemes concrets) i per a tenir elements de reflexi�
sobre els diferents graus d�acceptabilitat de molts mots.
L�usuari en general, i tamb� els t�cnics i professors, han
de saber i con�ixer quins s�n els derivats previsibles que
no cal que siguen en el diccionari per a tenir la
benedicci� de la correctesa. Podem pensar que, en algun
cas, l�autor t� ra� per� preferim anar sobre segur: per
exemple, podem decidir no arriscar-nos a la 'liquidesa' i
quedar-nos amb la 'liquiditat' �de tota la vida�... En tot
cas, cal saber interpretar, i aqu� �s on el llibre de Rull
fa aportacions notables, que no �s el mateix l�abs�ncia en
un diccionari d�un mot com 'liquidesa', que l�abs�ncia
d�'exhaustivitat' o 'ego�sticament', molt diferent de no
trobar-hi 'privacitat'... o de trobar-hi 'buidat'
(per 'buidatge').
Ara, no �s aquesta l��nica finalitat que entreveiem en el
volum de Xavier Rull. M�s o menys impl�citament, en 'La
formaci� de mots', hi planen dues idees b�siques:
a) Amb un ull, l�autor apunta directament cap als
te�rics �legisladors� de la llengua. A partir de l�an�lisi
de la productivitat, de la tend�ncia a potenciar un o altre
sufix, de sospesar l�origen i possible interfer�ncia d�una
o altra tend�ncia... el llibre cont�nuament --i amb rigor i
mesura-- fa propostes normatives tant de cara a enfocar la
predictibilitat de la formaci� de neologismes com en
l�acceptaci� o descart (mot que Rull admet com a
nominalitzable per conversi� del verb 'descartar', no
nom�s 'descartar-se') de paraules ja existents. Posarem uns
exemples: 'reconeixible', 'disseccionar' o 'valoritzar'
o 'sordera' es proposen com a opcions perfectament v�lides
malgrat no apar�ixer en els nostres diccionaris generals i
ser condemnades expressament en alguna obra. Amb els
mateixos criteris, que creiem perfectament coherents, Rull
condemna o
desaconsella 'exemplaritzar', 'exemplaritzant', 'cablejat'
o 'dofinari' (GD62).
b) Amb l�altre ull, Xavier Rull apunta directament cap a la
responsabilitat que tenen els professionals de la llengua
(correctors, traductors, professors...): l�excessiva
prevenci� que s�ha tingut davant de tota creaci� expressiva
nova pot estar atrofiant, inhibint per exc�s de zel, all�
que fa que una llengua siga viva: la capacitat d�innovar,
de crear a partir de recursos propis. La por a sortir de la
seguretat del diccionari �s un s�mptoma de la desconfian�a
dels catalanoparlants en la nostra forma d�expressar-nos.
�s cert que la situaci� socioling��stica en qu� ens movem
fa que no puguem llan�ar-nos a l�acceptaci� de tota
innovaci�, i m�s si tenim en compte que la majoria de
neologismes o s�n castellanismes o ens entren passen pel
sed�s de l�espanyol. �s per aix� que al llarg de 'La
formaci� de mots' les solucions existents o desitjables de
la nostra llengua es comparen sobretot amb les de
l�espanyol (per� tamb� amb l�angl�s o franc�s). Pretendre
prescindir de la comparaci� seria tan heroic com poc
efectiu en un manual d�aquestes caracter�stiques.
Com l�autor mateix admet en la introducci�, no sempre ha
reeixit a trobar el desllorigador dels problemes a qu�
s�enfronta. Aquesta reflexi� del mateix Rull ja indica que
ens trobem davant d�alg� que t� el sentit de la llengua:
Rull, com els grans ling�istes que hem tingut i tenim, sap
que la realitat de la llengua �s massa complexa i tossuda
per a intentar encabir-la dins dels l�mits d�un volum
(gram�tica, diccionari o manual) i intentar cenyir-la a uns
clix�s massa r�gids. La llengua va sempre moltes passes per
davant del ling�ista m�s espavilat.
Un dels aspectes que hem d�advertir �s que el t�tol del
manual �s equ�voc o, si m�s no, imprec�s. L�obra que
comentem se centra pr�cticament de forma exclusiva en un
dels processos formaci� de mots (el m�s rendible, aix� s�):
la derivaci�. Podr�em dir que, pr�cticament, ens trobem
davant d�un manual sobre la sufixaci�; els prefixos
verbalitzadors, la conversi� (verbalitzaci� sense sufixos)
o l�habilitaci� apareixen tractats molt superficialment,
mentre que no s�n objecte d�estudi ni la composici�
(incloent-hi la prefixaci�), ni la composici� culta, ni
altres processos (trucaments, etc.). Per altra part, el
lector especialitzat hi trobar� a faltar teoritzaci�. El
tractament abstracte d�all� que s�est� descrivint i
regulant apareix ofegat per una extraordin�ria abund�ncia
d�exemples. Rull redacta el llibre amb un llenguatge
planer, sense que aix� implique trair el rigor, i va
directe al gra d�all� que li interessa i que fa innovador
el seu estudi: l�exploraci� dels l�mits de cada sufix, la
descripci� i les propostes.
