=========================================================
INFOZ�FIR. BUTLLET� INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
===================[975 subscriptors]====================
Sobre la crisi de l'Institut Ramon Llull
Fa mesos que l'actual presidenta del Consell de Direcci� de l'Institut
Ramon Llull i consellera de Cultura de la Generalitat n'anuncia una
remodelaci�, per� no ha estat fins el 27 d'abril, despr�s del cessament
del director (que pot tenir certa l�gica pol�tica), i de la sobtada
decapitaci� de la resta de la c�pula (que no en t� cap), que ha insinuat
els canvis que promou: l'Institut s'haur� d'ocupar de la projecci� de
tots els �mbits de la cultura i el pensament i s'ocupar� menys de la
llengua i la literatura.
El Ramon Llull es va constituir l'abril de 2002 per conveni entre els
governs de Catalunya i de les Illes Balears amb la finalitat de la
projecci� exterior de la llengua catalana i de la cultura que s'hi
expressa. Per arribar-hi va ser necessari un proc�s complex iniciat el
17 d'abril de 2000 que, despr�s de l'aprovaci� un�nime del projecte
d'instituci� pels parlaments de Catalunya i de les Illes Balears i del
Senat espanyol el 2002, es va cloure a finals d'estiu del mateix any amb
la posada en funcionament de les seves �rees d'actuaci�.
S�mbol d'unitat de la llengua i organisme compartit
Amb motiu de la creaci� del Llull divulg�rem de manera conjunta, en nom
dels dos governs, les idees b�siques que l'havien impulsat. Ara, davant
de la situaci� preocupant que s'ha creat, sembla �til recordar que
l'Institut Ramon Llull:
1.- �s el primer, i per ara �nic, organisme conjunt dels governs de dos
pa�sos de parla catalana. Seria decebedor que actuacions imprudents i
poc meditades el duguessin a la desaparici� o a la letargia. Si no mant�
les funcions i la participaci� dels dos governs, la possibilitat
d'implicaci� de Val�ncia i de creaci� d'altres organismes �s nul�la.
2.- �s una declaraci� formal, clara, irrebatible i un s�mbol permanent
de la unitat de la llengua que es parla a Catalunya i a les Illes
Balears formulada pels dos parlaments i pel Senat espanyol. Res no
justifica ara discutir la unitat amb fets.
3.- Es va constituir per acord de dos governs aprovat un�nimement per
tres parlaments, amb el vot favorable de tots els partits que hi eren, i
que hi s�n, representats. �s un pacte entre pa�sos i no entre governs o
entre partits. Modificar la finalitat del Llull i les seves grans l�nies
d'actuaci� exigeix nous acords dels parlaments a proposta dels governs.
La legitimitat per impulsar canvis, unilateralment, des d'una sola de
les conselleries de cultura (sense compt�ncies en llengua) �s m�s que
discutible.
4.- �s un acord entre pa�sos iguals que comparteixen la mateixa llengua
sense cap relaci� de subordinaci� entre ells. Que Catalunya suposi sis
vegades m�s de poblaci� que les Illes Balears o que el pressupost de la
Generalitat sigui deu vegades superior al del Govern balear no li atorga
cap primacia dins l'Institut. Aix� com, a la UE, Finl�ndia compta igual
que Alemanya, i a les Nacions Unides �s il�leg�tima la unilateralitat
dels grans, en la relaci� entre Catalunya i les Balears el principi
d'igualtat �s fonamental. Cal l'entesa, el di�leg permanent, la
negociaci� per llarga que sigui i l'aplicaci� constant del �parlant la
gent s'ent�n�. Lamentablement les actuacions dels darrers mesos d'un i
altre govern no han anat per aquest cam�.
