=========================================================
INFOZ�FIR. BUTLLET� INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
_________________________________________________________
===================[1005 subscriptors]===================
Coses que haurien de canviar des d'ara (Vicent Partal)
Tot indica que, despr�s d'unes hores d'estupor i d'indignaci� mal
continguda, el trellat comen�a a imposar-se en la q�esti� de la
pres�ncia del catal� a Europa i del nom de la llengua. Les actituds han
canviat i ja no es repeteix constantment aquella teoria de 'l'obedi�ncia
deguda'. En canvi, sembla que es posen les bases per a arribar a un
acord h�bil en termes pol�tics i respectu�s amb la realitat cient�fica.
�s una excel�lent not�cia, si acaba arribant a bon port. La tebior amb
qu� la Generalitat de dalt i el PSC van reaccionar de bell antuvi podria
no passar d'an�cdota desafortunada, si finalment es confirmava la
proposta d'usar la doble denominaci� (catal�-valenci�) i de cercar
acords amb tots els agents implicats. El PSPV, de totes maneres, ha
rebut de valent aquestes �ltimes trenta-sis hores, gr�cies al regal
enverinat del ministre Moratinos. Hi ha qui opina, tanmateix, que a la
llarga ser� millor per a tots.
Ara, all� que sembla clar �s que despr�s d'aquest episodi res no hauria
de ser igual. La llei de creaci� de l'Acad�mia Valenciana de la Llengua,
votada i auspiciada pel PP, indica clarament que el valenci� forma part
d'un sistema ling��stic m�s ampli, sense nom. Amb el nom pactat en
plural ja no hauria d'haver-hi cap excusa per a aturar el secessionisme
ling��stic.
Encara m�s: segurament que ja �s hora de refer tamb� el reglament
ling��stic espanyol. Si el govern espanyol vol aconseguir que les
institucions europees responguen en catal� als catalanoparlants, tamb�
ho haurien de fer, per coher�ncia, les institucions de l'estat espanyol.
No?
Font: Vilaweb (16/09/2004)
M�s informaci�: <http://www.vilaweb.com/mailobert/index.html>
----------
Carta oberta al president del Govern espanyol
-Jordi Porta, �mnium Cultural; Sebasti� Frau, Obra Cultural Balear, i
Eliseu Climent, Acci� Cultural del Pa�s Valenci�
El dia 13 de setembre, el ministre d�Afers Estrangers del vostre Govern,
Sr. Moratinos, feia p�blica la carta oficial adre�ada a les m�s altes
inst�ncies de la Uni� Europea en qu� les informava �del desig del Govern
espanyol que en el curs de la corresponent reforma [...] es reconegui
l�estatut de lleng�es oficials� a les �lleng�es oficials a Espanya i
�mpliament utilitzades per una part important de la poblaci�.
La mesura, de qu� us felicitem ben sincerament perqu� �s un intent
ambici�s de reconeixement igualitari de les lleng�es, cont�, tanmateix,
un punt que la invalida i que, al nostre parer, fins i tot podria
desactivar-ne tota possibilitat d��xit. La carta esmentava literalment
�el catal�, el valenci�, el gallec i el basc� com les �lleng�es per a
les quals es demana l�oficialitat a la Uni� Europea. �s a dir, el Sr.
Moratinos presentava catal� i valenci� com si fossin dos idiomes
diferents.
D�entrada, ja cal lamentar que tot un ministeri d�Afers Estrangers
ignori �o potser vulgui ignorar� que es tracta de la mateixa llengua,
encara que hagi estat recollida amb dues denominacions oficials en els
respectius estatuts d�autonomia. I ac� no podem deixar que ens assalti
el primer dubte. Una doble denominaci� no hauria d�estranyar gens el
ministeri d�Afers Estrangers, perqu� la llengua oficial de l�Estat nom�s
pot rebre el nom de castell� segons la m�xima norma legal: la
Constituci� de 1978 (art. 3.1). En canvi, en els tractats europeus, la
llengua del Regne d�Espanya �s anomenada espanyol. Ara b�, aix�, que
s�admet amb naturalitat, amb un tractament unitari i sense escarafalls
d�inconstitucionalitat, per al catal� implica tot el contrari: una
divisi�.
