=========================================================
INFOZ�FIR. BUTLLET� INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
_________________________________________________________
===================[963 subscriptors]====================
El nom del valenci� en les lleis valencianes
Joan Sol� (Universitat de Barcelona), Ramon Lapiedra (Universitat de
Val�ncia), Artur Quintana (Universitat de Heidelberg), Brauli Montoya
(Universitat d�Alacant) i Abelard Saragoss� (Universitat de Val�ncia)
Amb unes valoracions diferents, l�Acad�mia Valenciana de la Llengua ha
anat fent cam�, a pesar de la situaci� pol�tica tan poc favorable en qu�
viu. Ja ha realitzat una operaci� b�sica: legalitzar globalment la
llengua culta prenent com a model la que ha usat la Conselleria de
Cultura de la Generalitat Valenciana des de 1983 fins a l�actualitat,
que �s en general la mateixa llengua usada en l�ensenyament i en quasi
tots els llibres. En el camp de la normativa, les seccions de gram�tica
i de lexicografia es proposen perfeccionar la llengua culta actual,
objectiu assolible amb un conjunt de propostes cada una de les quals
hauria d�estar justificada. En concret, l�Acad�mia t� la responsabilitat
de decidir quins constituents ling��stics han de formar part, d�una
manera expl�cita, de la normativa ling��stica valenciana i, dins
d�aqueix conjunt, deu ressaltar quins constituents hauria de potenciar
el valenci� culte. Aqueixa actuaci� s�hauria d�inserir dins la normativa
consolidada per a la llengua comuna, compartida amb catalans i balears
i, sense abandonar el marc com�, hauria de desembocar en un model
ling��stic profundament arrelat en el valenci� tradicional i en el
valenci� cl�ssic, cosa que facilitaria que fos reconegut amplament en la
societat valenciana. Diguem-ho clar i ras: recorrent a l�argumentaci� i
a les dades emp�riques, l�Acad�mia hauria de possibilitar que no hi
hagin ni vencedors ni ven�uts, ans un sol guanyador: el poble valenci�,
que hauria d�eixir cohesionat, enfortit i potenciat amb aqueix proc�s
d�institucionalitzaci� ling��stica.
Ara b�, per a avan�ar m�s b� pel cam� dit i facilitar que una gran part
del treball de l�Acad�mia estigui dedicat a superar una part rellevant
dels obstacles que dificulten l��s social del valenci�, tamb� �s
important que precisem i delimitem les maneres d�anomenar
institucionalment el valenci�. Ara com ara, hi ha tres lleis valencianes
que parlen sobre el nom i la naturalesa de la llengua pr�pia dels
valencians. L�Estatut d�Autonomia i la Llei d��s i Ensenyament del
Valenci� nom�s usen el nom valenci�, i no fan cap refer�ncia als parlars
de les Illes Balears i de Catalunya. En canvi, la Llei de Creaci� de
l�Acad�mia Valenciana de la Llengua reconeix que els parlars balears,
valencians i catalans formen part d�un mateix �sistema ling��stic�. En
el cas del nom, aqueixa llei afirma que el nom valenci� no �s l��nic que
t� la llengua pr�pia del poble valenci�, i que els altres noms (que han
d�estar �avalats per la tradici� hist�rica valenciana, l��s popular o la
legalitat vigent�) �no s�n ni han de ser objecte de q�estionament o
pol�mica�.
La situaci� heterog�nia descrita facilita que cada partit pol�tic pugui
mirar unes lleis i ignorar les altres, segons li convingui
electoralment. De fet, aix� ha passat recentment en el cas del decret de
creaci� de la titulaci� de valenci� en les escoles oficials d'idiomes.
Naturalment, l'ensenyament del catal� (dins i fora del nostre domini
ling��stic) hauria de comportar tant l'exposici� de les caracter�stiques
compartides per balears, valencians i catalans com de les
particularitats b�siques de cada territori. Tamb� hauria de ser habitual
fer cursos centrats en la variant valenciana, sobretot quan els alumnes
aix� ho demanen o en aquells cursos adre�ats a funcionaris que han de
treballar en la societat valenciana. Tot aix� �s positiu per a la
llengua i, per tant, tota acci� encaminada a aconseguir aqueixos
objectius mereix el suport de tots. En canvi, �s negatiu fer actes que,
a m�s de provocar divisions i enfrontaments en la societat, ignoren una
llei valenciana. De fet, l�Acad�mia Valenciana de la Llengua ha aprovat
un acord en qu� matisa fortament el decret que comporta dues titulacions
diferents per a un mateix sistema ling��stic (i demana que les
institucions p�bliques la consulten quan hagen de prendre iniciatives
sobre el valenci�). La veritat �s que no �s aqueix l��nic problema
onom�stic que existeix actualment: �s sabut que hi ha un enfrontament
hist�ric entre el Govern de la Generalitat Valenciana i diverses
Universitats valencianes a causa del nom de l�idioma.
