=========================================================
INFOZ�FIR. BUTLLET� INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
_________________________________________________________
===================[989 subscriptors]====================
Tres anys d�Acad�mia Valenciana de la Llengua: de l�expectaci� al
desenc�s
Quan s�acompleix el tercer aniversari de la seua constituci�, el
balan� del que ha estat fins ara l�Acad�mia Valenciana de la Llengua
(AVL) dista molt de ser satisfactori. Moneda de canvi entre el PP i
el PSOE, l�AVL no ha aconseguit desempallegar-se de la seua
naturalesa pol�tica. I com a tal organisme pol�tic s�ha fet ress�
dels interessos antag�nics i les contradiccions partidistes que
entrebanquen l�extensi� social del valenci�. De tal manera que els
presumptes avan�os que s�atribueixen al nou ens normatiu es
corresponen amb retrocessos clamorosos, indu�ts fonamentalment pel
Govern valenci�. Fem-ne una r�pida enumeraci�.
1. L�AVL es va crear te�ricament per a tancar el conflicte sobre la
identitat, el nom i la regulaci� normativa de la llengua hist�rica
dels valencians. El mateix partit que va alimentar el secessionisme
ling��stic, que rarament ha fet o propiciat un �s exemplar i decidit
del valenci� i que ha menyspreat la universitat valenciana, atorgava
la potestat normativitzadora a un ens espuri, la constituci� del qual
ni tan sols respect� la llei de creaci� aprovada per les Corts
Valencianes quant a la compet�ncia cient�fica acreditada de tots els
acad�mics. L�Acad�mia hagu� de convalidar la normativa ling��stica
unit�ria, consolidada des de l�acord ortogr�fic de 1932 (Normes de
Castell�) per l�esfor� conjunt de ling�istes, escriptors i
professionals de la llengua (ensenyants, periodistes, editors,
correctors�). I alhora inici� uns nous treballs normatius, la
necessitat dels quals era i �s, com a m�nim, dubtosa. Treballs
normatius que semblen orientats m�s a remarcar les variants
diferencials del valenci� que les coincid�ncies comunes amb la resta
de l��rea ling��stica, contribuint aix� a un greu proc�s de
dialectalitzaci� de la normativa. De fet, en convalidar el traductor
inform�tic SALT 2.0 com a referent normatiu, l�AVL ja acceptava
variants col�loquials (atm�sfera, monyica, vore...) per a l��s
formal. Per� molt m�s greu que el caire que puga adoptar la
normativitzaci� �local� �s l��s pol�tic que se�n fa�a. Quan les
magnituds de la mundialitzaci� s�imposen arreu, els nostres pol�tics
semblen entestats a transformar l�Acad�mia Valenciana de la Llengua
en l�Acad�mia de la Llengua Valenciana.
2. Els seus defensors afirmen que en tres anys l�AVL ha perm�s
avan�ar en el reconeixement de la unitat de la llengua, principi que,
com alguns acad�mics reconeixen en privat, la instituci� fa seu de
portes endins. Ara b�, d�en�� del dictamen del Consell Valenci� de
Cultura (1998) que recomanava la creaci� d�un ens normatiu, les
declaracions de l�AVL s�han fet en un llenguatge tan cr�ptic i ple de
circumloquis que no ha servit per a acabar amb l�amena�a del
secessionisme. Mentre l�AVL for�ava el sentit de les paraules, les
actuacions administratives del Govern valenci� han demostrat
reiteradament que l�anticatalanisme encara obt� r�dits de la divisi�
social i l�est�ril conflicte de s�mbols. Recordem en aquest sentit
episodis com la supressi� d�autors no valencians en els curr�culums
de literatura, l�exclusi� del t�tol de Filologia Catalana en
l�acreditaci� del requisit ling��stic o la censura en l��mbit
educatiu dels termes �catal��, �Pa�s Valenci��, i d�altres d�afins,
tant en la documentaci� administrativa com en els materials escolars.
