=========================================================
INFOZ�FIR. BUTLLET� INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
_________________________________________________________
===================[963 subscriptors]====================
Fer f�cil viure en catal�
- L'experi�ncia demostra que si aconseguim posar a l'abast
del ciutad� informaci� i serveis en la llengua pr�pia de
Catalunya, l'�s social d'aquesta augmentar� d'una manera
instintiva i normal
Antoni Mir
Secretari de Pol�tica Ling��stica de la Generalitat de
Catalunya
La societat �s viva i canviant, i la pol�tica ling��stica
s'ha d'adaptar a la realitat d'una societat que viu al
segle XXI. Per viure en catal�, per fer f�cil viure en
catal�, l'actuaci� que s'haur� de dur a terme per garantir
aquest dret ha de ser adaptar-se a les necessitats de la
poblaci� que la usar� i que la compartir� com a llengua
comuna de Catalunya.
Per fixar aquestes l�nies d'actuaci� era necess�ria la
radiografia de l'�s de la llengua a tot el territori. Calia
fomentar-les d'una manera cient�fica a partir d'una an�lisi
aprofundida del context socioling��stic actual, molt
canviat ateses les noves incorporacions de ciutadans a
Catalunya, per partir d'un coneixement real que superi els
subjectivismes massa presents en el nostre debat d'idees.
Cal subratllar algunes de les dades de l'Estad�stica d'Usos
Ling��stics a Catalunya 2003, presentada aquests dies.
S'observa, de manera molt clara, una gran capacitat
d'atracci� del catal�, que es manifesta, en primer lloc, en
l'augment de la transmissi� de pares a fills --puja un
10,8%--, que segueix la tend�ncia de la generaci� anterior
(un 8% m�s dels avis als pares actuals). En segon lloc, en
la consideraci� del catal� com a llengua d'�s habitual de
la poblaci� que no el t� com a primera llengua. En tercer
lloc, en el sentiment del catal� com a llengua pr�pia. I,
finalment, l'estad�stica ens fa adonar que la llengua
catalana, tot i tenir una oferta m�s redu�da, supera la
castellana en les hores de r�dio i televisi� que consumeix
la poblaci�. No tan sols aix�: el catal� s'empra m�s que el
castell� en la majoria dels �mbits d'�s: sanitari, entitats
financeres, en la fam�lia i amb els amics.
En relaci� amb l'�s interpersonal, hi trobem una dada molt
sorprenent. A la pregunta de "Si vost� s'adre�a en castell�
a una persona desconeguda i aquesta li respon en catal�,
�qu� fa?", un 80% de la poblaci� ha declarat que
continuaria la conversa en aquesta llengua. Aix�, at�s que
un 94,5% de la poblaci� de Catalunya ent�n el catal�, i que
prop d'un 80% de la poblaci� ha declarat que es canviaria a
l'�s del catal�, �s molt clar que els catalanoparlants
haur�em de convertir aquesta actitud en un �s efectiu de la
llengua. Nom�s amb aquest fet l'�ndex d'�s del catal�
pujaria de manera molt considerable.
Tots estem d'acord que el futur de la nostra llengua va de
la m� del coneixement i, sobretot, de l'�s que en facin els
sectors m�s joves de la poblaci�. Actualment, el 44,4% dels
joves d'entre 15 i 29 anys declaren que tenen el catal� com
a llengua habitual: vull dir que els nostres esfor�os tamb�
aniran encaminats perqu� especialment aquest sector de la
poblaci� visqui plenament en catal�, amb la millora de
l'actual oferta en aquesta llengua en el consum cultural,
el lleure, les universitats, les tecnologies de la
informaci� i la comunicaci�, en el paisatge ling��stic, en
l'espai comunicatiu..., amb la voluntat que els resulti
f�cil i atractiu usar el catal�.
L'Estad�stica d'Usos Ling��stics a Catalunya 2003 ens
mostra la foto fixa del moment crucial en qu� ens trobem.
Les dades reflecteixen que no existeix un rebuig a la
llengua catalana per part de la poblaci� de Catalunya,
sigui d'all� on sigui. I, alhora, es detecta una demanda
molt superior de productes i serveis en catal�, at�s que
quan existeixen es consumeixen i augmenta l'�s del catal�.
Aquests dos resultats, entre altres, ens confirmen que si
tradu�m la pol�tica ling��stica en elements quotidians i la
posem a l'abast del ciutad�, d'una manera instintiva l'�s
social, normal i f�cil de la llengua creixer�.
L'augment de l'oferta p�blica i privada de b�ns i serveis,
en els �mbits interpersonal, socioecon�mic, de la
immigraci� i de les tecnologies de la informaci� i
comunicaci�, aix� com la divulgaci� de l'exist�ncia del
catal� a l'Estat i el seu cam� cap a un pluriling�isme
igualitari, i la consecuci� de l'oficialitat del catal� a
la Uni� Europea, m�s la disponibilitat ling��stica del m�n
socioecon�mic, han de fer possible donar un fort impuls a
l'�s social del catal�.
Font: El Peri�dico de Catalunya (23-4-2004)
<http://www.elperiodico.com>
---------------------------------------------
Aquest missatge ha estat enviat des del servei
de correu gratu�t de VilaWeb. http://correu.vilaweb.com
Aquest servei �s p�blic i, per tant, el contingut
del missatge no t� cap relaci� editorial amb VilaWeb.
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enlla� recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
PalmCat (catal� als ordinadors de butxaca)
http://www.palmcat.org
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informaci�, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (Pa�s Valenci�) <[EMAIL PROTECTED]>
Isabel Olid (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Bartomeu Prior (Pa�s Valenci�) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Andorra) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Responsable t�cnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>
-----------------------------------------------------------------------
Arxius d'INFOZ�FIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Els missatges d'INFOZ�FIR s�n distribu�ts amb el suport i col�laboraci�
t�cnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
