=========================================================
INFOZ�FIR. BUTLLET� INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
===================[975 subscriptors]====================
Un estudi de la AVL mostra una forta caiguda en el coneixement i l'�s
del valenci� des de 1995
-Els habitants que entenen la llengua pr�pia han baixat un 13%, i els
que l'usen a casa, un 30%
Font: diari Levante (01/05/2004)
M�s informaci� en: <http://breu.bulma.net/?l2975>
--------
Un idioma de casa, festiu i amb molts autodidactes
Font: diari Levante (01/05/2004)
M�s informaci� en: <http://breu.bulma.net/?l2976>
--------
El valenci� es parla ara quasi un 10% menys que fa nou anys
-El 57% dels valencianoparlants diu tenir dificultats per a usar la
seua llengua aut�ctona
Font: diari Las Provincias (01/05/2004)
M�s informaci� en: <http://breu.bulma.net/?l2977>
--------
El 75% l'ent�n, per� nom�s el 25% sap escriure'l
Font: diari Las Provincias (01/05/2004)
M�s informaci� en: <http://breu.bulma.net/?l2978>
--------
Els pol�tics usen poc la seua llengua aut�ctona, segons l'enquesta
Font: diari Las Provincias (01/05/2004)
M�s informaci� en: <http://breu.bulma.net/?l2979>
--------
El 44% elogia la labor de promoci� que fa el Consell
Font: diari Las Provincias (01/05/2004)
M�s informaci� en: <http://breu.bulma.net/?l2980>
--------
El percentatge de valencians que parla la llengua a casa i que
l'ent�n perfectament disminu�x entre el 1992 i el 2004
L'enquesta encarregada per l'Acad�mia Valenciana de la Llengua (AVL)
per a con�ixer la realitat socioling��stica valenciana davant
l'elaboraci� del Llibre Blanc de l'�s del Valenci�, revela que el
percentatge de valencians que parla la llengua a casa ha disminu�t
prop d'un 12 per cent entre el 1992 i el 2004 i el cas d'aquells que
l'entenen perfectament ha abaixat un 9,5 per cent.
La presidenta de l'AVL, Ascensi� Figueres, i el coordinador del
Llibre Blanc, Honorat Ros, van donar a con�ixer hui en roda de premsa
les principals dades d'este treball, despr�s de ser exposades en el
ple de la instituci�, que l'empresa Emer GIK Estudios de Mercado ha
concl�s despr�s de cinc mesos de treball. En total, s'han realitzat
6.755 entrevistes a persones majors de 15 anys --5.623 a zones de
predomini ling��stic valenci� i 1.131 a zones castellanoparlants.
Les dades referides a l'evoluci� del coneixement i l'�s del valenci�,
en comparaci� amb altres enquestes, revelen una disminuci� del 12 per
cent en la utilitzaci� a casa de la llengua, sempre i preferentment
entre el 1992 i el 2004. Aix�, es va passar del 43 per cent el 1992 a
un 50 per cent el 1995, que va disminuir a un 35 per cent en el 2004.
Paral�lelament, el castell� ha augmentat d'un 49 per cent el 1992 a
un 55 per cent en el 2004.
Aix� mateix, la proporci� de persones que ent�n perfectament el
valenci� ha disminu�t prop d'un 9,5 per cent i s'ha estabilitzat en
este cas prou b�; ha augmentat un 2,8 per cent la poblaci� que no
ent�n gens la llengua i un 5,91 aquells que l'entenen un poc. Tamb�
ha augmentat un 5,6 en el cas dels que no la parlen gens, per� hi ha
un 6,74 m�s de persones que la parlen perfectament.
Tamb� hi ha m�s poblaci� que sap llegir i escriure perfectament la
llengua, encara que un 10,1 per cent m�s diu que no sap llegir en
valenci�, dada que Honorat Ros va explicar per l'augment de la
poblaci� immigrant.
DIFICULTATS
A m�s, un 57,16 per cent dels enquestats reconeix trobar dificultats
per a usar normalment el valenci� i un 38,17 per cent no t� cap
dificultat.
Respecte a l'�s desitjable del valenci� en el futur, la majoria dels
enquestats -prop d'un 61 per cent- pensa que hauria de ser major en
tots els �mbits -�s social, representants pol�tics, Administraci�,
festes populars, espectacles, Radiotelevisi� Valenciana i els altres
mitjans de comunicaci�. Tamb� la majoria pensa que s'usar� m�s en el
futur.
D'altra banda, el coneixement del valenci� ser� positiu o molt
positiu en el futur, des del punt de vista de les relacions
personals, segons el 73,96 per cent de la poblaci� de la Comunitat, i
un 66 per cent pensa que ho ser� en els �mbits laborals i
professionals.
A m�s, el 91 per cent de la poblaci� que viu a zones
valencianoparlants opina que els residents a la Comunitat haurien
d'entendre el valenci�, i un 65,16 per cent creu que tamb� haurien de
saber parlar-lo.