Si, com apunten algunes informacions, l�AVL acaba instant el Govern
valenci� perqu� promoga el doble apel�latiu �catalavalenci��
o �valenciacatal�� com a denominaci� oficial de la llengua, la deriva
de l�ens normatiu encara ser� m�s accentuada.
3. Conscient que l��mbit educatiu �s essencial en la configuraci�
dels patrons formals d�una llengua de cultura, l�AVL es va plantejar
aviat els criteris normatius que havien de prevaler a l�escola, tant
en els usos docents com en els llibres de text. En un primer esb�s,
que meresqu� la reprovaci� quasi un�nime de la comunitat educativa,
es suggeria una r�gida distribuci� de variants ling��stiques per
franges d�edat. Acceptem que els criteris de l�AVL no ofenien la
compet�ncia professional dels ensenyants ni en conculcaven la
llibertat de c�tedra, sin� que constitu�en una refer�ncia per a la
tasca docent. En qualsevol cas, sorpr�n que l�AVL s�haja extraviat
durant tres anys en disquisicions sobre la regulaci� formal mentre
l�ensenyament en valenci� s�estancava en els centres p�blics i a
penes arrelava en l�ensenyament privat, malgrat que el maquillatge de
les xifres oficials pretenga el contrari. I �s igualment sorprenent
que l�erari p�blic sostinga una instituci� tan onerosa com l�AVL i
alhora es deneguen ajuts p�blics al moviment c�vic Escola Valenciana,
que promou amb il�lusi� i esfor� un ensenyament p�blic, de qualitat i
en valenci�.
4. L�AVL pret�n tamb� assumir funcions de refer�ncia normativa i
coordinaci� en l��mbit de l�assessorament ling��stic. Com en el
terreny de la normativitzaci�, l�AVL fa tard. Al llarg de vint anys
s�han creat serveis ling��stics en universitats, mitjans de
comunicaci�, editorials, administracions local i auton�mica, els
quals, tot i els recursos sovint limitats, han tingut un paper
decisiu en el conreu formal de la llengua. Lluny d�afavorir amb el
lideratge pol�tic aquest patrimoni consolidat, l�AVL ha servit de
coartada per a la censura del llenguatge administratiu, promoguda pel
partit governant en multitud d�organismes p�blics. En efecte, els dos
acords normatius que en 2002 f�u p�blics l�AVL recollien un llistat
de dobles formes, que en molts casos s�han interpretat
restrictivament: emparant les variants orals (este, influ�x,
servici�) i excloent les formes unit�ries amb m�s tradici� escrita
(aquest, influeix, servei�).
5. Fa unes setmanes, l�AVL va donar a con�ixer un primer avan� dels
resultats d�una ambiciosa enquesta sobre usos i actituds
ling��stiques de la societat valenciana. L�enquesta, a la qual hem de
suposar solv�ncia t�cnica, avala una percepci� que molts
valencianoparlants experimentem a diari: l��s social del valenci� ha
retrocedit en la darrera d�cada. Segons la referida enquesta s�han
perdut quasi deu punts percentuals i el grau d��s no arriba al 40%
del total de poblaci�. Ara b�, l�enquesta de l�AVL encara ofereix
unes dades encoratjadores al costat dels resultats que es desprenen
del cens de poblaci� i habitatge de 2001, segons el qual a penes un
de cada 5 valencians t� compet�ncia oral i escrita en valenci�.
Debats quantitatius al marge, all� ben cert �s que, com a la resta de
l��rea ling��stica catalana, els valencians hem millorat en
compet�ncia per� hem reculat en l��s social de la llengua. I en
aquest problema l�AVL, que ara esmer�a copiosos recursos en un
diagn�stic previsible, no ha incidit ni molt ni poc. En efecte,
durant aquests tres anys, en tant que l�AVL buscava el nord
codificador, el govern aut�nom, amb la conniv�ncia dels poders de
l�estat, aprofundia la pol�tica de contraplanificaci� ling��stica.