La q�esti� que se�ns planteja �s: si fins ara en aquest punt el vostre
Govern havia parlat sistem�ticament de �catal�, basc i gallec�, per qu�
ara, per primera vegada, el Sr. Moratinos hi introdueix el �valenci��?
Per qu� ho fa just al moment de demanar oficialment i per escrit la
presa en consideraci� a la Uni� Europea?
Incloure el valenci� com a diferent del catal� implica ressuscitar la
pol�mica que s�atia artificialment cada volta que la nostra llengua ha
de guanyar nous espais d��s. Amb la pol�mica garantida, la reivindicaci�
de la comunitat ling��stica catalana queda tocada. La iniciativa ja neix
viciada i potser sentenciada. I la conseq��ncia �s inevitable: si ni de
portes endins som capa�os de posar-nos d�acord, com volem que ens
reconeguin a Europa? I si hi afegim una altra llengua a la n�mina, �s
m�s probable que ens diguin que no pot ser. Aix�, el Govern espanyol,
tot complint formalment davant la Uni� Europea, quedaria alliberat de la
responsabilitat d�un frac�s anunciat.
El Ministeri d�Afers Estrangers i el Govern valenci�, que es mostren tan
exquisidament primmirats quant als noms oficials d�algunes lleng�es, han
de tenir present que l�equival�ncia de les denominacions catal� i
valenci� est� plenament resolta des del 1997 i confirmada en la seva
total constitucionalitat. El Tribunal Constitucional establia en la
Sent�ncia 75/1997, de 21 d�abril, que el nom valenci� no t� car�cter
excloent i ratificava de manera expl�cita la validesa de l��s de llengua
catalana com a equivalent acad�mic i propi de l��mbit cient�fic: �la
valenciana, lengua propia de la Comunidad Valenciana, y, por ello, de su
Universidad, podr� ser tambi�n denominada �lengua catalana� en el �mbito
universitario, sin que ello contradiga el Estatuto de Autonom�a ni
la Ley de las Cortes mencionada al principio [Llei d��s i ensenyament
del valenci�]�. En conseq��ncia, el Tribunal Constitucional, m�xim
int�rpret de la Constituci�, dictamina que la denominaci� catal� no
contradiu l�estatut d�autonomia valenci� i que aquesta �s conforme al
text constitucional, norma de rang superior de la qual emana i a la qual
s�ha d�ajustar l�estatut.
A m�s del Tribunal Constitucional i en aquest mateix sentit s�ha
pronunciat reiteradament el Tribunal Superior de Just�cia de la
Comunitat Valenciana. En quatre sent�ncies dictades enguany mateix
(330/2004, 393/2004, 518/2004 i 677/2004) ha dictaminat que la
llicenciatura de Filologia Catalana �avala sobradamente el conocimiento
de la lengua de esa Comunidad, denominada oficialmente valenciana en su
Estatuto de Autonom�a, y en el �mbito acad�mico catalana�.
Sol�licitem, per tant, al Govern espanyol que presidiu i tamb� al Govern
valenci� que, en comptes de dividir el catal� al�legant arguments
insostenibles quant a la legalitat i l�onom�stica oficial, no atemptin
contra l�ordenament jur�dic i es limitin a aplicar la doctrina del
Tribunal Constitucional i de el Tribunal Superior de Just�cia de la
Comunitat Valenciana. Us demanem tamb� que no s�ati�n pol�miques ni
enfrontaments socials, que nom�s perjudiquen l��s de la llengua. I
sol�licitem que, si aquests dos governs volen mostrar-se escrupolosament
respectuosos amb l�idioma que afirmen defensar, ho facin de l��nica
manera cre�ble: comen�ant per ells mateixos, simplement usant-lo amb
normalitat. Perqu� constatem que l�administraci� de l�Estat i la de la
Generalitat Valenciana s�n, de les inst�ncies oficials, les qui menys
l�usen i les qui, fora de proclames identit�ries i d�apel�lacions a la
riquesa ling��stica, menys el promouen.
