=========================================================
INFOZ�FIR. BUTLLET� INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
_________________________________________________________
===================[1005 subscriptors]===================
El cercle gonella: 1971-2004
Al llarg d'aquest primer any de govern de Jaume Matas, la pol�tica
ling��stica s'ha basat en preparar instruments per promoure les
modalitats enfront del catal� est�ndard, el qual se mant� en molts
�mbits de l'administraci�. A vegades se veu la pretensi� com si no
tengu�s cap sentit. En t�, ideol�gic. Si se recorda un poc la hist�ria
se'l troba.
El 1971 la Diputaci� balear de la dictadura franquista crea l'Institut
d'Estudis Bale�rics (IEB) per promoure la cultura pr�pia balear. No se
presentava com a anticatalanista sin� com a instrument per intensificar
les peculiaritats culturals balears, i com impl�cit paraigua que pogu�s
acollir la promoci� de les modalitats ling��stiques illenques enfront
del catal� est�ndard en un moment en qu� el moviment catalanista
adquiria component pol�tic i certa entitat social: Aules de la Casa
Catalana, activitats de l'Obra Cultura Balear... El 1973, amb la famosa
pol�mica d'en Pep Gonella se va fer visible un sector ideol�gic que
convergia amb l'autoctonisme ling��stic oficial, si b� pol�ticament
combatia el franquisme del Moviment i optava per la reforma del sistema,
atorgant-li solidesa intel�lectual. S'enfortia la idea que la llengua
pr�pia de les Balears no era el catal� est�ndard sin� les seves formes
dialectals. Per a m�s b� entendre el context s'ha dir que no tot el
franquisme era anticatalanista: hi havia franquistes catalanistes,
existien premis literaris en catal� amb assist�ncia oficial al
lliurament en el C�rculo Mallorqu�n, s'hi editava... Un altre exemple:
el 1975, abans de morir el dictador, el regidor de Cultura de
l'Ajuntament de Palma, Miquel Duran, subvencionava cursos de catal�,
est�ndard, mentre que el Govern nacional decretava l'ensenyament de �las
lenguas regionales� que la intel�lectualitat catalanista rebutjava
alhora que algun intel�lectual que escrivia en catal�, Lloren�
Villalonga, li donava suport. �s a dir, que ni tot el catal� era sin�nim
d'antifranquisme ni tot el franquisme d'anticatalanisme. Va ser en
aquells moments en qu� tant des de sectors dins del r�gim com d'altres
extra murs se va forjant la converg�ncia cap una mena de tercera via: ni
catalanisme ni anti catalanisme salvatge, sin� �gonellisme� suavitzat:
no negar la unitat ling��stica per� apostar per les modalitats en contra
de l'est�ndard.
Aquesta via no l'assum� durant la transici� (1975-1978) cap partit. Uns
(PSOE, PSI-PSM, PCE i dem�s esquerra) estaven per l'oficialitat del
catal�. D'altres (UCD) l'acceptaven perqu� els seus dirigents (Duran,
entre d'altres) s'hi mostraven sensibles. I un (AP) simplement la
refusava. Socialment, les organitzacions gonellistes, i a Eivissa el
�b�nquer cartagin�s�, no quallaren i, en canvi, s� l'OCB i d'altres que
saberen influir la c�pula dels partits d'esquerra i de la UCD. Les
eleccions (1977 i 1979) deixaven AP coixa. Protagonitzaren el proc�s
auton�mic centristes i socialistes entre 1978 i 1982. Aquest any UCD
s'enfonsa i AP se'n du gaireb� tot el seu vot. El PSOE se troba que ha
de negociar l'aprovaci� de l'Estatut amb els conservadors els quals se
senten, i llavors serien, un partit de govern. Matisen aleshores el seu
rebuig a la oficialitat del catal�. Assumeixen en aquell prec�s moment
(desembre 1982-febrer 1983) el �gonellisme� suau. Volen la desaparici�
de la famosa coma de l'article 3 de l'Estatut (�La llengua catalana,
pr�pia...�) perqu� sense ella el car�cter oficial el tendrien les
modalitats. Tamb� troben insuficient la proporcionalitat corregida a la
qual obliga l'Estatut en la representaci� de diputats de cada illa al
Parlament. No hi ha acord: AP s'abst� en la votaci� de l'Estatut,
anunciant, a m�s, un recurs d'inconstitucionalitat que mai no se
concret� perqu� se feren amb el Govern (1983). Gabriel Ca�ellas, enlloc
d'impulsar el �gonellisme� suau, com pareixia que faria, tria no fer
res, en part perqu� estava aliat amb UM (ex-UCD). A les eleccions de
2003 Matas obt� la majoria absoluta amb un programa que havia recuperat
el �gonellisme� suau com a part de la ideologia general. El que passa �s
que no s'esperava governar. Aleshores, per sortir de l'embolic, el que
fa �s recuperar el vetust IEB, donar entitat pol�tica n�tida a les
modalitats, satisfent aix� el seu sector �gonellista�, i en paral�lel
s'atreu intel�lectuals �estandardistes� que li compensen imatge i li
estalvien cr�tiques de part del catalanisme. El cercle comen�at fa 33
anys se tanca.
Miquel Payeras. Periodista.
Versi� per imprimir
<javascript:openWindow('/imprimir.shtml?2117+-1+122489','Impresio')>
Adre�a: www.diaridebalears.com/opinio.shtml?2117+6+122489
Diari de Balears, 27 de juny de 2004
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enlla� recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Diccionari catal�-aran�s
http://www.edu365.com/primaria/muds/aranes/dic/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informaci�, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (Pa�s Valenci�) <[EMAIL PROTECTED]>
Isabel Olid (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Bartomeu Prior (Pa�s Valenci�) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Andorra) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Responsable t�cnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>
-----------------------------------------------------------------------
Arxius d'INFOZ�FIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Els missatges d'INFOZ�FIR s�n distribu�ts amb el suport i col�laboraci�
t�cnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
