=========================================================
INFOZ�FIR. BUTLLET� INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
_________________________________________________________
==================[1.020 subscriptors]===================
Parlament del president de l'Institut d'Estudis Catalans, Josep Laporte
i Salas, amb motiu del conveni entre l'IEC i les universitats
valencianes
Aquest acte de signatura del conveni de col�laboraci� entre l�Institut
d�Estudis Catalans i les Universitats de Val�ncia, Alacant i Jaume I de
Castell� a trav�s de l�Institut Interuniversitari de Filologia
Valenciana t� al meu entendre tota la solemnitat dels esdeveniments que
creen hist�ria. Sota la freda aparen�a dels redactats caracter�stics de
tot conveni, en aquest s�hi amaga l�apassionada i irreductible voluntat
de ser d�una cultura. Una cultura ben viva que traspassa unes fronteres
imposades que la inc�ria i la incultura de segles han fossilitzat fins
avui. Una cultura que intenta evitar els enfrontaments rivals de
cantonada, el llast de les ignor�ncies alimentades per interessos
pol�tics que es desqualifiquen tots sols. Un esfor�, en definitiva, que
pugna per assolir per a una llengua i una cultura mil�len�ries aquells
espais del reconeixement p�blic que li correspon.
D�entrada he de confessar que aquesta signatura �s motiu de profunda
satisfacci� per a mi i per tot l�IEC. I �s per aix� que lamento que, per
les raons que sigui, aquest conveni hagi experimentat successius
endarreriments. I �s per aix� mateix que he de manifestar que aquest
projecte no �s pas un projecte motivat pels darrers esdeveniments, sin�
que es tracta de la culminaci� d�una llarga relaci� entre les
Universitats valencianes i l�IEC.
Una relaci� que t� el seu origen en els par�metres fundacionals que
Enric Prat de la Riba va voler que l�Institut d�Estudis Catalans
tingu�s. Prat de la Riba en signa l�acta de creaci� el 18 de juny de
1907, i aviat, doncs, en celebrarem el centenari. En una primera etapa
comencen amb un gran impuls les activitats de la Secci�
Hist�rico-Arqueol�gica, el que en podr�em dir l�Acad�mia de la Hist�ria.
En aquesta etapa primerenca, ingress� a l�Institut el 1916, com a membre
corresponent de la Secci� Hist�rico-Arqueol�gica l�historiador i
eclesi�stic Josep Sanchis i Sivera. Des d�aleshores l�ingr�s de membres
valencians ha estat continuat, en nombre creixent i cobrint les diverses
Seccions.
El 1911 comencen les activitats de la Secci� Filol�gica, amb una
motivaci� i un objectiu molt clar: impulsar, eixamplar i enfortir la
col�laboraci� amb els parlants de tots els territoris de la nostra
llengua.
En aquest proc�s, la participaci� valenciana ha estat transcendental al
llarg d�aquest segle i les Normes de Castell� de 1932, feli�ment
vigents, no s�n sin� el reflex d�aquesta hist�ria compartida.
L�Institut deu a m�s d�una vintena de membres del Pa�s Valenci� una part
determinant de la seva ra� de ser, de la intr�nseca necessitat
d�eliminar segles d�ignor�ncia, de manca d�escola, d�universitat i
d�investigaci�, de distanciament, de desconfian�a. Una part determinant
de la necessitat de construir respectuosament, sense complexos ni
dilacions, el futur d�una cultura ja prou amena�ada per certs fen�mens
de la globalitzaci� i la indiferenciaci� cultural. Una cultura, doncs,
que, minoritzada dins els seus propis territoris, no podr� suportar el
pes de les dissensions interiors si vol sobreviure. No podr� suportat la
manca d�unitat i la manca de coordinaci� d�acci� constructiva.
La nostra llengua reclama el reconeixement ple, nacional, estatal i
internacional, de la seva unitat, alhora que es referma en la riquesa de
la seva varietat, si voleu portada fins al l�mit m�s extrem. Perqu� ni
volem ni ens podem permetre el m�s petit oblit de la rica varietat de
cada rac� de la nostra geografia.
Permeteu-me que en aquest sentit aporti una viv�ncia de la meva
infantesa. Vaig n�ixer a Reus (Baix Camp) ja fa una colla d�anys: el
parlar de la meva ciutat era molt caracter�stic i m�s semblant, per
exemple, al de Castell� que al de Barcelona, on vaig anar a viure quan
tenia dotze anys. Els meus nous companys de classe tenien tend�ncia a
fer broma de la meva fon�tica i de l��s de mots com, per exemple, xiquet
i ferrada, enlloc dels seus noi i galleda.
Nom�s des de la manca de comunicaci� entre les persones que formen part
del mateix domini ling��stic i cultural es pot comprendre aquesta mena
de sorpreses i d�ironies.
Per aix� �s tan decisiva la creaci� d�un espai de comunicaci� catal�,
d�un espai unitari que contribueixi �des de tots els nivells, des de
l�universitari fins al m�s popular� a esborrar les seq�eles del
desconeixement i de la inc�ria.
Avui m�s que mai, cal comprometre�ns amb el llegat cultural que hem
heretat. Avui m�s que mai, cal que trobem solucions operatives als
reptes que tenim plantejats. I �s per aix� que, tal com deia, la
signatura d�avui m�omple de satisfacci�, perqu� estic conven�ut que
aquest conveni entre l�IIFV i l�IEC ser� una eina profitosa per les
nostres respectives institucions i, sobretot, pel futur de la nostra
llengua i de la nostra cultura comunes.
Alacant, 15 d�octubre de 2004
Font: Institut d'Estudis Catalans
M�s informaci� en: <http://breu.bulma.net/?l3734>
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enlla� recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Organitzaci� pel Multiling�isme
http://www.om-plural.org/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informaci�, escriviu a un dels editors:
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Bartomeu Prior (Pa�s Valenci�) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Andorra) <[EMAIL PROTECTED]>
Responsable t�cnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>
-----------------------------------------------------------------------
Arxius d'INFOZ�FIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Els missatges d'INFOZ�FIR s�n distribu�ts amb el suport i col�laboraci�
t�cnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
