=========================================================
INFOZ�FIR. BUTLLET� INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
===================[975 subscriptors]====================
�Si estudiar filologia catalana �s dif�cil a algun lloc, �s a Val�ncia�
Octavi Ruiz ve del Pa�s Valeci� i assisteix al Congr�s d'Estudiants
C.ROIG.Palma.
�Si una titulaci� est� perseguida i �s dif�cil estudiar filologia
catalana a algun lloc, aix� �s a Val�ncia�. Aix� resumeix Octavi Ruiz,
un dels alumnes que assistir� fins divendres al Congr�s de d'Estudiants
de Filologia Catalana, la situaci� en la qual es troba la seva carrera
al Pa�s Valenci�.
Aquest jove assegura que un dels impulsos que l'ha motivat a venir a
Mallorca a compartir amb altres cent estudiants de les diferents
universitats on es cursa la seva carrera �la visi� d'un estudiant de
filologia catalana a Val�ncia�.
La manca d'homologaci� de la titulaci� o que sigui la Generalitat
Valenciana �la que imposi el que s'ha d'estudiar o no�, que �se
suprimeixin els autors no nascuts al Pa�s Valenci� dels llibres de
text�, �la substituci� de paraules com 'aquest' que no s�n considerades
genu�nament valencianes per 'este' o la censura de paraules com Catal� o
Pa�s Valenci�, s�n nom�s alguns dels punts que es podran tractar
aquests dies al campus de la UIB.
Jordi Prenafeta estudia el darrer curs de filologia catalana al
Principat i per a ell els estudiants de filologia catalana �estam en el
rac� m�s arraconat�, perqu� segons ell hi ha la creen�a que �no serveix
per res�. En qualsevol cas, Prenafeta assegur� que ��s possible que no
hi hagi molts llocs de treball per a llicenciats en filologia catalana,
per� feina n'hi ha i molta�.
Aquests s�n alguns dels aspectes que es tractaran al Congr�s
d'Estudiants de Filologia catalana que se celebra fins divendres a la
UIB. Joan Terrassa, membre de l'Assemblea d'Estudiants de Filologia
Catalana de la UIB, explic� que es tractaran tres eixos principals: �la
unificaci� dels programes d'estudis perqu� aix� ens facilitaria la
mobilitat�.
El segon eix que s'analitzar� �s el �Document de Bolonya�, que �s el
text que regir� la creaci� de l'espai universitari europeu i que
�condicionar� de manera determinant la nostra carrera�, ja que el
document marca que no hi haur� carreres que no comptin amb un m�nim de
50 alumnes que s'inscriguin al primer curs. Per �ltim, s'analitzar�
l'�mbit social de la llengua arreu dels territoris i se n'extrauran
conclusions.
Versi� per imprimir
<javascript:openWindow('/imprimir.shtml?-1+-1+119243','Impresio')>
Adre�a: www.diaridebalears.com/segona.shtml?2065+3+119243
Diari de Balears, 6 de maig de 2004
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enlla� recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Vocabulari d'hist�ria
http://www.buxaweb.com/historia/vocabulari
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informaci�, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (Pa�s Valenci�) <[EMAIL PROTECTED]>
Isabel Olid (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Bartomeu Prior (Pa�s Valenci�) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Andorra) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Responsable t�cnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>
-----------------------------------------------------------------------
Arxius d'INFOZ�FIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Els missatges d'INFOZ�FIR s�n distribu�ts amb el suport i col�laboraci�
t�cnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