Per resoldre aquesta situaci� us demanem, doncs, dues actuacions:
1.- En primer lloc, que persuadiu el Ministeri d�Afers Estrangers que
adopti la mateixa posici� envers la unitat de la llengua catalana i al
reconeixement oficial que s�aplica al castell�, que tamb� rep
denominacions diverses. Nom�s amb aquesta actitud respectuosa i coherent
podrem estar segurs que, quan el Govern que presidiu demana que altres
inst�ncies reconeguin la nostra llengua �mesura de qu� us felicitem�,
tindr� una m�nima garantia d��xit, perqu� predica amb l�exemple i pot
sol�licitar a altres all� que ell ja compleix.
2.- En segon lloc, que, d�acord amb els precedents jur�dics abans
esmentats, el vostre Govern atorgui ple reconeixement legal que el
valenci� �s catal�, �s a dir: una norma que tanqui definitivament
qualsevol intent de secessionisme ling��stic (intent que nom�s pot
beneficiar als sectors pol�tics m�s reaccionaris) i deixi clar que el
nom general de la llengua �s catal� i que quan s�utilitza el nom
valenci�, recollit en l�estatut d�autonomia valenci�, s�est� fent
refer�ncia a una varietat de la llengua catalana.
Font: diari Avui (16/09/2004)
----------
La RAE diu que el valenci�, el catal� i el mallorqu� s�n lamateixa
llengua
-El vicedirector de la Reial Acad�mia Espanyola, Gregorio Salvador,
assegura que sent "consternaci� com a espanyol" pel fet que un ministre
d'Exteriors propose el valenci� com una altra llengua perqu� "el
valenci�, el catal� i el mallorqu� s�n la mateixa llengua amb els seus
accents i peculiaritats l�xiques"
Font: Libertad Digital (16/09/2004)
M�s informaci�: <http://breu.bulma.net/?l3622>
----------
PP i PSPV aproven una resoluci� de suport al reconeixement del valenci�
com a oficial a la UE
Els grups parlamentaris del PP i del PSPV van pactar hui en el debat de
Pol�tica General de les Corts Valencianes una resoluci� en la qual es
recolza la petici� del Govern estatal perqu� el valenci� siga llengua
oficial, juntament amb el gallec, basc i catal�, a la Uni� Europea.
La iniciativa va ser aprovada amb els vots dels dos grups majoritaris i
va recollir l''abstenci� dels sis parlamentaris d''Esquerra Unida-Entesa
i un vot nul, procedent de les files socialistes.
El PSPV havia rebutjat pr�viament per "totalit�ria", "segregadora" i
secessionista" una resoluci� sobre este assumpte, promoguda pel PP i que
fou aprovada amb els seus �nics vots, que contenia a m�s d''este suport
a la sol�licitud realitzada a la UE pel ministre espanyol d''Exteriors,
Miguel Angel Moratinos, la "defensa de la pr�pia personalitat de la
llengua valenciana i l''idioma valenci� front als intents d''unificaci�
amb una altra llengua de l''Estat mitjan�ant una campanya de confusi� i
falta de respecte als drets constitucionals".
La resoluci� aprovada per PP i PSPV, a trav�s d''una esmena
transaccional, recolza la petici� realitzada per Moratinos davant la UE,
tenint en compte l''Estatut d''Autonomia, que "establix que el valenci�
i el castell� s�n els idiomes oficials de la Comunitat", aix� com la
declaraci� institucional de l''Acad�mia Valenciana de la Llengua (AVL)
sobre el nom i entitat del valenci�, com a denominaci� "m�s adequada al
marc institucional" per� no "incompatible" amb "altres denominacions
legals que rep la llengua pr�pia dels valencians".
