=========================================================
INFOZ�FIR. BUTLLET� INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
_________________________________________________________
===================[1005 subscriptors]===================
El catal� a la Constituci� europea
Llu�s Jou
Finalment la Constituci� Europea no inclour� el catal� en
la relaci� de 20 lleng�es oficials de la Uni� que cont�
l'article IV.10 del projecte aprovat pel Consell de Dubl�n.
�s clar que Europa nom�s reconeix les lleng�es dels Estats
independents i mant�, doncs, una discriminaci� ling��stica
del tot injustificable des del punt de vista de la
coher�ncia amb els seus principis de respecte a la
diversitat cultural dels pobles i de defensa de la
legitimitat democr�tica, m�s encara si es t� en compte que
de les vint lleng�es que s'esmenten nom�s vuit tenen, a
Europa, m�s parlants que el catal�.
Es pot afirmar, doncs, i amb tota rotunditat, que Europa
continua marginant la llengua catalana, negant-li el lloc
que li correspon per pes demogr�fic, tradici� liter�ria
escrita, equipament ling��stic i adhesi� popular, i
contribuint, a m�s, a la seva minoritzaci� en el territori
on �s llengua pr�pia. Callar o amagar aquest fet nom�s
podr� ser obra d'una prud�ncia malentesa, d'una ignor�ncia
ing�nua o, simplement, de mala voluntat.
Tot i aix�, i per primer cop a la hist�ria a inst�ncia de
l'Estat espanyol, la Constituci� admet que es podr�
traduir, sense valor aut�ntic per� dipositada
diplom�ticament, a les lleng�es oficials en una part del
territori dels Estats membres si l'Estat ho demana, i que
m�s endavant la Uni� donar� una atenci� especial a les
lleng�es que siguin oficials en una part del territori.
A la pr�ctica, la primera novetat no aporta res de nou a la
situaci� actual del catal� perqu� amb la resoluci� del
Parlament Europeu d'11 de desembre de 1990, aprovada a
inst�ncia dels Parlaments de Catalunya i de les Illes
Balears, el Consell est� obligat a traduir al catal� el
text dels tractats i perqu� des de 1998, i gr�cies a un
acord entre els governs espanyol i catal�, les lleis
espanyoles, i per tant els tractats internacionals que
Espanya ratifica, es publiquen al BOE en versi� oficial
catalana. Tindrem versi� oficial catalana de la
Constituci�, i suposo que dues versions oficials una
d'acord amb la normativa de l'IEC i l'altra amb les
adaptacions que resulten de les Normes de Castell�, tant si
Espanya la demana al Consell com si no. Val la pena de
subratllar-ho perqu� ning� no tingui la temptaci� de vendre
l'exist�ncia d'una versi� oficial com un gran pas endavant.
En canvi, la incorporaci� del darrer inc�s, el que
compromet els Estats a donar una atenci� especial a les
lleng�es que s�n oficials en una part del territori, obre
una via per continuar batallant, mentre Catalunya no
esdevingui Estat membre de la Uni�, per aconseguir un
reconeixement m�s gran que l'actual i arribar a ser llengua
oficial. Aquest comprom�s amb les lleng�es que s�n oficials
en una part del territori, que va molt m�s enll� del
comprom�s gen�ric amb les lleng�es regionals o
minorit�ries, �s un pas endavant que cal aprofitar des
d'ara mateix, fins i tot abans que comenci el proc�s de
ratificaci� per part dels Estats.
A parer meu aix� s'ha de fer amb un objectiu prec�s i un
calendari concret: Catalunya nom�s ha de reclamar el
reconeixement del catal� i despreocupar-se de la resta de
lleng�es oficials i m�s encara de la resta de lleng�es
dites regionals, i ho ha de fer amb l'horitz� de
l'ampliaci� de 2007, per aprofitar la integraci� de
Bulg�ria, Romania i probablement Cro�cia, que comportar� la
inclusi� a l'article IV.10 de les seves lleng�es, el b�lgar
amb el primer alfabet cir�l�lic de la Uni�, per incloure-hi
tamb� el catal�.
A Europa, i tamb� a Espanya i a Catalunya mateix, �s molt
estesa l'opini� que al continent hi una llista inacabable
de lleng�es sense Estat, totes iguals, entre les quals es
compta el catal�. Cal trencar amb aquesta idea heretada
dels anys seixanta perqu� avui no �s qualitativament certa
ni estrat�gicament �til.