El 76 per cent de la poblaci� de la Comunitat declara entendre el
valenci� prou b� o perfectament, un 53 per cent manifesta ser capa�
de parlar-lo amb correcci�, un 47 per cent diu estar capacitat per a
llegir-lo i un 25 per cent diu poder escriure'l prou b� o
perfectament. La principal via d'aprenentatge en l'�s oral �s la
fam�lia (56 per cent), seguida del sistema educatiu (19 per cent).
Pel que fa a la transmissi� generacional, la proporci� de poblaci�
que parlava exclusivament o de manera priorit�ria en valenci� amb els
seus pares (40 per cent) �s pr�cticament la mateixa que ho fa amb els
seus fills (39 per cent).
�S A LES LLARS
Aix� mateix, l'enquesta revela que l'�s oral del valenci� "est�
clarament per davall de l'�s del castell�" a les llars, ja que nom�s
el 36 per cent de la poblaci� entrevistada en zona valencianoparlant
l'utilitza predominantment o en exclusiva, davant el 55 per cent que
usa el castell�.
L'�mbit en qu� s'observa menor utilitzaci� del valenci� �s a les
grans superf�cies -on arriba al 22 per cent-, mentre que amb els
amics i al treball s'arriba a un nivell alt d'utilitzaci� indistinta
de les dos lleng�es.
A m�s, els enquestats opinen que els �mbits en qu� m�s utilitzen el
valenci� s�n a l'Administraci� local, les festes populars i TVV,
mentre que els que menys l'utilitzen s�n els pol�tics, seguits dels
mitjans de comunicaci� i l'Administraci� estatal.
Per la seua banda, Ascensi� Figueres va destacar com a dada positiva
l'increment del percentatge de valencians que saben llegir i escriure
perfectament el valenci�, si b� va lamentar que haja disminu�t el seu
�s, fet que va atribuir a l'augment de la poblaci� immigrant en els
�ltims anys a la Comunitat.
Figueres va assenyalar que el valenci� a l'escola "ha fet el seu
treball positiu en l'�s i coneixement de la llengua, per� no ens
podem encantar", alhora que va empla�ar que l'�s social del valenci�
s'incremente.
Pel que fa a la proced�ncia dels enquestats, Honorat Ros va informar
que el 61 per cent s�n nascuts a zones de predomini ling��stic
valenci�, l'11,35 per cent a zones castellanoparlants, un 21 per cent
a altres autonomies i un 7,87 per cent procedixen d'altres pa�sos.
Font: Europa Press - Vilaweb (30/04/2004)
M�s informaci� en: <http://breu.bulma.net/?l2981>
--------
Nota de premsa de la AVL:
El sistema educatiu i l'�mbit familiar, principals vies
d'aprenentatge del valenci�
La presidenta de l�Acad�mia Valenciana de la Llengua, Ascensi�
Figueres, i el president de la Secci� de Foment, Honorat Ros, han
presentat hui, a la seu de Sant Miquel del Reis, els primers
resultats de l�enquesta encarregada per la instituci�, sobre una
mostra, a nivell de la Comunitat Valenciana, de vora 7.000
enquestats.
Les dades presentades hui als mitjans de comunicaci� i que abans han
conegut els membres de l�Acad�mia en la sessi� plenaria, fan
refer�ncia al grau de coneixement del valenci�, aprenentatge de la
llengua, �s del valenci� oral i escrit, i, finalment, avaluacions i
prefer�ncies sobre l��s del valenci�.
Segons els resultats, tres quartes parts (76%) de la poblaci� de la
Comunitat Valenciana declaren entendre el valenci� prou b� o
perfectament, mentres que poc m�s de la mitat (53%) manifesta ser
capa� de parlar-lo amb total o suficient correcci�. Una proporci�
lleugerament inferior (47%) diu estar capacitada per a llegir en
valenci� i una quarta part (25%) afirma poder-lo escriure prou b� o
perfectament.
En la zona castellanoparlant, poc m�s de la tercera part de la
poblaci� (35%) afirma entendre el valenci�. Una de cada set persones
(14%) el sap parlar, una de cada cinc (20%) �s cap�� de llegir en
valenci� i una de cada nou (11%) assegura escriure�l prou b� o
perfectament.
Aprenentatge del valenci�
La principal via d�aprenentatge del valenci�, en la seua dimensi�
oral �s la familiar (56%), seguida pel sistema educatiu (19%). En la
dimensi� escrita, l�escola �s l�agent principal en l�aprenentatge
(40% en el cas de la capacitat de lectura i 56% en la d�escriptura),
tot i que la formaci� autodidacta tamb� resulta molt significativa
(31% i 19% respectivament).