A m�s, tamb� insta el Consell que, d''acord amb la legalitat vigent,
"utilitze tots els mitjans legals que disposa per a desactivar qualsevol
conflicte que puga sorgir sobre el nom, naturalesa i normativa del
valenci�" per a contribuir aix� a "la seua dignificaci�, salut c�vica i
social" i al seu proc�s de recuperaci�.
En nom d''un acord que finalment es va aconseguir, el PSPV va eliminar
de la seua proposta inicial els punts en els quals feia refer�ncia que
la Reial Acad�mia Espanyola definix el valenci� "com a varietat del
catal�", a la concepci� que t� del valenci� la comunitat cient�fica i
universit�ria i a la sent�ncia del Tribunal Constitucional que facultava
la Universitat de Val�ncia a utilitzar la denominaci� del catal� en
l''�mbit acad�mic.
La resoluci� sobre el valenci� que el PP va promoure i va aprovar en
solitari demana el "m�xim respecte als drets hist�rics i constitucionals
del poble valenci�" inclosos en l''Estatut d''Autonomia. Amb ella, les
Corts es "reafirmen" en el contingut de l''article 7 de l''Estatut, en
el qual "es proclama que la llengua que, juntament al castell�, es parla
a la Comunitat �s l''idioma valenci�" i manifesten que "no renuncien, ni
renunciaran, a exigir i a defensar davant qui procedisca al dret
constitucional d''igualtat de tracte de la nostra llengua aut�ctona, i
de l''idioma valenci�, amb la resta de lleng�es espanyoles".
"Segregadora"
El rebuig del PSPV a esta proposta popular va motivar que el diputat
d''este grup Manuel P�rez Fenoll acusara els socialistes de "no escoltar
a Moratinos quan d�na lli�ons de valenciania". La parlament�ria
socialista Isabel Escudero va lamentar les acusacions i va catalogar la
resoluci� de "totalit�ria", "segregadora" i "secessionista". Va
justificar l''acord aconseguit despr�s amb el PP al voltant d''una
segona resoluci�, perqu�, segons va dir, el seu text "no canvia" la
postura del PSPV ni l''esperit de la proposta inicial plantejada pel seu
grup.
Despr�s de l''acord, la diputada popular Carmen Nacher va afirmar que el
PSPV "sempre ens trobar� en la defensa de la llengua valenciana" perqu�
"no volem estar doblegats davant ning� i volem anar amb la cara ben
alta", per� des de revindicacions realitzades "dins del marc
constitucional i estatutari".
El portaveu d''EU-Entesa, Joan Rib�, va lamentar que es "re�briga la
batalla de Val�ncia" en utilitzar el valenci� com a "arma de
confrontaci�" i que es fa�a "el rid�cul" davant la UE, amb posicions que
"s''enfronten amb el TSJ, les universitats i l''Acad�mia Valenciana de
la Llengua".
Font: Vilaweb - Europa Press (16/09/2004)
M�s informaci�: <http://www.vilaweb.com/ep/20040916171340.html>
----------
El PSPV demana a Madrid que no parle de llengua sense escoltar l'AVL i
el Consell
-EU aconsegueix que el valenci� siga oficial en la Copa Am�rica
Font: diari Levante (17/09/2004)
M�s informaci�: <http://breu.bulma.net/?l3619>
----------
Moratinos planteja portar a la UE la f�rmula �valenci�/catal� ja usada
per l'AVL
-ERC confirma que el ministre i Puigcerc�s van coincidier que �s �una
possible bona soluci�
Font: diari Levante (17/09/2004)
M�s informaci�: <http://breu.bulma.net/?l3620>
----------
Gonz�lez Pons acusa ERC i PSPV de "jugar" amb el valenci� i destaca que
el Consell recolza "cegament" el Govern
El conseller de Relacions Institucionals i Comunicaci�, Esteban Gonz�lez
Pons, va afirmar hui que tant ERC com PSPV "juguen amb el valenci� amb
la seua actitud" davant la petici� realitzada pel ministre d''Afers
Estrangers i Cooperaci�, Miguel Angel Moratinos, perqu� el valenci�, el
catal�, l''�uscar i el gallec siguen lleng�es oficials a la UE. Va
destacar que el Govern central pot comptar "cegament" amb el Consell en
este sentit, van informar fonts de la Generalitat.