A l'Europa dels 25 hi ha, ara, 36 lleng�es sense Estat.
Nom�s una, el catal�, supera els tres milions de parlants,
ja que vuit milions de persones el parlen i dotze milions
viuen en els territoris on �s pr�pia. Nom�s una, el catal�,
�s oficial a tres regions europees amb poder legislatiu.
Nom�s una, el catal�, �s llengua oficial en un Estat
independent membre de les Nacions Unides i del Consell
d'Europa. Nom�s una, el catal�, t� una tradici� escrita,
liter�ria i cient�fica amb m�s de vuit segles de
continu�tat i un equipament ling��stic modern i amb
vitalitat d'adaptaci� a les necessitats actuals. Nom�s una,
el catal�, �s ensenyada regularment en un centenar
d'universitats de fora del seu domini ling��stic. I,
sobretot, nom�s una, el catal�, ha demanat l'oficialitat
per mitj� dels Parlaments de Catalunya i de les Illes,
l'any 1989 i el 2001, i tamb� per mitj� dels seus governs.
D'altra banda, de les altres 35 lleng�es no oficials a la
UE, nom�s quatre (el ga�lic, el gallec, l'euskera i el
luxemburgu�s) tenen la consideraci� d'oficials. Nom�s cinc
(el gallec, l'occit�, el sard, l'euskera i el gal�l�s)
superen el mig mili� de parlants i, en canvi, n'hi ha una
vintena que no superen els cent mil. M�s important que el
pes demogr�fic �s el pes social d'aquestes lleng�es: llevat
del gallec i el sard, cap de les altres �s parlada per m�s
de la quarta part dels habitants del territori on s�n
pr�pies. El catal� el sap parlar el 63% dels habitants del
domini ling��stic.
Cal recon�ixer al govern de Rodr�guez Zapatero el m�rit
d'haver plantejat la q�esti� de la llengua catalana per
primera vegada al Consell Europeu, i d'haver-ho hagut de
fer a corre-cuita i en el darrer moment, cosa que
segurament no li ha perm�s emprar els treballs i els
argumentaris que des de fa anys s'han estat preparant a
Catalunya. Cal recon�ixer que el govern del PP no hauria
fet ni tan sols un gest de bona voluntat en favor del
catal�. Per� tamb� cal recon�ixer que el que s'ha
aconseguit ara per ara �s res de res, i que si Esquerra
Republicana, que ara es limita a unes queixes de comprom�s,
fos a l'oposici� i no al govern, els escarafalls serien
abundants, sorollosos i d'antologia.
Per� no �s hora de cr�tiques precipitades ni d'elogis
desmesurats. No �s hora predicar la cat�strofe ni de mirar-
se la q�esti� amb la displic�ncia petulant d'aquells per a
qui aix� del catal� �s una nosa. No �s hora de mirar-se la
Constituci� europea com un text tancat i inamovible. �s
l'hora d'exigir del govern de Catalunya i del govern de
l'Estat un comprom�s m�s clar i m�s conven�ut, m�s
conscient, m�s argumentat i sobretot continuat. I d'exigir-
los, tamb�, un resultat clar: el 2007 ha de ser possible el
que ara no ho ha estat. El catal� ha de ser llengua oficial
a Europa per just�cia i per dignitat.
Font: Avui (30-6-2004)
http://www.avui.com/avui/diari/04/jun/30/c20230.htm
http://www.avui.com/avui/diari/04/jun/30/c30230.htm
---------------------------------------------
Aquest missatge ha estat enviat des del servei
de correu gratu�t de VilaWeb. http://correu.vilaweb.com
Aquest servei �s p�blic i, per tant, el contingut
del missatge no t� cap relaci� editorial amb VilaWeb.
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enlla� recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Diccionari catal�-aran�s
http://www.edu365.com/primaria/muds/aranes/dic/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informaci�, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (Pa�s Valenci�) <[EMAIL PROTECTED]>
Isabel Olid (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Bartomeu Prior (Pa�s Valenci�) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Andorra) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Responsable t�cnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>
-----------------------------------------------------------------------
Arxius d'INFOZ�FIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Els missatges d'INFOZ�FIR s�n distribu�ts amb el suport i col�laboraci�
t�cnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