El llibre es divideix en 10 cap�tols. Podr�em dir que els
cinc primers descriuen de forma rigorosa la formaci� de
noms a partir de verbs (cap. I) o a partir d�adjectius
(cap. IV), la formaci� de verbs (cap. II) i la formaci�
d�adjectius (cap. III). El cap�tol V �s una mena de calaix
de mals endre�os, que creiem que podria perfectament haver-
se distribu�t en els quatre primers, en qu� es tracten
alguns processos de sufixaci� que afecten diferents
categories gramaticals. En aquests cinc primers cap�tols,
l�autor encara els temes m�s interessants del volum, sota
el meu punt de vista: l�estudi dels sufixos -al, -ej(ar),-
itzar, -ist/ism, el participi passat habilitat (*el rentat)
o els verbs de segona generaci� (*decepcionar per�
visionar, segons el criteri de l�autor).
La resta del manual se centra monogr�ficament en cinc
aspectes que han merescut, a judici de l�autor, un
tractament especial. Per una part, s�estudien dos elements
que acostumen a apar�ixer com a derivats predictibles en
els diccionaris, els gentilicis (cap. VI) i els
augmentatius i diminutius (cap. VII): especialment �til el
primer i destacacable, perqu� omple un buit important en la
nostra bibliografia, el segon. La resta d�apartats se
centren en la feminitzaci� de c�rrecs (cap. VIII) --a
cavall entre la morfologia, la lexicologia i la sociologia
i amb propostes tan valentes com admetre 'host�s'--, els
col�lectivitzadors (cap. IX), i clou el volum una
interessant aportaci� expl�cita sobre la traducci� de
sufixos productius en angl�s (-ing, -ware), espanyol (-azo)
i, en menor mesura, franc�s (-ien). El manual es completa
amb una destacable bibliografia sobre la mat�ria i un �ndex
de paraules que permet que el volum puga fer la funci� de
diccionari de resoluci� de dubtes.
Un dels aspectes que sobtar� m�s de la forma de treballar
de Rull �s la varietat de fonts que empra. Despr�s de la
publicaci� d�aquest llibre m�s d�un amic i conegut de
l�autor anir� amb compte a l�hora d�expressar-se, ja que a
la m�nima l�autor �s capa� d�immortalitzar un mot aparegut
en una conversa ca�ada al vol o un comentari d�un f�rum
d�Internet. Rull sempre porta el radar engegat, la vida
quotidiana �s el seu corpus ling��stic: podr�em dir que ell
mateix �s un estimable observatori de neologia. Sobtar�,
sens dubte, veure com apareixen citacions de missatges de
llistes de correu (Z�fir o Migjorn) que s�n transcrites com
si fossen aportacions convencionals. Si el treball tracta
de la formaci� de mots, el corpus amb qu� ha treballat Rull
�s molt divers: converses orals, tert�lies radiof�niques,
programes de televisi�, webs, can�ons de pop... al costat
tot tipus de diccionaris i vocabularis de la nostra
llengua. Cal dir que l�exemplificaci� de vegades pot
semblar excessiva, especialment en m�s d�un cas en qu�
s�esmenta la refer�ncia de la font concreta on l�autor ha
sentit o llegit algun mot potser tan habitual que apareix
en qualsevol diccionari general.
En conclusi�, l�obra de Xavier Rull t� dues virtuts que la
fan necess�ria, imprescindible: �s una obra feta amb rigor
(cosa que afecta a la metodologia) i �s una obra
fonamentalment �til. Ens trobem davant d�una alenada d�aire
fresc en els manuals amb intenci� prescriptiva (no �s un
solucionari, sin� un reflexionari: conjunt de reflexions).
Per als qui no ens hem ocupat mai seriosament de l�estudi
de la derivaci�, 'La formaci� de mots. Q�estions de
normativa' �s, a m�s, una alternativa atractiva a la simple
llista de sufixos amb escassa informaci� que fins ara hem
vist en moltes gram�tiques. Nom�s ens resta esperar que
l�autor emprenga l�estudi de la resta de processos de
formaci� de mots amb el mateix rigor i claredat
d�enfocament.
Font: Joan Mascarell
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enlla� recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
PalmCat (catal� als ordinadors de butxaca)
http://www.palmcat.org
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informaci�, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (Pa�s Valenci�) <[EMAIL PROTECTED]>
Isabel Olid (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Bartomeu Prior (Pa�s Valenci�) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Andorra) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Responsable t�cnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>
-----------------------------------------------------------------------
Arxius d'INFOZ�FIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Els missatges d'INFOZ�FIR s�n distribu�ts amb el suport i col�laboraci�
t�cnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