5.- La constituci� de l'Institut Ramon Llull com a organisme conjunt va
m�s enll� d'una q�esti� d'oportunitat o de simpatia pol�tica: �s un
mandat de la Disposici� Addicional segona de l'Estatut d'Autonomia de
les Illes Balears i de la Disposici� Addicional tercera de la Llei
catalana de pol�tica ling��stica. Desvirtuar-lo no �s incomplir un pacte
pol�tic i, tamb�, incomplir la legislaci� ling��stica vigent.
6.- La finalitat del Llull �s, estatut�riament, la projecci� exterior de
la llengua catalana i de la cultura que s'hi expressa, en especial la
liter�ria aix� com la seva difusi� i aprenentatge fora del domini
ling��stic i, tamb�, en coordinaci� amb d'altres organismes, la
projecci� de la resta d'aspectes culturals comuns. Fer passar la llengua
a segon terme �s capgirar les coses i oblidar que l'idioma �s el que m�s
uneix culturalment Catalunya i les Illes.
7.- L'�mbit de la cultura comuna que m�s necessita el suport p�blic per
a la promoci� exterior �s el que s'expressa per mitj� de la llengua.
Aquest any, sense suports p�blics catalans ni balears, seran presents a
museus de tot el m�n exposicions de Mir� (al Pompidou de Par�s), de Dal�
(a Ven�cia, a Madrid i a Florida), de Barcel� (al Louvre de Par�s) i
d'Hern�ndez Pijuan (a Bolonya), que se sumen a les grans retrospectives
de Fortuny i de T�pies a Barcelona i a l'�xit de l'any Gaud�. Els
nostres creadors literaris estan al mateix nivell de qualitat que els
pl�stics. Aix� no obstant, la situaci� de la llengua catalana els
penalitza de cara a obtenir traduccions a d'altres lleng�es i fer-se
presents a l'estranger amb edicions comercials. Aquesta, la de la
difusi� i del prestigi de la llengua i de la cultura que s'hi expressa,
�s la tasca essencial del Llull.
8.- L'ensenyament del catal� i de la cultura catalana a les universitats
estrangeres, l'edici� d'estudis en altres lleng�es i les traduccions,
liter�ries o no, s�n imprescindibles per al reconeixement internacional
del catal�. Reduir la import�ncia de la llengua en l'actuaci� del Llull
entorpeix l'esfor� que s'est� fent perqu� el catal� sigui oficial a
Europa i a les institucions estatals comunes i minva el sentit pel qual
va ser creat.
9.- El Llull t� �rgans de direcci� que sobrepassen els pol�tics dels
governs de torn. En el seu Patronat hi ha una representaci� de tots els
�mbits de la cultura provinents de tots els pa�sos catalans, com s�n,
entre d'altres, A. Badia i Margarit, Pere Gimferrer, Joan F. Mira,
Joaquim Molas, Baltasar Porcel, Carme Riera, Mart� de Riquer, Maria del
Mar Bonet, Xavier Rubert de Vent�s, Sebasti� Serrano, Antoni T�pies,
Josep Termes i Joan Triad�. El Patronat no ha estat ni consultat ni
informat dels canvis que vol fer la consellera. No �s admissible reduir
decisions d'aquesta envergadura a criteris pol�tics puntuals i modificar
unes bases d'actuaci� que havien aconseguit, com ja hem dit, la
unanimitat dels tres parlaments, sense consultar els Patronat. �Aix� es
tractar� el futur Consell de la Cultura i de les Arts?
Per uns objectius a llarg termini i una gesti� professional
L'Institut Ramon Llull fa vint mesos que funciona i ha donat bons
resultats. Potser des de la seva Direcci� no s'ha donat la participaci�
adequada als membres del Patronat, que podien oferir suport
intel�lectual i implicaci� socials. Potser el Consell de Direcci� no
s'ha convocat amb la regularitat convenient. Potser no ha estat possible
tancar un acord de m�nims amb l'Institut Cervantes, que l'exministre
Piqu� va prometre reiteradament per� no va fer complir. Potser no s'han
tancat les transfer�ncies de mitjans i de funcions que pertocaven.