Per no entrar en la casu�stica inacabable de prohibicions, hostilitat
i menyspreament que els valencianoparlants patim a diari, i que ens
impedeix viure en valenci�, centrem-nos nom�s en les �omissions
d�auxili� que han com�s els poders p�blics valencians, davant la
impassibilitat de l�AVL. El �Pacte per la Llengua�, acordat pel PP i
el PSOE com a complement de la constituci� del nou ens, ha quedat en
paper mullat. Ni el PP ni els responsables de govern han mostrat cap
inter�s envers el �Comprom�s pel valenci��, conjunt de 50 mesures per
a la recuperaci� social de la llengua impulsat per la Mesa per
l�Ensenyament en Valenci� i subscrit la tardor de 2002 per partits,
sindicats i entitats c�viques i acad�miques. I, com calia esperar,
l�anomenat dec�leg d�Ares del Maestrat, esbombat per l�actual
conseller de Cultura i Educaci� al setembre passat, a penes s�ha
tradu�t en mesures efectives i fins i tot ha estat rebutjat per
destacats dirigents del partit conservador.
6. L�AVL ha empr�s una s�rie d�investigacions sobre el patrimoni
ling��stic i literari dels valencians, en les quals intervenen alguns
acad�mics, amb col�laboradors externs a la instituci�. Seguint la
pauta d�unes altres institucions, l�AVL aspira a convertir-se en una
alta corporaci� d�estudi, encara que els seus objectius de recerca
s�allunyen de les prioritats socials. L��s de recursos p�blics per al
conreu de l�erudici� seria plenament leg�tim en una societat normal,
on els ciutadans poguessen exercir plenament els seus drets
ling��stics. En les actuals circumst�ncies, constitueix un motiu de
distanciament entre una elit que es recrea en el saber i una societat
poc articulada, en la qual ni els creadors literaris, ni les entitats
culturals o els col�lectius m�s reivindicatius gaudeixen de l�ajut
institucional.
S�objectar� que el balan� sembla injust perqu� es demana a l�AVL molt
m�s del que est� obligada a donar. Certament una acad�mia �s un ens
normatiu i no una f�cil panacea per a situacions complexes. No
supleix la din�mica social ni pot assumir-ne, en conseq��ncia, ni
tots els �xits ni tots els fracassos. A m�s, els processos socials
s�n lents i requereixen una perspectiva d�an�lisi molt m�s dilatada.
Per� no �s menys cert que l�AVL ha decebut, de moment, les �mplies
expectatives que s�hi havien xifrat. I, d�altra banda, el nefast
panorama de la pol�tica valenciana aguditza la impaci�ncia dels qui
voldr�em veure un impuls social a favor de la nostra llengua, en el
qual l�Acad�mia tingu�s una actuaci� decisiva. De fet, els comptes de
la inanitat de l�AVL s�han de reclamar tant a la mateixa instituci�
com als representants pol�tics que l�empararen i la sostenen. Entre
l�autocomplaen�a dels uns i la inhibici� dels altres, l�AVL haur� de
redre�ar moltes coses si vol guanyar-se el respecte i el
reconeixement dels ciutadans exigents.
Val�ncia, juny de 2004
Mesa per l�Ensenyament en Valenci�
Font: Miquel Nicol�s (Universitat de Val�ncia)
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enlla� recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Vocabulari d'hist�ria
http://www.buxaweb.com/historia/vocabulari
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informaci�, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (Pa�s Valenci�) <[EMAIL PROTECTED]>
Isabel Olid (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Bartomeu Prior (Pa�s Valenci�) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Andorra) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Responsable t�cnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>
-----------------------------------------------------------------------
Arxius d'INFOZ�FIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Els missatges d'INFOZ�FIR s�n distribu�ts amb el suport i col�laboraci�
t�cnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