Gonz�lez Pons va criticar la posici� que han adoptat estos partits
davant l''anunci de l''Executiu i els va acusar de "posar en joc la
llengua valenciana". Segons va dir, "ERC posa en joc el tripartit", el
PSPV "vota en les Corts Valencianes en contra del PSOE nacional" i
Moratinos "es reafirma en el que havia dit, que contradiu el que ahir va
dir Jos� Luis Rodr�guez Zapatero", davant la qual cosa va afirmar que
"entre tots, per a mantindre els seus equilibris interns l''�nic que fan
�s posar en joc el sentiment del poble valenci� per la seua llengua".
Esteban Gonz�lez Pons va anunciar que el Consell de la Generalitat
Valenciana "est� disposat a recolzar Moratinos i Rodr�guez Zapatero
front a ERC". Aix�, va incidir que el Govern central "pot comptar
fidelment, cegament, amb el Govern valenci�, ja que per a defensar la
legalitat, l''Estatut i la Constituci� li donarem tot el suport que el
Govern de Zapatero puga necessitar", va asseverar.
En este sentit, va afegir que si el president del Govern "est� disposat
a defensar el valenci�, comptar� sempre amb l''alian�a fidel del Consell
de la Generalitat per a defensar-lo i si necessita amics per a resistir
a les pressions de Carod-Rovira t� als amics del Consell de la
Generalitat Valenciana, elegit democr�ticament a trav�s de les urnes de
la Comunitat Valenciana".
"El fet cert �s que t� gr�cia, t� molta gr�cia que Carod-Rovira, que
demanar� el no a la Constituci� Europea, entre en esta guerra perqu� una
Constituci�, que ells rebutjaran, estiga tradu�da al catal� i no al
valenci�", va postil�lar el conseller.
Gonz�lez Pons va manifestar que "realment no hi ha un problema
ling��stic", sin� "un verdader problema pol�tic". La "q�esti�", va dir,
"no �s valenci�-catal�, sin� el nacionalisme catal� expansiu,
nacionalisme ling��stic catal�, que de moment arriba fins a la Comunitat
Valenciana", va dir.
Finalment, va advertir que "est� en joc com es distribu�x
territorialment el poder a Espanya". "Lamentablement si cedix Jos� Luis
Rodr�guez Zapatero davant Carod-Rovira esta distribuci� territorial del
poder res tindr� a vore amb all� que hem conegut des de la Constituci�
del 1978, que �s una Comunitat Valenciana s�lida, aut�noma i pr�spera",
va concloure Gonz�lez Pons.
Font: Vilaweb - Europa Press (16/09/2004)
M�s informaci�: <http://www.vilaweb.com/ep/20040916171651.html>
----------------
Pons veu darrere el �nacionalisme expansiu�
Font: diari Levante (17/09/2004)
M�s informaci�: <http://breu.bulma.net/?l3621>
----------------
L'IEC creu que la proposta de Moratinos sobre el catal� i el valenci�
"contribueix a la debilitat de la llengua"
El Consell Permanent de l''Institut d''Estudis Catalans (IEC), la m�xima
autoritat normativa de la llengua catalana, va mostrar avui la seva
"sorpresa i preocupaci�" per la possibilitat que el catal� i el valenci�
siguin reconegudes oficialment per la Uni� Europea com a lleng�es
diferents, com ha proposat el ministre d''Afers Estrangers, Miguel �ngel
Moratinos. Segons l''IEC, aquesta iniciativa "contribueix a la confusi�
i a la debilitat respecte a la llengua compartida, en les seves
diferents modalitats, per milions de ciutadans de territoris ben
diferents".