Potser internament no s'ha volgut o no s'ha sabut estalviar al Llull les
rigideses de les administracions. Tot i aix�, l'estructuraci� de les
�rees del Llull sembla racional i ajustada a la seva finalitat; ho
demostra la tasca feta en poc m�s d'un any, amb absoluta
professionalitat, pels tres directors d'�rea, tot i les incerteses de la
major part d'aquest per�ode creades pels canvis en els dos governs i el
del director de l'Institut, que, anunciat des del gener, no s'arribava a
produir. Les jornades de cultura catalana a Berl�n el 2002 i a Sant
Petesburg i Moscou el 2003, la nominaci� de la llengua catalana com a
invitada d'honor a la fira del llibre de Guadalajara de M�xic d'enguany
i l'increment del 100% dels ajuts a la traducci� d'obres catalanes a
lleng�es estrangeres en s�n exemples. L'impuls per a la consolidaci�
dels estudis de catal� a les universitats de fora del domini,
especialment per mitj� de la xarxa de lectorats en universitats (amb un
increment del 20% en un any que ja els fa ser un centenar), i tamb� als
casals i centres catalans i balears, l'establiment de l�nies de suport a
les societats de catalan�stica, l'organitzaci� d'ex�mens de catal� fora
del domini ling��stic, incloses ciutats espanyoles com Granada,
Santiago, Saragossa i Salamanca per primera vegada, el disseny d'un curs
de catal� en l�nia i la participaci� amb el catal� com a llengua
convidada a Expolingua de Madrid de 2004 en s�n d'altres exemples. La
innecess�ria i sobtada destituci� dels tres directors d'�rea,
simult�niament a la ja anunciada del director de l'Institut i als canvis
d'estructura esmentats, no fa m�s que provocar la interrupci� dels
projectes i condemnar-los a un llarg per�ode de provisionalitat i
paralitzaci�. Entenem que l'Institut Ramon Llull necessita una etapa de
consolidaci� i de normalitzaci� institucional del Consell i del Patronat
i que els governs recuperin el clima de di�leg anterior a maig de 2003.
Necessita objectius a llarg termini i estabilitat en la gesti� dels
projectes amb professionals competents al capdavant i l'elecci� d'un
director de consens, el color del carnet del qual no compti. Necessita
acords per incorporar l'Institut Cervantes i per integrar el COPEC.
Necessita, sobretot, que els governs que el patrocinen i la societat hi
vegin un instrument de promoci� de la llengua catalana i de la cultura
que s'hi expressa i no un instrument de promoci� pol�tica.
I, per sobre de tot, entenem que la llengua catalana necessita la
consolidaci� del Llull per presentar-se al m�n com a llengua compartida
per Catalunya, les Balears i la resta de territoris on �s pr�pia, a
imatge d'altres lleng�es que compten amb instituts semblants remarcant,
d'aquesta manera, la nostra aportaci� amb veu pr�pia a la cultura universal.
Versi� per imprimir
<javascript:openWindow('/imprimir.shtml?2062+-1+119046','Impresio')>
Adre�a: www.diaridebalears.com/opinio.shtml?2062+6+119046
Versi� per imprimir
<javascript:openWindow('/imprimir.shtml?2062+-1+119077','Impresio')>
Adre�a: www.diaridebalears.com/opinio.shtml?2062+6+119077
Diari de Balears, 3 de maig de 2004
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enlla� recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Vocabulari d'hist�ria
http://www.buxaweb.com/historia/vocabulari
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informaci�, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (Pa�s Valenci�) <[EMAIL PROTECTED]>
Isabel Olid (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Bartomeu Prior (Pa�s Valenci�) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Andorra) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Responsable t�cnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>
-----------------------------------------------------------------------
Arxius d'INFOZ�FIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Els missatges d'INFOZ�FIR s�n distribu�ts amb el suport i col�laboraci�
t�cnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