�s del valenci� oral
Pel que fa a la transmissi� generacional del valenci� i la seua
evoluci� m�s recent, la proporci� de poblaci� que parlava
exclusivament o de forma priorit�ria en valenci� amb el seus pares
(40%) �s pr�cticament la mateixa que ho fa aix� amb els seus fills o
filles (39%). Cal remarcar que la utilitzaci� exclusiva o predominant
del castell� ha baixat lleugerament: d�un 55% d��s amb els pares a un
52% amb els fills, augmentant-ne l��s indistint d�ambdues lleng�es.
Per tant, podria parlar-se d�estabilitzaci� relativa en este aspecte.
No obstant, l��s oral del valenci� est� clarament per davall de l��s
del castell� i arriba a la m�xima intensitat �a casa�, entesa com
habitatge en el sentit censal: �nicament el 36% de la poblaci�
entrevistada en la zona valencianoparlant de la Comunitat Valenciana
l�utilitza predominantment o en exclusiva, davant del 55% que usa el
castell�.
L�ambit de relaci� en qu� s�observa una menor utilitzaci� del
valenci� i major del castell� �s el del consum en grans superf�cies
comercials: poc m�s d�una cinquena part (22%) de la poblaci�
manifesta usar sempre, generalment o m�s el valenci�, davant del 70%
que diu usar el castell�. En les relacions d�amistat, el castell�,
tot i ser la llengua m�s usada (el 52% la fa servir priorit�riament o
en exclusiva) arriba a la seua cota m�nima.
Quant a la utilitzaci� indistinta d�ambdues lleng�es, el nivell
superior pot constatar-se en l��mbit del treball, en les relacions
externes al centre d�ocupaci�, amb clients, prove�dors, etc.: el 20%
de la poblaci� fa servir indistintament una o altra llengua.
�s del valenci� escrit
La lectura de premsa (incloent-hi peri�dics, revistes, articles,
etc.) en valenci� est� condicionada, evidentment, per la situaci� del
sector i l�oferta concreta existent. La proporci� de poblaci� de la
zona valencianoparlant que afirma llegir habitualment (tots els dies,
m�s d�un dia a la setmana o un dia a la setmana) premsa en valenci�
se situa en el 9%, mentre que la que ho fa de tant en tant arriba al
17%. Per tant, tres quartes parts dels entrevistats no lligen mai o
quasi mai premsa en valenci�.
Entre Entre la poblaci� de la zona valencianoparlant que afirma haver
llegit algun llibre en els �ltims dotze mesos (53%), exceptuant-ne
els de text o manuals d�estudi, en el 72% dels casos no hi figura cap
en valenci�. Per tant, al voltant d�un 15% de la poblaci�
entrevistada hauria llegit algun llibre en valenci�.
D�altra banda, poc m�s de la quarta part (27%) de la poblaci� de la
zona valencianoparlant manifesta escriure en valenci� en alguna
ocasi�. El principal motiu d�esta pr�ctica �s la redacci� de notes
personals (47% dels que contesten afirmativament), seguit per
situacions associades als estudis (33%), l�enviament de missatges de
tel�fon m�bil (31%), omplir impresos (26%) i el treball (22%).
Avaluacions i prefer�ncies sobre l��s del valenci�
Respecte l�evoluci� en l��s del valenci� en relaci� a 4 o 5 anys
enrere, l�opini� majorit�ria entre la poblaci� (43%) �s de que ha
augmentat, encara que una tercera part (33%) pensa que es mant�
igual. Prop d�una cinquena part (18%) creu que ha disminu�t i el 7%
no ho sap o no contesta.
Pel que fa a l�us desitjable del valenci� en el futur, la majoria de
la poblaci� (61%) recolza l�opci� d�un major �s, nom�s un 6% creu que
hauria d�usar-se menys, el 30% opina que hauria d�usar-se igual que
ara i el 3% no manifesta la seua opini�.
El coneixement del valenci� ser� positiu o molt positiu en el futur,
des del punt de vista de les relacions entre la gent, en opini� de
tres quartes parts (74%) de la poblaci� de la Comunitat Valenciana i
dues terceres parts (66%) dels entrevistats pensen que ho ser� en
relaci� a les seues pr�pies perspectives laborals o professionals.
Per �ltim, la gran majoria (91%) de la poblaci� opina que els
residents a la Comunitat Valenciana hauria d�entendre el valenci�.
Aix� mateix, pr�cticament les dues terceres parts (65%) creu que
haurien de saber parlar en valenci�.
Font: AVL (30/04/2004)
M�s informaci� en: <http://breu.bulma.net/?l2982>
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enlla� recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Vocabulari d'hist�ria
http://www.buxaweb.com/historia/vocabulari
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informaci�, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (Pa�s Valenci�) <[EMAIL PROTECTED]>
Isabel Olid (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Bartomeu Prior (Pa�s Valenci�) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Andorra) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Responsable t�cnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>
-----------------------------------------------------------------------
Arxius d'INFOZ�FIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Els missatges d'INFOZ�FIR s�n distribu�ts amb el suport i col�laboraci�
t�cnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