L''IEC assegura que el valenci� i el catal� s�n la mateixa llengua, com
"repetidament ho ha reconegut el Tribunal Constitucional, la comunitat
cient�fica internacional ho reconeix expl�citament i totes les fonts
lexicogr�fiques de prestigi de tot el m�n".
Respecte a la possible denominaci� catal�-valenci�, l''IEC constata que
"est� resolta satisfact�riament per totes les parts i replantejar-la
suposaria generar un problema fals".
Font: Vilaweb - Europa Press (16/09/2004)
M�s informaci�: <http://www.vilaweb.com/ep/20040916215620.html>
----------------
ERC porta al Ple del Congr�s la pol�mica sobre el valenci� perqu� el
Govern "respecti" la unitat del catal�
El Grup Parlamentari d''Esquerra Republicana (ERC) ha presentat una
Proposici� no de Llei al Congr�s, que es debatr� en el Ple, en qu�
demana al Govern que es "comprometi" a respectar la unitat de la llengua
catalana, i que aix� quedi clar que quan es fa servir el terme valenci�
"s''est� fent refer�ncia a una de les varietats" del catal�.
Els republicans han criticat durament la proposta del Ministeri
d''Exteriors perqu� el valenci� figuri com a llengua oficial en el
Reglament Ling��stic de la Uni� Europea, juntament al catal�, el basc i
l''euskera. De fet, ja han sol�licitat formalment la compareixen�a del
cap de la Diplom�cia espanyola, Miguel Angel Moratinos, perqu� acudeixi
al Congr�s a donar explicacions.
Segons ERC, el "greu error" d''Exteriors ha posat de manifest "d''una
manera tan expl�cita com lamentable, la confusi� que encara es pret�n
que hi hagi entre la llengua catalana i alguna de les seves variants m�s
esteses". A m�s, afegeix que aquest "error" pot "posar en greu perill"
les finalitats per les quals s''est� fent aquest esfor� diplom�tic.
"Efectivament veiem com inst�ncies de reconeguda solv�ncia intel�lectual
com el Ministeri d''Exteriors encara cauen en l''error de pensar que la
diferent denominaci� de la llengua catalana continguda en els estatuts
d''autonomia de Catalunya, Comunitat Valenciana i Comunitat de les Illes
Balears pressuposa l''exist�ncia de dos idiomes diferents quan, en
realitat, tot es redueix a una mera q�esti� de noms", recalca.
Identitat del ''catal�-valenci�-balear''
Per justificar els seus arguments, destaca que la comunitat cient�fica,
acad�mica i intel�lectual advoca "de manera incontestable" per la unitat
de la llengua catalana i afegeix que nom�s n''hi ha prou a rec�rrer als
tribunals de just�cia per comprovar l''"impecable constitucionalitat de
la identitat ''catal�-valenci�-balear''".
Per tot aix�, ERC insta l''Executiu a "comprometre''s a respectar
escrupolosament a totes les seves actuacions" que el valenci� -encara
que estigui recollit en l''Estatut d''Autonomia d''aquesta comunitat- fa
refer�ncia a "una de les varietats de la llengua catalana".
Els republicans tamb� reclamen al Govern que, d''acord amb el principi
de respecte a la unitat de la llengua catalana, la seva defensa i
promoci� a escala internacional "es regeixi per aquest mateix criteri"
de respecte.
Font: Vilaweb - Europa Press (16/09/2004)
M�s informaci�: <http://www.vilaweb.com/ep/20040916180745.html>
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enlla� recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Diccionari catal�-aran�s
http://www.edu365.com/primaria/muds/aranes/dic/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informaci�, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (Pa�s Valenci�) <[EMAIL PROTECTED]>
Isabel Olid (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Bartomeu Prior (Pa�s Valenci�) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Andorra) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Responsable t�cnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>
-----------------------------------------------------------------------
Arxius d'INFOZ�FIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Els missatges d'INFOZ�FIR s�n distribu�ts amb el suport i col�laboraci�
t�cnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