La soluci� de les tensions nom�s pot venir de la m� del di�leg, sobre la
base d�all� que la filologia reconeix quant a la naturalesa del
valenci�: cal un acord social sobre els noms amb qu� hauria de ser
factible anomenar legalment el valenci� i el sistema ling��stic de qu�
forma part. Aqueix acord s�hauria de fonamentar en el criteri que hi
hagi una relaci� absolutament igualit�ria entre Val�ncia i Catalunya,
condici� que es pot concretar en la formulaci� seg�ent: fer que els noms
valenci� i catal� siguin equivalents, en la legalitat valenciana (i, per
extensi�, en l�espanyola i en l�europea). �s a dir, els dos noms haurien
de ser v�lids per a referir-se, quan sigui adequat, a la llengua pr�pia
que ocupa els territoris de les Illes Balears, del Pa�s Valenci� i de
Catalunya. Des del punt de vista de la societat valenciana, el nom
habitual hauria de ser valenci� (o llengua valenciana), de la mateixa
manera que catal� (o llengua catalana) s�n els noms usuals en les Illes
Balears i a Catalunya. En les lleis d�Espanya (o d�Europa), caldria
anomenar el conjunt ling��stic amb els dos noms (o b� llengua
valencianocatalana o catalanovalenciana, o b� valenci�/catal� o
catal�/valenci�). Cal dir que aqueix acord tamb� dificultaria que els
partits pol�tics subordinessin als seus interessos particulars les
necessitats del valenci� i de la mateixa societat valenciana.
Finalment, els agents que haurien de prendre l�acord haurien de ser,
primer que res, els partits pol�tics representats en les Corts
Valencianes. L�ordenament jur�dic d�un pa�s democr�tic dep�n
principalment dels partits pol�tics que tenen representaci�
parlament�ria i, com a conseq��ncia, aqueixos s�n els agents b�sics de
l�acord. Ara b�, a la vista que existeix una instituci� p�blica que t�,
entre altres missions, l�obligaci� de �vetlar pel valenci��, seria
desitjable que hi particip�s l�Acad�mia Valenciana de la Llengua.
Igualment, seria convenient que les Universitats valencianes, com a
institucions que formen els docents, intervinguessin en l'acord. Per una
altra banda, l�acord valenci� demanaria que, correlativament, tamb� hi
hagu�s un acord en les Illes Balears i Catalunya, el qual hauria
d�implicar, correlativament, la Universitat de les Illes Balears i
l�Institut d�Estudis Catalans. Cal dir que, a Catalunya, ja hi ha hagut
diverses entitats c�viques (la Plataforma per la Llengua, el CIEMEN, Veu
Pr�pia) que han fet propostes onom�stiques que convergeixen amb la que
acabem d�esmentar.
Les divisions socials pel nom de la llengua no �nicament dificulten la
recuperaci� de l��s social del valenci�, sin� que �incidixen
negativament en la vertebraci� social del nostre poble�, tal com ha
reconegut el Consell Valenci� de Cultura. La veritat �s que la situaci�
institucional en qu� viu el valenci� �s tan prec�ria i negativa, que,
quan hi ha acords a favor del seu �s, senzillament no es compleixen.
Aix�, les mesures que el PP i el PSOE varen pactar a l�hora de nomenar
els acad�mics s�han ignorat d�una manera quasi absoluta. Aix� mateix, el
dec�leg del conseller Gonz�lez Pons s�ha quedat pr�cticament en una
campanya de propaganda. Ben mirat, l�incompliment de les paraules
donades ve des del principi i �s sistem�tica, ja que hi ha preceptes de
la Llei d��s i Ensenyament del Valenci� que no s�han aplicat mai, al cap
de vint anys de vig�ncia.
En aquesta situaci�, quan l�Estatut d�Autonomia i la Llei d��s i
Ensenyament del Valenci� ja fa vint anys que estan aprovats, no podem
ajornar m�s l�hora d�institucionalitzar la resoluci� d�un conflicte que
perjudica tot un poble: l��nic perjudicat �s el poble valenci�. El
comprom�s amb ell i l�assumpci� de responsabilitats s�ha de concretar
necess�riament en la formulaci� i execuci� d�uns acords que desterren
per sempre m�s l�aprofitament partidari d�una q�esti� tan b�sica per a
la cohesi� d�un poble com �s la pr�pia llengua.
Font: setmanari Pres�ncia (09-15/04/2004)
M�s informaci� en: <http://breu.bulma.net/?l2890> (PDF)
Font: diari Parlem (20/04/2004)
M�s informaci� en: <http://breu.bulma.net/?l2891>
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enlla� recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
PalmCat (catal� als ordinadors de butxaca)
http://www.palmcat.org
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informaci�, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (Pa�s Valenci�) <[EMAIL PROTECTED]>
Isabel Olid (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Bartomeu Prior (Pa�s Valenci�) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Andorra) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Responsable t�cnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>
-----------------------------------------------------------------------
Arxius d'INFOZ�FIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Els missatges d'INFOZ�FIR s�n distribu�ts amb el suport i col�laboraci�
t�cnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
